Any de publicació: 2004
Núm. de pàgines: 247
Editorial: Columna (Novel·la històrica; 56)
Comentat divendres 27 d'abril, a les 18:30 h, amb l'autor.
Si t'ha agradat Aquell primer de maig, potser també t'agradin:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cafè i tertúlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cafè i tertúlia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 d’abril del 2018
Aquell primer de maig, de Jordi Varela
Comentat divendres 27 d'abril, a les 18:30 h, amb l'autor.
Si t'ha agradat Aquell primer de maig, potser també t'agradin:
dijous, 14 de gener del 2016
Gener dedicat a Paul Auster
Aquest mes de gener tindrem Paul Auster a dojo a la biblioteca de Martorelles!
D'una banda el dijous 14, a les 18:30h, farem una sessió de Bibliocinema amb la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i amb guió de Paul Auster.
De l'altra el darrer divendres de mes, 29, també a les 18:30, el club de lectura dinamitzat per la Marina Martori girarà al voltant de la novel·la Viatges per l'scriptorium.
Per ambientar-vos en l'atmosfera Pau Auster i saber què podeu trobar a la biblioteca us enllacem la Guia de lectura que hem elaborat!
Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster
Títol original: Travels in the Scriptorium
Any de publicació: 2007
D'una banda el dijous 14, a les 18:30h, farem una sessió de Bibliocinema amb la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i amb guió de Paul Auster.
De l'altra el darrer divendres de mes, 29, també a les 18:30, el club de lectura dinamitzat per la Marina Martori girarà al voltant de la novel·la Viatges per l'scriptorium.
Per ambientar-vos en l'atmosfera Pau Auster i saber què podeu trobar a la biblioteca us enllacem la Guia de lectura que hem elaborat!
Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster
Títol original: Travels in the Scriptorium
Any de publicació: 2007
Núm. de pàgines: 157
Editorial: Edicions 62
> Escolta la novel·la en format audiollibre
(si la voleu llegir en paper, veniu a buscar el vostre exemplar a la biblioteca!)
(si la voleu llegir en paper, veniu a buscar el vostre exemplar a la biblioteca!)
Tertúlia realitzada el divendres 29 de gener. Què en vam dir?
No va ser un dels llibres amb més èxit entre els lectors i lectores del club de lectura, que van destacar els personatge profunds de la història però que van assenyalar que llegir sobre personatges que no saps què els està passant pot ser desconcertant.
De la novel·la d'Auster van criticar-ne la trama i ritme lents, com si li costés avançar o avancés en cercles a vegades jugant amb el lector.
En aquest sentit es van fer al·lusions als univers paral·lels, les relacions entre els protagonistes o entre els actors/protagonistes amb els
escriptors.
La tertúlia va acabar derivant cap a d'altres lectures i llibres.
Si t'ha agradat Viatges per l'scriptorium potser també t'agraden:
dilluns, 5 d’octubre del 2015
Shakespeare en tots els formats!
El proper any 2016 es celebren 400 anys de la mort de William Shakespeare i per celebrar-ho hem realitzat un seguit d'activitats relacionades amb aquest escriptor i dramaturg de referència a la biblioteca:
- A finals de setembre, una tertúlia de les seves tragèdies Hamlet, El Rei Lear i Macbeth dinamitzada per la Marina Martori.
- Entre setembre i octubre, dues sessions de bibliocinema, dinamitzades per la Lídia Bardina, sobre les adaptacions del teatre al cinema de Macbeth i de Romeo i Julieta. En aquest sentit també cal recordar la guia de lectura sobre Shakespeare i el cinema que vam elaborar fa uns 3 anys.
- I el dijous 19 de novembre, una excursió al teatre (TNC) a veure l'obra musical i còmica Molt soroll per no res (sessió que comença a les 20h). Tothom que ho vulgui pot passar a recollir un exemplar del text de l'obra per llegir abans de veure l'obra.
dimarts, 24 de març del 2015
Marges, de Roger Vilà
Any de publicació: 2013
Núm. de pàgines: 229
Editorial: Barcino
Comentat el divendres 27 de març, a les 19h, en companyia de l'autor, Roger Vilà Padró a la biblioteca de Martorelles!
