Tracta d'una grup de 4 nenes que fan la transició a l'adolescència en una escola de monges i com els afecten, amb el pas del temps, les seves accions, a vegades perverses. Una novel·la que va agradar molt i que va portar a reflexionar sobre els models educatius en diferents escoles i períodes, sobre l'assetjament psicològic i sobre la culpa i la redempció.
Novel·la sobre l'envelliment i la malaltia
que li afecta a la parla d'una dona, la Michka, que s'ha d'instal·lar en
una residència. Allà estableix una relació molt estreta amb el seu logopeda i
una veïna que la visita sovint. Ells l'ajudaran a fer realitat un últim desig:
dir les "gràcies" a aquells que, molts anys abans, la van acollir i
li van salvar la vida.
Va agradar força, tot i la seva cruesa, als participants al club de lectura per la seva senzillesa i riquesa en la transmissió amb poques paraules d’universos amplis i complexos. Se’n va destacar, per més d’una lectora i lector, la pàgina 112 que tenien marcada i que comença així:
“Envellir és aprendre a perdre.
Encaixar, cada setmana o gairebé, una deficiència nova, una alteració nova, un dany nou. Això és el que veig.”
En definitiva una novel·la que tracta sobre les gratituds però també sobre les pèrdues associades a l'envelliment. I que d’una forma elegant i sensible, però també realista i valenta aborda temes tabú i amagats per la nostra societat, com són el deteriorament físic i la mort.
Activitat mensual a càrrec de Laura Garcia.
Comentat el divendres 28 de gener, a les 18h, a la biblioteca.
