Anna, de Niccolò Ammaniti

Any de publicació: 2015

Núm. de pàgines: 286

Editorial: Angle

Comentada el dijous 9 de juliol a la biblioteca.

Què en vam dir?

Una història inquietant escrit abans de la pandèmia de coronavirus que no va deixar indiferents a les lectores del club.

Distopia amb dosis elevades de violència i crueltat, massa per algunes lectores, tot i que molt ben escrita en l'ambientació i descripcions. 

Va ser comparada amb "El mecanoscrit del segon origen", "El senyor de les mosques", "La pesta", "Assaig sobre la ceguesa" o d'altres novel·les distòpiques i apocalíptiques sobre la fi de la humanitat. 

Si t'ha agradat "Anna", pot ser que també t'agradin:

- 1984 / George Orwell

- Totes les bèsties de càrrega / Manuel de Pedrolo

- Mecanoscrit del segon origen / Manuel de Pedrolo

Martorelles la delegació més nombrosa a la 8a Trobada de clubs de lectura!

Una delegació amb 35 participants vam representar el Club de lectura de Martorelles, el passat 23 de novembre, a la 8a Trobada de clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, al teatre l’Artesà del Prat de Llobregat. Vam gaudir d'una obra magnífica escrita per Michel Amurgia, traduïda per Mercè Ubach, adaptada per Sergi Pomper i dirigida per Mikel Gorriz. "Instruccions per fer-se feixista", interpretada magistralment per l'actriu Mercè Arànega, ens va fer riure i reflexionar alhora. L'acte el va presentar el periodista Albert Om i la delegació de Martorelles vam tenir l'honor de ser la més nombrosa!

El club de lectura de Martorelles és una activitat oberta a tothom que vulgui participar-hi. Es troba els tercers divendres de cada mes, a les 18h, per comentar llibres que la Biblioteca cedeix en préstec. 

Aquest mes de desembre llegirem i comentarem "Algú com tu", amb l'autor Xavier Bosch. Animeu-vos a venir, podeu recollir el vostre exemplar a la biblio!

La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg

Any de publicació: 1984

Títol original: La città e la casa

Traducció: Meritxell Cucurella-Jorba

Núm. de pàgines: 247

Editorial: Club Editor

Comentat el divendres 7 de maig, a les 18:30h.

A la biblioteca, amb l'escriptora i periodista Anna Ballbona.

Què en vam dir?

La darrera novel·a que va escriure de Natallia Ginzburg (1916-1991) va generar una tertúlia molt participativa entre les lectores, magistralment conduïda per l'Anna Ballbona.

Va agradar molt el format epistolar, que dóna veu i protagonisme en primera persona a tots els personatges. Uns personatges sovint contradictoris i erràtics, com la vida mateixa, que s'emmarquen en les crisis existencials, familiars i socials de la societat occidental. Tots relacionats entre ells, s'escriuen amb diferents registres i intencions. Els uneix d'alguna manera la recerca d'un sentit de pertinença, d'una llar, física i emocional, movent-se a cavall d'Itàlia i Amèrica, a finals del segle XX.

Si t'ha agradat La ciutat i la casa potser també t'agradin:

- Sagitari, de Natalia Ginzburg

- Família, de Natalia Ginzburg

- Adreça desconeguda, de Kressmann Taylor

El nom de la Rosa, Umberto Eco

Títol original: Il nome della rosa

Autor: Umberto Eco

Any de publicació: 1980

Editorial: Destino
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga

Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986

Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?

Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals. 

Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític. 

També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca. 
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.

Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.

Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.

Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona. 

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

- Ficciones / Jorge Luis Borges

- Baudolino / Umberto Eco

- Los Pilares de la Tierra / Ken Follett

- L'Últim abat : la resistència de Sant Benet de Bages al rei de Castella / Martí Gironell