Any de publicació: 2004
Núm. de pàgines: 203
Editorial: Quaderns Crema
Comentat el divendres 27 d'octubre amb la Marina Cueto:
Es van destacar les similituds estilístiques amb autors com Quim Monzó o Sergi Pàmies, amb qui sovint s'ha vinculat a Empar Moliner, ja sigui per ser de generacions properes, per conrear el gènere dels contes, per la influència d'autors nord-americans... Alguna lectora va dir que Moliner li semblava la germana petita de Monzó, d'altres van afegir que l'estil de Moliner és potser més "directe". Sigui com sigui, Monzó ha estat un dels seus mestres i així ho ha reconegut sempre Moliner amb qui comparteix una forma cínica, àcida i a vegades "gamberra" de veure la vida.
La Marina Cueto va fer constar un punt en comú de molts dels contes d'aquest recull ("La invenció de l'aspirina", "La gran muralla", "El dia de la dona"...): Gent que es creu o es pensa que és especial, única i irrepetible i que acaba descobrint que és completament corrent, normal i mundana...
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada