Les Nostres Riqueses: Una llibreria a Alger, de Kaouther Adimi

Títol original: Nos richesses

Any de publicació/traducció: 2017/2018

Núm. de pàgines: 188

Editorial: Periscopi

Comentat el divendres 30 de gener a la biblioteca

Què en vam dir?

A la primera sessió del 2026 vam viatjar llegint i parlant fins a l'Ager, per adentrar-nos ens la vida i miracles d'una petita gran llibreria, ubicada al carrer Hamani núm. 2 bis. Alguna participant a la tertúlia va suggerir de fer el viatge realitat i organitzar una sortida del club. No es descarta fer-ne algun properament...

La conversa també va portar a llistar d'altres novel·les inspirades en llibreries i biblioteques i la llista va ser llarga. La Marina la recopilada amb participació ciutadana al seu instagram:

View this post on Instagram

A post shared by Marina Martori Escriptora (@marina_martori)

G (la novela de Gaudí), de Daniel Sánchez Pardos

Any de publicació: 2015

Núm. de pàgines: 557

Editorial: Planeta

Comentat divendres 29 d'abril a les 18:30h amb l'autor.

El Club de Lectura de Martorelles és notícia!

El silenci del far, d'Albert Juvany

Any de publicació: 2014

Núm. de pàgines: 238

Editorial: Periscopi

Novel·la comentada el divendres 1 d'abril,  amb l'autor Albert Juvany, que va confessar que en el fons "el llibre parla de l'amor i de com disfressem i justifiquem les coses més injustificables perquè estimem..." 

Voleu saber què n'han dit els mitjans de comunicació? 

Consulteu el web de la novel·la!

http://periscopi.cat/escafandre/item/elsilencidelfar

Si t'ha agradat El silenci del far potser també t'agraden:

- L'Àguila negra / Joan Carreras

- Adreça desconeguda / Kressmann Taylor

- El Nom de la rosa / Umberto Eco

El nom de la Rosa, Umberto Eco

Títol original: Il nome della rosa

Autor: Umberto Eco

Any de publicació: 1980

Editorial: Destino
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga

Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986

Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?

Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals. 

Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític. 

També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca. 
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.

Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.

Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.

Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona. 

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

- Ficciones / Jorge Luis Borges

- Baudolino / Umberto Eco

- Los Pilares de la Tierra / Ken Follett

- L'Últim abat : la resistència de Sant Benet de Bages al rei de Castella / Martí Gironell