Any de publicació original: 1947
Núm. de pàgines: 85
Editorial: Arola
Obra comentada el divendres 23 de desembre.
Què en vam dir?
Què en vam dir?
L'obra de Josep Maria de Sagarra, adaptada i dirigida aquesta vegada per Jordi Prat i Coll, va despertar sensacions i gustos contraposats als lectors i lectores del Club de Lectura.
D'una banda, alguns la van trobar lenta, carrinclona i desfasada, mentre que d'altres en van copsar el sentit més modern, simbòlic i existencial.
De fet, l'obra original, tampoc no va tenir gaire bona acollida entre el públic de l'època i correspon a un període d'experimentació i de voler provar nous registres per part de l'autor. Allunyada de la prosa en vers i de l'estil més realista i costumista, propis del segle XIX i que tants èxits va oferir a l'autor, La Fortuna de Sílvia s'emmarca més en la corrent existencialista europea de ben entrat el segle XX. Com el propi Sagarra reconeixia amb aquest tipus d'obres s'hi feia "més savi que ric" però volia créixer i provar coses noves com a autor.
El sentit existencialista de l'obra l'encarna de forma central la pròpia protagonista, Sílvia, en no voler afrontar la vida ni el pas del temps de cara i refugiar-se en el passat, en el seu món i en viatges imaginaris. De fet, tota l'obra gira al voltant del mateix escenari, que és casa seva en "una ciutat europea", en 3 actes el anys 1935, 1940 i 1945. Per acabar amb un darrer acte-epíleg, que mostra el pas del temps, com acostuma a estar disposat en les obres de teatre de Txèkhov. Un altre guiny al mestre rus és el final brindant amb xampany, doncs sembla ser que el dramaturg va morir demanant xampany.
El divendres 20 de gener anirem a veure l'obra, a la sessió de les 21h, al Teatre Auditori de Granollers. T'hi apuntes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada