Títol original: Il nome della rosa
Autor: Umberto Eco
Any de publicació: 1980
Editorial: Destino
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga
Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986
Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?
Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals.
Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític.
També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca.
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.
Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.
Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.
Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada