Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 348
Editorial: Proa
Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?
La tertúlia
amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va
ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a
tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de
llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i
sorprendre a les lectores.
Se’n va
destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a
personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni
amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben
reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica
narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar
barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant
la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les
dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric
i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística
primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en
forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més
recentment Svetlana
Aleksiévitx.
Per últim, un
altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb
dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs
simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys
hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i
poc sofisticades.
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
