Els cossos, de Marina Martori

Any de publicació: 2025

Núm. de pàgines: 270 

Editorial: Viena

Què en vam dir?

La darrera sessió de club de lectura de l'any tingué com a protagonista a la pròpia dinamitzadora, la Marina Martori, que en la seva faceta d'escriptora aquest 2025 ha publicat la novel·la "Els cossos". Una novel·la sobra la memòria i el pas del temps, amb vents d'amor, amistat i secrets amagats en cases i persones abandonades des de la Guerra Civil fins avui en dia.

Si t'ha agradat "Els cossos", pot ser que també t'agradin:

- Una casa lluny del mar / Marina Martori

- M'ha posat a cent que no portis calces / Marina Martori

- En nom de les germanes / Carme Ballús

La vegetariana, de Han Kang

Any de publicació: 2007

Títol original: 채식주의자 (Xaesikjuuija)

Traducció: Mihwa Jo i Raimon Blancafort

Núm. de pàgines: 212

Editorial: Rata

Què en vam dir?

Una lectura inquietant i pertorbadora que a algunes persones no els va agradar gens i a d'altres els va atrapar i fascinar, tot i els moments de repulsió d'aquesta obra de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2024.

Distribuïda en 3 parts, una narrada pel marit, l'altra pel cunyat i la darrera per la germana de la protagonista. Aquesta, la Yeonghye, és víctima d'un entorn hostil amb les dones, en el marc d'un sistema capitalista i patriarcal coreà.

En el seu pas cap al veganisme la protagonista acabarà confonent-se, en una mena de metamorfosis mental fins a l'últim extrem, amb una planta. Adoptant un actitud submisa i passiva la seva forma de rebel·lar-se cap a aquest entorn hostil que la violenta serà el refugi en el seu darrer espai de llibertat: la pròpia consciència i el propi cos.

La lectura va obrir debats sobre la cultura oriental/asiàtica, sobre el paper de les dones oprimides i víctimes de diferents formes de violència i sobre com les malalties mentals poden distorsionar la percepció del nostre entorn i de nosaltres mateixos.

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Permagel / Eva Baltasar

- Cavalcarem tota la nit / Carlota Gurt

- Solitud / Víctor Català

Descalces per casa, d'Anna Porquet

Any de publicació: 2021

Núm. de pàgines: 174

Editorial: El Punt Volat

Comentada amb l'autora el divendres 15 de setembre de 2023

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Aprendre a parlar amb les plantes / Marta Orriols

- Quan érem perverses / Mònica Esbert

- Les possessions / Llucia Ramis

Les Possessions, de Llucia Ramis

 Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines: 233

Editorial: Anagrama 

Coses que vam dir:

Després de mig any sense poder fer-ho, aquesta tardor hem reprès les tertúlies presencials. La primera ha estat al pati de la biblioteca, amb la periodista i escriptora LLucia Ramis. Vam comentar la seva darrera novel·la Les Possesions, guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la. 

Una novel·la que va agradar i atrapar molt. Escrita amb veu narrativa en primera persona, beu de la realitat propera per crear trames i personatges. Ramis va respondre preguntes sobre la veracitat d'alguns episodis de la novel·la, així com les connexions amb el seu entorn professional, d'amistats i familiar. 

També es va parlar sobre el títol del llibre, molt encertat segons els crítics i triat a última hora per l'autora. A Mallorca "possessions" és com s'anomenen els masos i propietats rurals, però alhora és una paraula polisèmica que pot referir-se a la possessió de béns materials, la possessivitat en les relacions humanes o l'apropiació dels cossos per fantasmes i esperits. 

Altres comentaris elogiosos van ser per la tècnica narrativa i la riquesa del llenguatge, així com la valentia per afrontar temes tabú com les malalties mentals, la corrupció o el funcionament dels mitjans de comunicació. 

Per últim Ramis va donar alguna pista amorosa sobre una possible propera novel·la i es va esmentar la recent publicació del llibre: 50 llibres que m'han canviat la vida.

Algunes fotos:

Si t'agrada Les Possessions potser també t'agraden: 

- Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, de Llucia Ramis

- Una casa lluny del mar, de Marina Martori

- Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

Jo confesso, Jaume Cabré

Títol: Jo confesso

Autor: Jaume Cabré

Any de publicació: 2011

Editorial: Proa

Pàgines: 1005

Guia de lectura

Resum:

Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso, és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; algú que ha estimat de manera incodicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Novel·la comentada el divendres 27 de setembre a les 19h a la biblioteca:

En general una novel·la molt ben valorada per part dels participants al club de lectura.

Se'n va destacar la combinació de sentit de l'humor i seriositat, així com el doble sentit del títol com a carta d'amor i confessió de pecats. També l'enllaç de diferents escenes de maldat i humanitat, sovint descarnades i brutals, que acaben convertint la novel·la en un tractat d'història de la maldat contemporània. Tot amb el fil conductor de les entranyables figures del shèriff Cartson i Àguila Negra, fent de terapeutes psicològics de la solitud del protagonista, Adrià Ardèvol.

Cabré utilitza durant tota la novel·la els recursos de l'analepsi (flashback en anglès) i la prolepsis (flashforward en anglès), que desconcerten una mica al lector però que mantenen les intrigues de les diferents trames i temps obertes fins al final. Alguns lectors van comentar que aquests canvis temporals i de 1a a 3a persona els havien dificultat la lectura, sobretot al principi. Són recursos que ja trobàvem a Les veus del Pamano del mateix autor i que han utilitzat prèviament d'altres autors reconeguts com Faulkner, John le Carré, Miguel Delilbes o Juan Rulfo. Aquests canvis temporals sobtats també són recursos molt utilitzats en cinema (La Conquesta de l'honor, Doctor Zhivago, Pulp Fiction...) i en sèries de TV (Lost, Fringe, Breaking Bad...).

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

- Les vues del Pamano / Jaume Cabré

- El Soroll i la fúria / William Faulkner

- Galíndez / Manuel Vázquez Montalbán
- Pedro Páramo / Juan Rulfo