dimecres, 23 de desembre del 2020

La força d'un destí, de Martí Gironell

Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines: 317

Editorial: Columna

Coses que vam dir:

La novel·la basada en la fascinant biografia de Zeferino Carrión la vam poder comentar amb el seu autor, Martí Gironell, que va explicar que la idea li va sorgir en una trobada/dinar de Sant Jordi entre escriptors i escriptores el 2014, a Barcelona. Alhora de servir-los el vi, del celler Jean Leon, els van explicar la història de Carrion (nom real de Jean Leon) i el va captivar. Amb permís dels comensals del gremi, es va anticipar a demanar la història biogràfica per novel·lar-la i s'hi va començar a posar.

Les preguntes de les participants al club van anar encaminades a saber què hi havia de cert i què de ficció en la novel·la, que tenia una base ja de per sí molt suculenta en la vida real del protagonista. Tot i així hi ha algunes llicències literàries que fan la novel·la encara més captivadora. 

També es va preguntar sobre les possibilitats de portar la història novel·lada al cinema o la TV, pas dificultós principalment per raons pressupostàries, així com pels escenaris i dobles de famosos amb els que s'hauria de comptar.


Si t'ha agradat La força d'un destí potser també t'agraden: 

divendres, 11 de desembre del 2020

El crit, de Blanca Busquets

                                               Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 231

Editorial: Proa

Comentada amb l'autora el divendres 11 de desembre, a les 18:30 en directe per internet.

Coses que vam dir:

No era una tertúlia qualsevol, doncs El crit, de Blanca Busquets, ha tingut l'honor de ser la novel·la més prestada del 2020 a la Biblioteca de Martorelles! 

La combinació entre novel·la històrica/social i psicològica/amorosa és una fòrmula que també va seduir a les lectores del club. Just feia poc del 3er aniversari dels atemptats i les mobilitzacions independentistes del 2017 i reviure de forma fictícia aquells fets recents va facilitar que es possessin en la pell dels personatges protagonistes. Sis personatges amb una vida atzarosa, que farà que es creuin els seus destins. Una marca i guiny de les novel·les amb DO Blanca Busquets, com la xocolata que les acompanya a la perfecció.


Si t'agrada El crit potser també t'agraden: 

divendres, 30 d’octubre del 2020

Permagel, d'Eva Baltasar

  Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines:187

Editorial: Club Editor

Comentada amb l'autora el divendres 30 d'octubre, a les 18:30 en directe per internet:

Coses que vam dir:

La primera tertúlia telemàtica per internet del club de lectura de Martorelles va sortir prou bé i vam tenir la sort de fer-la amb la poeta i escriptora Eva Baltasar, amb qui vam comentar la seva primera novel·la: Permagel.

Una novel·la que es va iniciar quan l'autora va anar a una consulta psicològica i com a teràpia li van recomanar que escrivís la seva biografia. La narració va derivar, amb múltiples derivades ficcionades i llicències literàries, en una novel·la que ha estat un fenomen literari.

Les lectores que van participar a  la tertúlia en van destacar l’inici dur, difícil de pair, que l’autora va definir irònicament com inici “allunyalectors”. En canvi la forma narrativa en primera persona ajuda molt a anar seguint amb proximitat la trama i a situar-nos ben endins de la ment turmentada de la protagonista.

Una protagonista amb qui es van trobar similituds amb el de la Metamorfosi de Kafka, que es desperta un dia convertit en escarabat. Salvant les distàncies entre literatura fantàstica i realista, Gregori Samsa i la protagonista sense nom, lesbiana i amb tendències suicides de Permagel, comparteixen certa angoixa existencialista i dificultats de comunicació amb l’entorn social i familiar.

Un altre tret que es va comentar i destacar en la narrativa de Baltasar és la petjada poètica en el seu estil. Doncs si bé és una novel·la que no s’allunya d’una realitat versemblant les descripcions i la narrativa són plenes de metàfores, imatges i poesia. Es nota la vocació poètica de l’autora, que prèviament a aquesta novel·la havia publicat deu llibres de poesia i va admetre que ella fins i tot fent narrativa no deixa mai de pensar poèticament. Imatges com la comparació d’uns cabells d’una amant amb cables de fibra òptica o el descriure com és estar al llit amb una dona amb el túnel de la pel·lícula La Gran Evasión, són pura poesia, personal i transferible. 

Si t'agrada Permagel potser també t'agraden: 

divendres, 25 de setembre del 2020

Les Possessions, de Llucia Ramis

 Any de publicació: 2018
Núm. de pàgines: 233
Editorial: Anagrama 
Coses que vam dir:
Després de mig any sense poder fer-ho, aquesta tardor hem reprès les tertúlies presencials. La primera ha estat al pati de la biblioteca, amb la periodista i escriptora LLucia RamisVam comentar la seva darrera novel·la Les Possesions, guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la. 

Una novel·la que va agradar i atrapar molt. Escrita amb veu narrativa en primera persona, beu de la realitat propera per crear trames i personatges. Ramis va respondre preguntes sobre la veracitat d'alguns episodis de la novel·la, així com les connexions amb el seu entorn professional, d'amistats i familiar. 

També es va parlar sobre el títol del llibre, molt encertat segons els crítics i triat a última hora per l'autora. A Mallorca "possessions" és com s'anomenen els masos i propietats rurals, però alhora és una paraula polisèmica que pot referir-se a la possessió de béns materials, la possessivitat en les relacions humanes o l'apropiació dels cossos per fantasmes i esperits. 

Altres comentaris elogiosos van ser per la tècnica narrativa i la riquesa del llenguatge, així com la valentia per afrontar temes tabú com les malalties mentals, la corrupció o el funcionament dels mitjans de comunicació. 

Per últim Ramis va donar alguna pista amorosa sobre una possible propera novel·la i es va esmentar la recent publicació del llibre: 50 llibres que m'han canviat la vida.


Algunes fotos:

Si t'agrada Les Possessions potser també t'agraden: 

divendres, 24 d’abril del 2020

divendres, 28 de febrer del 2020

Un secret de l'Empordà, d'Imma Tubella

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 207
Editorial: Columna
 
Comentada amb l'autora el divendres, 28 de febrer, a la biblioteca. 
Què en vam dir?
Una novel·la recomanada per diverses lectores de la Biblioteca, que van llegir-se-la pel boca-orella i que arrel de les bones crítiques vam decidir llegir al club de lectura. 
La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades.  Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí.
L'autora va captivar els integrants del club explicant el procés de recerca i creació de la novel·la, així com algunes anècdotes divertides. Les lectores i lectors van agrair la simpatia i proximitat de Tubella, que els va respondre dubtes sobre una de les novel·les que més els ha agradat. En van destacar el ritme narratiu, la combinació entre ficció i història i les trames amoroses. 
En definitiva, un llibre molt recomanat i recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.


Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 31 de gener del 2020

Totes les bèsties de càrrega, de Manuel de Pedrolo

Any de publicació: 1967
Núm. de pàgines: 377
Editorial: Ed. 62

Comentat el divendres, 31 de gener, a la biblioteca.
Què en vam dir?
En general no va agradar gaire als participants del club de lectura. El clima en l'ambientació sobrecarregat de malestar, opressió i angoixa no va convèncer, tot i ser un clàssic de la literatura catalana i una de les distòpies més lloades per la crítica literària. Per posar en situació i context a l'autor vam visionar el documental Manuel de Pedrolo : amb el temps obert, i es va comentar la feina de la censura franquista de l'època i la vinculació de l'obra de Pedrolo amb els corrents filosòfics existencialistes i de la literatura de l'absurd.