Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris suïcidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris suïcidi. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de maig del 2025

La vegetariana, de Han Kang

Any de publicació: 2007
Títol original: 채식주의자 (Xaesikjuuija)
Traducció: Mihwa Jo i Raimon Blancafort
Núm. de pàgines: 212
Editorial: Rata

Què en vam dir?

Una lectura inquietant i pertorbadora que a algunes persones no els va agradar gens i a d'altres els va atrapar i fascinar, tot i els moments de repulsió d'aquesta obra de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2024.

Distribuïda en 3 parts, una narrada pel marit, l'altra pel cunyat i la darrera per la germana de la protagonista. Aquesta, la Yeonghye, és víctima d'un entorn hostil amb les dones, en el marc d'un sistema capitalista i patriarcal coreà.

En el seu pas cap al veganisme la protagonista acabarà confonent-se, en una mena de metamorfosis mental fins a l'últim extrem, amb una planta. Adoptant un actitud submisa i passiva la seva forma de rebel·lar-se cap a aquest entorn hostil que la violenta serà el refugi en el seu darrer espai de llibertat: la pròpia consciència i el propi cos.

La lectura va obrir debats sobre la cultura oriental/asiàtica, sobre el paper de les dones oprimides i víctimes de diferents formes de violència i sobre com les malalties mentals poden distorsionar la percepció del nostre entorn i de nosaltres mateixos.


Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

divendres, 21 de febrer del 2025

El oscuro adiós de Teresa Lanza, Toni Hill

Any de publicació: 2021
Núm. de pàgines: 458
Editorial: Grijalbo - Penguin Random House






Comentada amb l'autor el divendres 21 de febrer a les 18h a la biblioteca.

Què en vam dir?
Novel·la d'intriga, policíaca, psicològica, de fantasmes i migracions, El oscuro adiós de Teresa Lanza té un rerefons de denúncia social sobre la invisibilitat de determinats col·lectius, com són les dones de la neteja migrants. Novel·la de contrastos entre rics i pobres, vius i morts, Barcelona i perifèries, va agradar i sorprendre la originalitat de fer servir la veu principal de la protagonista morta. També la forma de presentar i caracteritzar els personatges, corals amb la seva complexitat de llums i ombres.

dijous, 28 d’abril del 2022

Quan érem perverses, de Mònica Esbert

Any de publicació: 2020
Núm. de pàgines: 239
Editorial: Círculo Rojo

Comentada el divendres 29 d'abril, a les 18h a la biblioteca.

Algunes coses que en vam dir:

Tracta d'una grup de 4 nenes que fan la transició a l'adolescència en una escola de monges i com els afecten, amb el pas del temps, les seves accions, a vegades perverses. Una novel·la que va agradar molt i que va portar a reflexionar sobre els models educatius en diferents escoles i períodes, sobre l'assetjament psicològic i sobre la culpa i la redempció.


Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

divendres, 17 de desembre del 2021

Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt

Any de publicació: 2020
Núm. de pàgines: 184
Editorial: Proa
Comentat amb l'autora el divendres 17 de desembre, a les 18h a la biblioteca.
Algunes coses que vam dir:
Vam tenir el plaer de comptar amb la presència de l'autora, Carlota Gurt, que va explicar claus i detalls sobre els contes que conformen el llibre. Van ser contes triats i agrupats pensant en presentar-se al Premi Mercè Rodoreda, que va acabar guanyant. Entre ells hi ha alguns fils temàtics recurrents i conductors, com són les relacions de parella o els equilibris entre solitud-sociabilitat, contenció-expansió de sentiments. També n'hi ha alguns que tendeixen més a explorar terrenys al·legòrics i màgics i d'altres que van per camins més realistes.  

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

divendres, 30 d’octubre del 2020

Permagel, d'Eva Baltasar

  Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines:187

Editorial: Club Editor

Comentada amb l'autora el divendres 30 d'octubre, a les 18:30 en directe per internet:

Coses que vam dir:

La primera tertúlia telemàtica per internet del club de lectura de Martorelles va sortir prou bé i vam tenir la sort de fer-la amb la poeta i escriptora Eva Baltasar, amb qui vam comentar la seva primera novel·la: Permagel.

Una novel·la que es va iniciar quan l'autora va anar a una consulta psicològica i com a teràpia li van recomanar que escrivís la seva biografia. La narració va derivar, amb múltiples derivades ficcionades i llicències literàries, en una novel·la que ha estat un fenomen literari.

Les lectores que van participar a  la tertúlia en van destacar l’inici dur, difícil de pair, que l’autora va definir irònicament com inici “allunyalectors”. En canvi la forma narrativa en primera persona ajuda molt a anar seguint amb proximitat la trama i a situar-nos ben endins de la ment turmentada de la protagonista.

Una protagonista amb qui es van trobar similituds amb el de la Metamorfosi de Kafka, que es desperta un dia convertit en escarabat. Salvant les distàncies entre literatura fantàstica i realista, Gregori Samsa i la protagonista sense nom, lesbiana i amb tendències suicides de Permagel, comparteixen certa angoixa existencialista i dificultats de comunicació amb l’entorn social i familiar.

Un altre tret que es va comentar i destacar en la narrativa de Baltasar és la petjada poètica en el seu estil. Doncs si bé és una novel·la que no s’allunya d’una realitat versemblant les descripcions i la narrativa són plenes de metàfores, imatges i poesia. Es nota la vocació poètica de l’autora, que prèviament a aquesta novel·la havia publicat deu llibres de poesia i va admetre que ella fins i tot fent narrativa no deixa mai de pensar poèticament. Imatges com la comparació d’uns cabells d’una amant amb cables de fibra òptica o el descriure com és estar al llit amb una dona amb el túnel de la pel·lícula La Gran Evasión, són pura poesia, personal i transferible. 

Si t'agrada Permagel potser també t'agraden: