Any de publicació: 1999
Núm. de pàgines: 233
Editorial: La Magrana
Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura contemporània catalana, que a algunes lectores els va costar connectar-hi. Probablement pel seu peculiar sentit de l'humor sarcàstic o pel llenguatge en un català d'època i en part dialectal. D'altres però en van gaudir molt i en van destacar la sorna i crítica a les institucions i a la doble moral imperant durant el franquisme.
Als capítols, que com a contes curts que són poden ser llegits de forma independent, hi són recurrents temes com la mort i la inconsistència de les convencions i normes socials.
Una de les parts que més va agradar és l'anada del secretari Malloll Fontcada cap a Mequinensa, amb un autobús de línia de l'època talment com si s'aproximés al far west. De fet algun lector hi va trobar similituds amb una pel·lícula emblemàtica de John Ford: El hombre que mató a Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).
Un cop arribat al seu nou lloc de treball al poble de Mequinensa, una de les frases més esplèndides de la novel·la, és aquesta mena de carpe diem a la catalana que el jutge de pau, Crònides, li deixa anar al seu nou secretari, Malloll FOntcada, acabat d'arribar:
"No treballi
tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti,
fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm,
això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres
atònites."
Si t'ha agradat Calaveres atònites potser també t'agradin:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada