El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

Títol original: The Heart is a lonely hunter

Any de publicació original: 1965

Núm. de pàgines: 310

Editorial: Edicions 62

Què en vam dir?

Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.

S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments. 

Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...

L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la. 

També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Rellotge sense busques, de Carson McCullers

- La balada del cafè trist, de Carson McCullers

- El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 204

Editorial: Angle

Comentada amb l'autora, Alba Dalmau, el divendres 29 de novembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?

La darrera obra publicada de l'escriptora Alba Dalmau és un recull de contes amb forma de novel·la, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units (Sandville) en una època indeterminada propera als anys 50. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, que es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble.
Dalmau va explicar que els contes van néixer de la seva doble passió per la literatura i la fotografia. Per això va revelar alguns homenatges que va  voler fer incorporant elements de contes clàssics ("Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger) i va portar una col·lecció de fotografies en blanc i negre que la van inspirar, procedents del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño. 
Entre els seus referents literaris va citar-ne alguns de la narrativa nord-americana contemporània, en especial dels corrents del gòtic sureny i del realisme brut, així com també dues escriptores nord-amercianes que va descobrir en la seva estada de tres anys a Nova York: Carson McCullers i Elisabeth Strout. D'aquesta darrera destacà la especial influència de la novel·la Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer 2009 i Llibreter 2010 i adaptada com a mini-sèrie de TV (HBO, 2014) per Lisa Cholodenko. Sense sortir dels Estats Units, alguns crítics han trobat similituds amb la novel·la Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i una altra sèrie que Dalmau va esmentar com influència més estètica i de vestuari va ser Mad Men.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Afores, de Ramon Mas

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson