dimecres, 8 de maig del 2013

L'Amant, Marguerite Duras


Fitxa tècnica:
Títol original: L’Amant
Autora: Marguerite Duras (pseudònim de Marguerite Germaine Marie Donnadieu)
Any de publicació: 1984
Editorial: Tusquets
Pàgines: 140
Gènere: Clàssics de la literatura

Resum: 
Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.
La pel·lícula dirigida per Jean-Jaques Annaud i estrenada el 1992 la projectarem a la biblioteca el divendres 10 de maig, a les 19h:


Si t'ha agradat, potser també t'agradaran:

Que en vam dir a la tertúlia?
Comentat el divendres, 31 de maig a les 19h a la biblioteca:
A la tertúlia el vam llegir per recomanació d'un dels tertulians que no va dubtar a posar-li un 10, ja que per a ell representa "el primer llibre que es va comprar" i un dels millors que ha llegit.
En general va agradar molt, tot i que a algunes lectores els van desorientar els canvis temporals i en certa manera el desordre en la presentació dels records de la protagonista.
A d'altres en canvi els va agradar precisament aquest tipus de narració en que sembla que "t'estigui explicant davant teu el que li va passar" i sí que van trobar-li la gràcia als canvis en el temps dels records i en el jo narratiu, combinant la 1a persona per a la protagonista i el narrador omniscient per a la resta. 
També va haver-hi debat sobre els límits entre llibertat i pressió de l'entorn social en les accions de la jove protagonista (basada en la joventut de la mateixa escriptora), així com la tensió entre estatus social i diners i el paper moral de la mare.
Un dels paràgrafs més evocadors de la novel·la que va seleccionar un lector va ser el següent:
            "L'home elegant ha baixat de l'automòbil, fuma una cigarreta anglesa. Mira la noia del feltre d'home i de les sabates daurades. S'hi apropa lentament. És visible, està intimidat. No somriu de seguida. De seguida li ofereix una cigarreta. Li tremola la mà. Hi ha la diferència de raça, no és blanc, cal que la superi, per això tremola. Ella li diu que no fuma, gràcies. Ella no li diu res més, no li diu deixi'm en pau. Aleshores ell té menys por. Aleshores ell li diu que li sembla somiar. Ella no respon. No val pas la pena que respongui, què respondria. Aguarda. Aleshores ell li pregunta: d'on ve? Ella li diu que és la filla de la directora de l'escola de noies de Sadec..."