Va ser una ruta pel barri Gòtic, que va inspirar a Bennasar en la creació del llibre.Un barri que es coneix com el palmell de la seva mà, doncs hi va viure una temporada. Ens va explicar històries molt sucoses i interessants de gairebé cada racó. Històries passades i presents, literàries i verídiques, fantàstiques i mundanes que ens van fer reviure la magnífica novel·la. Si voleu apropar-vos a una Barcelona que desapareix de la mà d'uns personatges ben vius, no deixeu de llegir-la!
Novel·la comentada amb l'autora, Sílvia Alcantara, a la tertúlia del divendres, 13 de desembre, a la biblioteca de Martorelles.
Va ser una tertúlia molt enriquidora que Sílvia Alcàntara va cloure amb un poema (Al meu país la pluja) musicat pel mateix Raimon i que podeu trobar a la biblioteca. El poema fa referència a l'educació franquista que va rebre la pròpia autora, Raimon i que és molt present també a Olor de Colònia:
El divendres 25, a les 19h, vam comentar la novel·la a la biblioteca.
Què en vam dir?
La novel·la més venuda per Sant Jordi i més prestada a les biblioteques aquest any va agradar força a les 25 persones que van participar de la tertúlia.
Es van destacar especialment les relacions de guerra i poder, la reinterpretació del mite de la diada i d'alguns personatges històrics com Rafael de Casanova o Antonio de Villaroel.
La novel·la es va comentar serveix per "conèixer com eren les guerres i el país en aquella època (principis del segle XVIII)". En la línia de la recerca i divulgació històrica actual, de donar més protagonisme a la societat civil i a personatges quotidians i anònims enlloc de les figures mítificades per les classes dirigients, que es tendeixen a analitzar actualment amb més objectivitat.
També van despertar la curiositat d'alguns lectors els detalls arquitectònics de la novel·la sobre les construccions militars, que estan il·lustras àmpliament entre mig de la trama del llibre, com també ho estan alguns personatges històrics que hi apareixen en reproduccions de quadres de l'època.
El to entre la ironia i el sarcasme de la novel·la va convèncer a la majoria de lectors i acosta la novel·la, segons el mateix autor, entre els gèneres històric, d'aventures i la picaresca.
Des les tres parts del llibre (Veni, Vidi, Victus, jugant sarcàsticament amb la frase de Juli César Veni, Vidi, Vici), la 3a part del llibre ha estat la més feixuga per alguns lectors, ja que se centra més en la guerra i el setge a Barcelona sense treva. Tampoc va acabar de convèncer a alguns el desenllaç obert de la recerca de "la paraula" misteriosa per part del protagonista, Martí de Zuviria.
Un fragment de la novel·la, destacat pel lector Cristóbal Sánchez, que exemplifica les contradiccions del jove i terrenal protagonista de la novel·la és el següent:
"- Al jefe lo han molido a palos y está en el calabozo - respondió Anfán sin dejar de tragar sopa-. Nos hizo un discurso sobre la honestidad, el efecto de las buenas palabras y lo inútil de la violencia sin causa justa. Entonces vio a un señor prisionero y desarmado y lo atacó a puñetazos. Cuando se lo llevaron a rastras chillaba como un animal, insultando a la virgen, al gobierno y al idiota del rey Karl. Seguro que lo cuelgan.
Gènere: Crítica històrica, intriga, reflexió sobre el rol dels artistes i intel·lectuals
Aquípots llegir un article-entrevista sobre la novel·la
El comentarem el divendres 26 d'abril a les 19h a la biblioteca de Martorelles.
Resum:
Vázquez Montalbán va dir sobre aquesta novel·la "El
pianista es un estudio sobre el talante de la progresía española, que ha tenido
que hacer frente a muchos desafíos morales, y que ha reaccionado ante la
Historia de diferentes maneras". I la va estructurar en tres
èpoques: a la Barcelona dels anys 80, a la Barcelona de la postguerra
i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española.
La primera part comença als primers anys 80, amb un grup
d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates,
que recorren un nit les Rambles. Després de passar per diferents locals entren
finalment al Capablanca, on un pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva
les anades i vingudes els artistes transvestits. En el mateix local hi ha un
músic famós, Luis Doria.
La segona part ens porta a la postguerra barcelonina i
transcorre entre terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i
la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, els rellogats, les veïnes...,
retrat d’un barri pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto
Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca
primer curiositat i després un gran enrenou.
La tercera part transcorre al París de 1936, on ha arribat
Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a
l’apartament que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada
Teresa. Els tres personatges viuen des de París com es couen els
esdeviments que aviat esclataran a Espanya.
La pel·lícula:
La novel·la va ser traslladada al cinema en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i estrenada a França el 1998 i a Espanya el 1999.
Documental recent sobre Vázquez Montalbán:
Entrevista Epílogo:
Si t'ha agradat la novel·la potser també t'agradarà:
El pianistaha estat una novel·la que ha despertat gustos extrems, o no ha agradat gens o ha entusiasmat als lectors i lectores del club de lectura.
Als que no els ha acabat d'enganxar han trobat la narració lenta i massa plena de disgressions i reflexions que els feien perdre el fil de l'acció i la trama.
Als que sí els ha agradat n'han destacat els paral·lelismes de les tres parts i sobretot els finals de cada part, per impactants, oberts i que "fan pensar".
Als lectors amb més bagatge històric també els ha despertat records d'infància i joventut i han destacat la verosímilitud de l'ambientació a la Barcelona de postguerra i de la primera democràcia, apuntant que es podria llegir "com un llibre d'història" per als joves actuals.
Entre els suspens sense pal·liatius i l'excel·lència (algú va dir que era "dels millors llibres que hem llegit"), seguirem amb la línia de notables dels llibres comentats.
Assenyalar també que la ruta literària per Barcelona que s'havia de fer l'endemà es va suspendre per la pluja i es farà el dissabte 25 de maig. Algú va suggerir que es podria fer la ruta de la tercera part, ambientada a París, o de la segona, pels terrats de Barcelona, però de moment passejarem a peu de carrer per La Rambla i el Raval!
