divendres, 22 de febrer del 2019

Argelagues, de Gemma Ruiz

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 348
Editorial: Proa
 

Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?
La tertúlia amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i sorprendre a les lectores.
Se’n va destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més recentment Svetlana Aleksiévitx.
Per últim, un altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i poc sofisticades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada