divendres, 21 de desembre del 2018

Marley estaba muerto, de Carlos Zanón

Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 231
Editorial: RBA
Comentat amb l'autor, Carlos Zanón, el divendres 21 de desembre a la biblioteca. Què vam dir?

Per acabar l'any de tertúlies vam tenir el nostre particular regal de Nadal amb la visita d'en Carlos Zanón, amb qui vam poder comentar aquesta novel·la formada per 14 relats. Tots ells nadalencs, negres, barcelonins, musicals, alternatius i dickenians.

El penúltim i més llarg, Marley estaba muerto, dóna nom al conjunt i comença i acaba igual que el Conte de Nadal de Charles Dickens, un homenatge que Zanón fa al llibre que escolliria si en pogués haver escrit un que no fos seu. Aquest relat també es va documentar amb informació de l'article "Papá Noel existe" publicat al suplement Vivir de La Vanguardia.

De fet Zanón va dir que havia gaudit molt escrivint aquest llibre, que va néixer de la seva fascinació des de petit pels contes fantàstics i de Nadal i que va acabar tenint forma de novel·la trinxada de contes. Uns contes protagonitzats per perdedors que volen ser estimats, personatges maltractats i marginats per la societat que "busquen algú que els lliuri la pau i l'amor que els estant sent negats". Aquesta recerca es fa sovint acompanyada de violència, que pot ser física però també psicològica, social, econòmica...

Entre els relats preferits de les lectores i lectors de la tertúlia es van citar: "La familia de los cuatro Lázaros", conte amb dosis de realisme màgic i de terror fantàstic que Zanon va reconèixer com el més personal, doncs els ressuscitats per al dinar de Nadal s'inspiren en familiars seus; també "Lavabo azul", versió del relat "Sad Song" reunit al llibre  d'homenatge al disc Berlín de Lou Reed Berlín, capital Alaska; o "Hotel Navidad", que va néixer com un encàrrec d'un conte de Nadal per a un diari de tirada estatal i que va acabar sent l'inici de la resta del llibre (sembla ser que els del diari no van acabar de veure l'esperit nadalenc en la història d'una jove embarassada, de no sabia qui, anant a avortar, acompanyada de dues lesbianes, a un hostal de mala mort). Aquest relat també ha estat publicat al recull Diez Negritos, junt amb 10 més d'altres autors actuals de gènere negre.

La tertúlia va derivar cap al que es considera novel·la negra, anant dels origens amb Edgar Allan Poe i Els crims al carrer Morgue fins a definicions com la que va fer Francisco González Ledesma (un dels autors barcelonins que juntament amb Marsé i Montlabán la crítica ha emparentat amb Zanón) a la seva biografia Historia de mis calles: "Yo suelo definirla -a mi modo, claro- como una novela especialmente urbana, con personajes sin demasiadas certezas, que contenga una intriga y que sea crítica con el poder establecido".

També es va comentar la presència del realisme màgic, vinculat a la fantasia dels contes nadalencs i de terror, que llegits sobretot a la infància havien tingut molt d'impacte en els lectors. Així com la necessitat general dels humans, ja adults, de continuar explicant i escoltant, escrivint i llegint històries, per buscar noves preguntes per fer-nos.

Finalment despertà interès la propera publicació de Problemas de identidad, la continuació de la saga del detectiu Pepe Carvalho. Tot un repte que va assumir Zanon per a gaudi del molts seguidors del popular detectiu privat barceloní.

Si t'ha agradat potser també t'agradin: