divendres, 7 de juny del 2019

Ruta literària amb Sebastià Bennasar

Aquest divendres vam tenir el privilegi de realitzar una ruta literària pels escenaris de la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri, amb el seu autor, en Sebastià Bennasar. 
Va ser una ruta pel barri Gòtic, que va inspirar a Bennasar en la creació del llibre. Un barri que es coneix com el palmell de la seva mà, doncs hi va viure una temporada. Ens va explicar històries molt sucoses i interessants de gairebé cada racó. Històries passades i presents, literàries i verídiques, fantàstiques i mundanes que ens van fer reviure la magnífica novel·la. Si voleu apropar-vos a una Barcelona que desapareix de la mà d'uns personatges ben vius, no deixeu de llegir-la! 

divendres, 31 de maig del 2019

1984, de George Orwell

Any de publicació: 1948
Traducció: Lluís-Anton Baulenas 
Núm. de pàgines: 300
Editorial: Sàpiens, Ed. 62
Resultado de imagen de 1984 el periódico orwell
Tres  de los carteles de Manuel Hinojosa, con textos sugeridos por sus seguidores.

Comentat el divendres, 31 de maig, a la biblioteca.
Què en vam dir?

La tertúlia sobre 1984, en ple final de tres campanyes electorals, va servir per valorar en quina mesura aquest gran clàssic de la literatura universal segueix sent vigent o no als nostres dies.
El llenguatge publicitari i de la campanyes electorals; l'evolució de la indústria de l'alimentació; les tortures i els maltractaments psicològics; el control per part de governs i empreses de les nostres vides i l'ús de la informació personal... Van ser alguns dels temes que vam comentar, que Orwell utilitzava al llibre i que han esdevingut en bona mesura inquietantment profètics. En aquest sentit es van citar exemples d'actualitat, com els casos (amb pel·lícula inclosa) Snowden i Julian Assange o la recent guerra empresarial entre les multinacionals d'origen nord-americà i xinès. 
Aquí hi va haver un debat, que en termes d'Umberto Eco, podríem resumir en:  lectors i lectores del club més "apocalíptics", que creien que les profecies d'Orwell s'estaven complint i el món va cada cop a pitjor; i d'altres de més optimistes o "integrats", que valoraven més els aspectes positius que els negatius dels avenços científics, tecnològics...  
Per acabar es van presentar d'altres obres distòpiques, d'autors anteriors i posteriors a Orwell (Aldous Huxley, Ray Bradbury...) i es va projectar l'inici de la pel·lícula, adaptada i dirigida per Michael Radford i estrenada justament el 1984.  


divendres, 26 d’abril del 2019

divendres, 29 de març del 2019

divendres, 22 de febrer del 2019

Argelagues, de Gemma Ruiz

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 348
Editorial: Proa
 

Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?
La tertúlia amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i sorprendre a les lectores.
Se’n va destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més recentment Svetlana Aleksiévitx.
Per últim, un altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i poc sofisticades.

divendres, 25 de gener del 2019

L'últim patriarca, de Najat el Hachmi

Any de publicació: 2008
Núm. de pàgines: 332
Editorial: Planeta



Comentat amb l'autora el divendres 25 de gener. Què en vam dir?
L'últim patriarca narra, amb naturalitat i sarcasme, fets reals poc tractats literàriament. I ho fa des d'una òptica diferent a com es tracten habitualment: La migració des de la pell i els ulls dels qui la protagonitzen. La violència patriarcal des del nucli mental i familiar de qui l'exerceix i les que la pateixen.
La visita de la Najat El Hachmi al primer club de lectura del 2019 va servir per posar sobre la taula la naturalesa d'aquestes violències i migracions al llarg de la història i com sovint sembla que fem dues passes endarrere i una només endavant. 
Es tracta d'una novel·la que, tot i que "va fer patir molt" a les lectores del club també va agradar i atrapar des del primer moment. Van connectar tant amb el contingut com amb el format del llibre, estructurat en capítols molt curts, narrats en certa manera com històries orals de les que es transmetien als pobles. 
La novel·la alhora es divideix en dues parts, abans i després que la filla del protagonista (i narradora de la història) emigri del nord de Marroc a un poble capital de comarca de la província de Barcelona. 
Najat va esmentar algunes de les seves influències i obres referents de literatura catalana, des de Víctor Català fins a Montserrat Roig, i va anticipar que prepara una obra assagística sobre feminisme.
Va ser tot un luxe i un plaer que ens acompanyés el darrer divendres de mes per fer tertúlia!
Si t'ha agradat potser també t'agradin: