dimarts, 30 de juliol del 2013

Jo confesso, Jaume Cabré

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Any de publicació: 2011
Editorial: Proa
Pàgines: 1005

Resum:
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso, és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; algú que ha estimat de manera incodicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Novel·la comentada el divendres 27 de setembre a les 19h a la biblioteca:

En general una novel·la molt ben valorada per part dels participants al club de lectura.
Se'n va destacar la combinació de sentit de l'humor i seriositat, així com el doble sentit del títol com a carta d'amor i confessió de pecats. També l'enllaç de diferents escenes de maldat i humanitat, sovint descarnades i brutals, que acaben convertint la novel·la en un tractat d'història de la maldat contemporània. Tot amb el fil conductor de les entranyables figures del shèriff Cartson i Àguila Negra, fent de terapeutes psicològics de la solitud del protagonista, Adrià Ardèvol.
Cabré utilitza durant tota la novel·la els recursos de l'analepsi (flashback en anglès) i la prolepsis (flashforward en anglès), que desconcerten una mica al lector però que mantenen les intrigues de les diferents trames i temps obertes fins al final. Alguns lectors van comentar que aquests canvis temporals i de 1a a 3a persona els havien dificultat la lectura, sobretot al principi. Són recursos que ja trobàvem a Les veus del Pamano del mateix autor i que han utilitzat prèviament d'altres autors reconeguts com Faulkner, John le Carré, Miguel Delilbes o Juan Rulfo. Aquests canvis temporals sobtats també són recursos molt utilitzats en cinema (La Conquesta de l'honor, Doctor Zhivago, Pulp Fiction...) i en sèries de TV (Lost, Fringe, Breaking Bad...).

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

dilluns, 8 de juliol del 2013

L'intrusista, Jordi Boladeras


Tïtol: L'intrusista
Autor: Jordi Boladeras Sancho
Any de publicació: 2006
Editorial: Viena
Pàgines: 121
Gènere: Eròtic
Resum:
¿Quantes vegades has desitjat penetrar en el món secret de les fantasies sexuals d’amics i coneguts? ¿Quants hores has deixat escolar a l’autobús mentre imaginaves com devien fer-s’ho els altres passatgers? ¿Quants amics t’hanconfessat les seves pràctiques i quants hauries volgut que ho fessin? El protagonista d’aquesta novel·la hi ha pensat moltes vegades i està disposat a posar-hi remei... l’únic problema és que el que ha decidit de fer no tan sols és poc ètic... també és il·legal. 
Tot comença quan penja una placa al portal del seu estudi en què diu «sexòleg» i el número del seu pis... una acció del tot intranscendent si no fos que ell no en té el títol (ni aquest ni cap altre). I s’embolica molt més quan els pacients comencen a desfilar pel seu consultori explicant-li allò que mai no confessarien a ningú, llevat que aquesta persona es veiés obligada a callar en virtut del secret professional. 

El comentarem el divendres 26 de juliol, a les 19h a la biblioteca, amb la presència de l'autor i de la Marina Martori, que també participarà de la tertúlia i ens presentarà la seva darrera novel·la.


Si t'ha agradat potser també t'agradaran: