dijous, 1 de juliol de 2021

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

Títol original: The Heart is a lonely hunter
Any de publicació original: 1965
Núm. de pàgines: 310
Editorial: Edicions 62

Què en vam dir?
Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.
S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments
Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...
L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la. 
També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.

divendres, 28 de maig de 2021

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Any de publicació: 1999

Núm. de pàgines: 233

Editorial: La Magrana


Comentada al pati de la biblioteca el divendres 28 de maig, a les 18:30h.

Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura contemporània catalana, que a algunes lectores els va costar connectar-hi. Probablement pel seu peculiar sentit de l'humor sarcàstic o pel llenguatge en un català d'època i en part dialectal. D'altres però en van gaudir molt i en van destacar la sorna i crítica a les institucions i a la doble moral imperant durant el franquisme. 
Als capítols, que com a contes curts que són poden ser llegits de forma independent, hi són recurrents temes com la mort i la inconsistència de les convencions i normes socials.
Una de les parts que més va agradar és l'anada del secretari Malloll Fontcada cap a Mequinensa, amb un autobús de línia de l'època talment com si s'aproximés al far west. De fet algun lector hi va trobar similituds amb una pel·lícula emblemàtica de John Ford: El hombre que mató a Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).
Un cop arribat al seu nou lloc de treball al poble de Mequinensa, una de les frases més esplèndides de la novel·la, és aquesta mena de carpe diem a la catalana que el jutge de pau, Crònides, li deixa anar al seu nou secretari, Malloll FOntcada, acabat d'arribar:
"No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites." 

Si t'ha agradat Calaveres atònites potser també t'agradin:



divendres, 7 de maig de 2021

La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg

Any de publicació: 1984

Títol original: La città e la casa

Traducció: Meritxell Cucurella-Jorba

Núm. de pàgines: 247

Editorial: Club Editor

Comentat el divendres 7 de maig, a les 18:30h.

A la biblioteca, amb l'escriptora i periodista Anna Ballbona.

Què en vam dir?
La darrera novel·a que va escriure de Natallia Ginzburg (1916-1991) va generar una tertúlia molt participativa entre les lectores, magistralment conduïda per l'Anna Ballbona.
Va agradar molt el format epistolar, que dóna veu i protagonisme en primera persona a tots els personatges. Uns personatges sovint contradictoris i erràtics, com la vida mateixa, que s'emmarquen en les crisis existencials, familiars i socials de la societat occidental. Tots relacionats entre ells, s'escriuen amb diferents registres i intencions. Els uneix d'alguna manera la recerca d'un sentit de pertinença, d'una llar, física i emocional, movent-se a cavall d'Itàlia i Amèrica, a finals del segle XX.

Si t'ha agradat La ciutat i la casa potser també t'agradin:

dilluns, 8 de març de 2021

Siete cuentos misóginos, de Patricia Highsmith / Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie

Dimecres 24 de març a les 19h, tertúlia feminista de l'assaig "Tothom hauria de ser feminista", de Chimamanda Ngozi Adichie, amb l'escriptora Marina Martori.

Any de publicació: 2016

Núm. de pàgines: 58

Editorial: Fanbooks

Divendres 26 de març a les 18:30h, tertúlia literària dels relats "Siete cuentos misóginos", de Patricia Highsmith, amb l'escriptora Anna Ballbona.

Any de publicació: 1975

Núm. de pàgines: 61

Editorial: Alianza



Comentada el divendres 26 de març. Coses que vam dir:

- Adaptacions al cinema: Highsmith fou una autora de molt èxit als anys 50, sobretot a partir de l'adaptació de la novel·la Extraños en un tren, per Alfred HitchcockL'adaptació de la novel·la Carol, va ser un altre èxit i aquesta novel·la trencà una mica amb l'estil i algun estereotips en els personatges femenins anteriors de Highsmith. 

- Referent en el gènere del suspens i la novel·la negra, l'autora destil·lava també un humor negre i una capacitat per transmetre crueltat amb poques paraules, com demostra amb aquests contes.

- Estil narratiu trepidant, amb presència de girs bruscs i predilecció per personatges amb problemes psicològics i alienacions mentals.

- Personatges contradictoris, segons com es miren tintats de misoginia i emmarcats en una crítica satírica i social. Sembla que en algun cas responen a un punt de venjança personal de l'autora cap a persones reals que va conèixer.


Si t'ha agradat Siete cuentos misóginos potser també t'agraden: 



divendres, 26 de febrer de 2021

No sóc aquí, d'Anna Ballbona

                                         

Any de publicació: 2020

Núm. de pàgines: 245

Editorial: Anagrama

.
Comentada online amb l'autora el divendres, 26 de febrer. 

Coses que vam dir:

- El paisatge "poligonero" com un personatge més.

- Sentit de l'humor i ironia sarcàstica molt genuïns de l'autora.

- Evolució de les creences i religions, personatge curiós de "l'Home d'allà Dalt".

- Vocabulari molt ric i que compta també amb els mots que es perden, de pagès.

- Pressió urbanística que fa canviar els entorns i paisatges de generació en generació a l'àrea metropolitana.

- Novel·la que enganxa de principi a final i ha agradat molt, per estil, vocabulari i retrat d'un món que s'en va.

- L'estranyesa amb un/a mateix/a  i la capacitat de sorprendre's de la pròpia família i orígens, com a fil conductor de la novel·la

 - Plans de futur de l'autora, escrivint una nova novel·la, amb voluntat de trilogia temàtica al voltant de la família i les seves relacions. La protagonista seguirà sent una dona amb nom de dues síl·labes! ;)


Si t'ha agradat No soc aquí potser també t'agraden: