Entre els projectes que tenim engegats a la Biblioteca de Martorelles aquest 2024 hi ha la participació a una nova edició de “Llegir el teatre”, un cicle de clubs de lectura sobre textos teatrals. Per això el club de lectura de la Biblioteca de Martorelles fem un sortida, el divendres 16 de febrer a la tarda, oberta a tothom que vulgui venir, per veure l’obra “Els Watson”, al TNC. El preu és de 24 euros i podeu passar per la biblioteca per apuntar-vos i recollir un exemplar gratuït del text de l’obra (escrita per Laura Wade, adaptant una novel·la inèdita de Jane Austen i traduïda per Joan Sellent).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metaliteratura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris metaliteratura. Mostrar tots els missatges
divendres, 16 de febrer del 2024
divendres, 13 de gener del 2017
Jambalaia, d'Albert Forns
Núm. de pàgines: 303
Editorial: Anagrama
Comentada el divendres 13 de gener amb l'autor.
Què en vam dir?
La segona novel·la de l'escriptor i periodista Albert Forns va agradar i sorprendre molt als participants del club de lectura. Forns, que ja havia visitat la biblioteca dos anys enrere per realitzar-hi un taller d'escriptura creativa, centra precisament la novel·la en el procés creatiu d'un escriptor que viatja a una residència d'escriptors a Montauk (Nova York) a la recerca d'inspiració.
Les similituds del protagonista de la novel·la amb l'autor (que també va visitar una residència d'escriptors dels EUA) són notables. Forns va respondre totes les preguntes amb amabilitat i va detallar en quins aspectes havia deixat anar més solta la ficció i en quins altres s'havia inspirat més en la realitat i les seves experiències personals o documentades.
La presència del dramaturg nord-americà Edward Albee, dirigint la residència d'escriptors, seria un dels personatges no inspirats en la coneixença real de l'autor però en canvi si fruit de l'admiració i d'un procés periodístic de documentació del personatge. També en certa manera, presideix "l'absurditat" de la novel·la, com a uns dels pares del teatre de l'absurd i la recerca de noves tendències literàries i teatrals.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dimarts, 30 de juliol del 2013
Jo confesso, Jaume Cabré
Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Any de publicació: 2011
Editorial: Proa
Pàgines: 1005
Resum:
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso, és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; algú que ha estimat de manera incodicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.
Novel·la comentada el divendres 27 de setembre a les 19h a la biblioteca:
En general una novel·la molt ben valorada per part dels participants al club de lectura.
Se'n va destacar la combinació de sentit de l'humor i seriositat, així com el doble sentit del títol com a carta d'amor i confessió de pecats. També l'enllaç de diferents escenes de maldat i humanitat, sovint descarnades i brutals, que acaben convertint la novel·la en un tractat d'història de la maldat contemporània. Tot amb el fil conductor de les entranyables figures del shèriff Cartson i Àguila Negra, fent de terapeutes psicològics de la solitud del protagonista, Adrià Ardèvol.
Cabré utilitza durant tota la novel·la els recursos de l'analepsi (flashback en anglès) i la prolepsis (flashforward en anglès), que desconcerten una mica al lector però que mantenen les intrigues de les diferents trames i temps obertes fins al final. Alguns lectors van comentar que aquests canvis temporals i de 1a a 3a persona els havien dificultat la lectura, sobretot al principi. Són recursos que ja trobàvem a Les veus del Pamano del mateix autor i que han utilitzat prèviament d'altres autors reconeguts com Faulkner, John le Carré, Miguel Delilbes o Juan Rulfo. Aquests canvis temporals sobtats també són recursos molt utilitzats en cinema (La Conquesta de l'honor, Doctor Zhivago, Pulp Fiction...) i en sèries de TV (Lost, Fringe, Breaking Bad...).
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dimecres, 12 de juny del 2013
De com s'escriu una novel·la, Màrius Serra
Fitxa tècnica:
Editorial: Empúries
Pàgines: 239
Gènere: Metaliteratura
Resum:
De com s’escriu una novel·la és la primera novel·la “sense ficció” de Màrius Serra. És la biografia d’una novel·la (in)acabada que l’autor només va poder concloure gràcies a les 145 propostes de final que li van enviar els lectors. S'hi narra, amb noms i cognoms, la història verídica d’un projecte literari nascut el 1995 i no rematat fins a l’estiu del 2003, en unes setmanes frenètiques d’interacció amb els lectors. L’escriptura de la novel·la coincideix, inevitablement, amb alguns dels sotracs de la vida normal, de manera que en aquesta crònica s’hi barregen qüestions editorials, tècniques, emocionals, literàries, mèdiques, comunicatives i industrials. L’autor verbalitza el plaer d’escriure i explica com li neixen els personatges, però també reviu reunions, negociacions i altres episodis del món cultural que ofereixen la cara més prosaica de la pràctica literària. Hi desfilen autors, editors, crítics, artistes, periodistes, dissenyadors, gent de la televisió i agents literàries. Al final, resulten tan novel·lescos els avatars viscuts per tirar endavant el projecte literari com els que protagonitzen els personatges ficticis de la novel·la.Comentada amb en Màrius Serra el divendres 28 de juny, a la biblioteca!
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Monocle : novel·la (in)acabada, de Màrius Serra
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
La novel·la va ser l'excusa per parlar de tot una mica aprofitant la presència del gran comunicador i "verbívor" Màrius Serra. Aquí en podeu veure algunes fotografies i el comentari d'un dels assistents.
Pel que fa a la novel·la el que més va agradar als lector del club va ser d'una banda les interioritats que s'hi expliquen, que ens permet veure un escriptor "despullat" en tot el procés de creació, revisió, edició, publicació... d'una novel·la i alhora els tripijocs de les editorials i premis literaris. D'altra banda el lèxic sempre ric en Màrius Serra però alhora natural i adaptat com ell mateix va explicar a les necessitats de cada moment, context i intenció de l'autor. I per últim un altre punt fort van ser els equívocs i el joc entre realitat i ficció, que al tractar-se d'una novel·la basada principalment en fets reals i viscuts pel propi autor, desconcerta molt al lector i dóna molt de joc quan s'introdueix sense avisar algun fragment de ficció com el meravellós capítol del "viatge a Cardona", destacat per diversos lectors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)