Títol original: Lolita
Autor: Vladimir Nabokov
Any de publicació: 1955
Gènere: romàntic, eròtic, psicològic.
Pàgines: 380
Editorial: Proa
Adaptació al cine: Lolita, dirigida per Stanley Kubrick
Lolita, el llibre més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un
home madur i una adolescent precoç. L’autor es recrea en
el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert
Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les
passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de
la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital
que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral.
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?
Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció.
També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.
Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
- Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?
Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció.
També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.
Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
- Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada