Comentada amb l'autora el divendres 21 de març a les 18h a la biblioteca.
Què en vam dir?
Primera novel·la d'una de les autores més joves que han visitat el club de lectura de Martorelles. Vam tenir la sort que ens acompanyés a més una amiga seva, l'Esther, amb el seu fill, que inspiraren l'Elena Macabeu i el seu fill al llibre.
De la novel·la se'n destacà el no cenyiment estricte a la fidelitat històrica en benefici de la caracterització genuïna dels personatges i les seves relacions.
També els coneixements enològics de l'autora, que queden palesos en l'ambientació entre vinyes i vins, així com l'exercici de documentació per tot allò relacionat amb els cavalls.
Comentarem la novel·la amb un copa de pansa blanca de Martorelles, que la Victoria definí com a fresc i amb aromes de poma i gessamí.
Pel que fa a les influències en l'origen de l'obra, l'autora destacà "El celler, de Noah Gordon" i "El judici de l'aigua", de Juan Francisco Ferrándiz.
Comentada amb l'autora el dijous 21 de març a les 18h
Algunes coses que vam dir:
La tercera visita de la Muriel Villanueva a biblioteca de Martorelles (la primera va ser el 2012 per parlar de La Gatera i la segona el 2022 per parlar de Semiidèntics) va tenir molt bona acollida. Un pianista en un celler en general va agradar molt, tot i que també hi va haver algun lector que li va costar d'entrar en la novel·la, estructurada en capítols molt curts numerats en desordre cronològic i parts que corresponen a fases d'elaboració d'un vi (verema, fermentació, embotellat, tast...). Els personatges també tenen noms i relació amb la història i territori de vinyes i cellers del Penedès (tot i que no s'anomeni cap denominació explícitament).
El que més va agradar a diverses lectores va ser la forma d'explicar els amors i aconteixements històrics des de l'òptica sempre personal i intransferible de cada personatge. Són veus narratives que resulten molt autèntiques i versemblants. També es va destacar per divers@s participants la musicalitat poètica en aquesta novel·la i en la narrativa de l'autora.
Comentat amb l'autora el divendres 17 de desembre, a les 18h a la biblioteca.
Algunes coses que vam dir:
Vam tenir el plaer de comptar amb la presència de l'autora, Carlota Gurt, que va explicar claus i detalls sobre els contes que conformen el llibre. Van ser contes triats i agrupats pensant en presentar-se al Premi Mercè Rodoreda, que va acabar guanyant. Entre ells hi ha alguns fils temàtics recurrents i conductors, com són les relacions de parella o els equilibris entre solitud-sociabilitat, contenció-expansió de sentiments. També n'hi ha alguns que tendeixen més a explorar terrenys al·legòrics i màgics i d'altres que van per camins més realistes.
Adaptació al cine:Lolita, dirigida per Stanley Kubrick
Lolita, el llibre més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un
home madur i una adolescent precoç. L’autor es recrea en
el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert
Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les
passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de
la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital
que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral.
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir? Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció. També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites. El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi. Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
¿Quantes vegades has desitjat penetrar en el món secret de les fantasies sexuals d’amics i coneguts? ¿Quants hores has deixat escolar a l’autobús mentre imaginaves com devien fer-s’ho els altres passatgers? ¿Quants amics t’hanconfessat les seves pràctiques i quants hauries volgut que ho fessin? El protagonista d’aquesta novel·la hi ha pensat moltes vegades i està disposat a posar-hi remei... l’únic problema és que el que ha decidit de fer no tan sols és poc ètic... també és il·legal.
Tot comença quan penja una placa al portal del seu estudi en què diu «sexòleg» i el número del seu pis... una acció del tot intranscendent si no fos que ell no en té el títol (ni aquest ni cap altre). I s’embolica molt més quan els pacients comencen a desfilar pel seu consultori explicant-li allò que mai no confessarien a ningú, llevat que aquesta persona es veiés obligada a callar en virtut del secret professional.
El comentarem el divendres 26 de juliol, a les 19h a la biblioteca, amb la presència de l'autor i de la Marina Martori, que també participarà de la tertúlia i ens presentarà la seva darrera novel·la.
Aquesta
narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una
història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès
de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia
escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre
la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar
gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història,
seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que
traspua el llibre.
Comentat el divendres, 31 de maig a les 19h a la biblioteca:
A la tertúlia el vam llegir per recomanació d'un dels tertulians que no va dubtar a posar-li un 10, ja que per a ell representa "el primer llibre que es va comprar" i un dels millors que ha llegit.
En general va agradar molt, tot i que a algunes lectores els van desorientar els canvis temporals i en certa manera el desordre en la presentació dels records de la protagonista.
A d'altres en canvi els va agradar precisament aquest tipus de narració en que sembla que "t'estigui explicant davant teu el que li va passar" i sí que van trobar-li la gràcia als canvis en el temps dels records i en el jo narratiu, combinant la 1a persona per a la protagonista i el narrador omniscient per a la resta.
També va haver-hi debat sobre els límits entre llibertat i pressió de l'entorn social en les accions de la jove protagonista (basada en la joventut de la mateixa escriptora), així com la tensió entre estatus social i diners i el paper moral de la mare.
Un dels paràgrafs més evocadors de la novel·la que va seleccionar un lector va ser el següent:
"L'home elegant ha baixat de l'automòbil, fuma una cigarreta anglesa. Mira la noia del feltre d'home i de les sabates daurades. S'hi apropa lentament. És visible, està intimidat. No somriu de seguida. De seguida li ofereix una cigarreta. Li tremola la mà. Hi ha la diferència de raça, no és blanc, cal que la superi, per això tremola. Ella li diu que no fuma, gràcies. Ella no li diu res més, no li diu deixi'm en pau. Aleshores ell té menys por. Aleshores ell li diu que li sembla somiar. Ella no respon. No val pas la pena que respongui, què respondria. Aguarda. Aleshores ell li pregunta: d'on ve? Ella li diu que és la filla de la directora de l'escola de noies de Sadec..."
Val, mira. Això és una escriptora. Es diu Marina. Ha triomfat i això que encara no té els 30. Ha publicat amb èxit i ara, la seva editorial li ha demanat un nou llibre i li ha ofert un contracte fabulós. Val. Fantàstic. El problema és que la tia, la Marina, és un cas, un caos. És alcohòlica, fumadora compulsiva, desordenada i a més, viu en un moment de blanc mental.
Quatre coses sobre l’autora vallesana:
La Marina Martori va néixer el 9 d’octubre del 1979 a Barcelona. Va anar a viure a Llinars del Vallès quan tenia 2 anys i encara hi viu. És llicenciada en comunicació audiovisual, té estudis d'humanitats i psicologia i és especialista en gestió cultural. Treballa a Granollers en temes culturals i audiovisuals. Col·labora a amb la col·lecció Marcòlic i ha escrit un llibre autobiogràfic, articles i contes per a nens i nenes.
Si t'ha agradat M'ha posat a cent que no portis calces potsertambé t'agradaran:
