divendres, 26 de novembre de 2021

L'últim amor de Baba Dúnia, d'Alina Bronsky

Títol original en alemany: Baba Dunjas Letzte Liebe 
Any de publicació original: 2015
Núm. de pàgines: 132
Editorial: Les Hores
Traductor: Ramon Farrés 

Comentada el divendres 26 de novembre amb el seu traductor, Ramon Farrés, i la conductora del club de lectura de Martorelles, Anna Ballbona.

Què en vam dir?
Un gran descobriment aquesta novel·la, gràcies primer a l'excel·lent traducció al català de Ramon Farrés i després a la tria de l'Anna Ballbona. Els lectors i lectores en van destacar el clima de realisme màgic creat per Bronsky, el sentit de l'humor i el cant a la vida que representa l'àvia protagonista. A més va ser un gran honor compartir la tertúlia amb el traductor, en Ramon, que es va mostrar molt amable i predisposat a resoldre dubtes i interioritats de la seva feina, indispensable perquè puguem llegir, gaudir i comentar perles com aquesta. A més, ens va avançar que hi ha una altra novel·la d'Alina Bronsky, traduïda també per ell, a punt de ser publicada en català.

divendres, 29 d’octubre de 2021

El dia abans, de Sorj Chalandon

 Títol original: Le jour d'avant
Any de publicació original: 2017
Núm. de pàgines: 306
Editorial: Edicions de 1984
Traductor: Josep Alemany 
Comentat el divendres 29 d'octubre, a les 18:30h, a la biblioteca
 
Què en vam dir?
Una novel·la que va agrada molt als participants al club de lectura. Se'n va destacar el joc de l'autor amb els lectors, que amb un gir sobtat a la meitat del llibre fa canviar la perspectiva i el punt de vista que es té del narrador de la història.
La narració atrapa tot i ser dura a vegades i intensa, combinant la ficció literària amb la crítica social realista.
El final obert va provocar menys unanimitat en els elogis que la resta de la novel·la.

dijous, 1 de juliol de 2021

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

Títol original: The Heart is a lonely hunter
Any de publicació original: 1965
Núm. de pàgines: 310
Editorial: Edicions 62

Què en vam dir?
Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.
S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments
Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...
L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la. 
També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.