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Tertúlia amb Isabel-Clara Simó
Divendres 31 d'octubre ens visità l'escriptora Isabel-Clara Simó i vam celebrar la castanyada tot fent tertúlia de les seves novel·les Històries perverses i El gust amarg de la cervesa.
Amb el plaer de compartir una estona amb una de les millors escriptores del nostres país, vam poder parlar una mica de tot: feminisme, política, educació, literatura... Simó va destacar que el gènere del relats curts o narrativa breu (d'Històries perverses) està sovint maltractat per les editorials i la crítica però que té tan o més de valor que el gènere més ben considerat de la novel·la (El gust amarg de la cervesa).
El lectors van destacar tan de la novel·la com del recull de relats la qualitat literària, la versemblança del seus personatges i la sinceritat en la forma d'escriure de Simó.
L'autora va explicar algunes confidències sobre el procés d'elaboració d'aquestes obres i va remarcar també la dificultat de posar-se en la pell de personatges complexos, ja sigui amb algun tipus de discapacitat o malaltia, o bé amb perversions més o menys comuns i humanes. També va avançar que la seva propera novel·la girarà al voltant de la homosexualitat.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Els Invisibles / Isabel-Clara Simó
- El Meu germà Pol / Isabel-Clara Simó
- Elles també maten
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Els Invisibles / Isabel-Clara Simó
- El Meu germà Pol / Isabel-Clara Simó
- Elles també maten
dimecres, 9 de juliol del 2014
La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker
Títol original: La vérité sur l'affaire Harry Quebert
Autor: Joël Dicker
Any de publicació: 2013
Núm. de pàgines: 680
Editorial: La Campana
Autor: Joël Dicker
Any de publicació: 2013
Núm. de pàgines: 680
Editorial: La Campana
Comentat el dijous 31 de juliol, a les 19h a la biblioteca:
La segona novel·la de l'autor suís Joël Dicker, va agradar molt als participants a la tertúlia.
Alguns hi van veure en el ritme i la forma de narrar similituds amb el cinema i les sèries americanes, amb girs constants i permanent acció, en contraposició a cert cinema europeu. En la línia cinèfila també s'hi van trobar referències a Psicosis, Lolita o El niño del Exorcista i en l'ambientació a New Hampshire semblances amb novel·les de John Irving.
Va enganxar molt la trama d'intriga policíaca clàssica, amb constants canvis de sospitosos, així com la relació d'amor entre el Harry i la Nola, que al final és la veritat més perdurable.
A alguna lectora la novel·la li va fer pensar en com jutgem lleugerament en els pobles i com es generen els prejudicis. També es va assenyalar les diferents concepcions i tractaments de les malalties i els malalts mentals, segons les èpoques i parts del món.
A d'altres lectors el llibre els va semblar un possible manual per aprendre a escriure, ja que cada capítol comença amb consells de l'escriptor veterà Harry al jove Marcus, amb qui manté una relació d'amistat i d'alumne-mestre.
Com a crítica es van assenyalar algunes part potser massa exagerades o previsibles, que resten una mica de versemblança a la història, però en línies generals ha estat una obra molt ben valorada pel club de lectura de Martorelles.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dimecres, 30 d’abril del 2014
Lolita, Vladimir Nabokov
Títol original: Lolita
Autor: Vladimir Nabokov
Any de publicació: 1955
Gènere: romàntic, eròtic, psicològic.
Pàgines: 380
Editorial: Proa
Adaptació al cine: Lolita, dirigida per Stanley Kubrick
Lolita, el llibre més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un
home madur i una adolescent precoç. L’autor es recrea en
el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert
Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les
passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de
la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital
que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral.
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?
Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció.
També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.
Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
- Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?
Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció.
També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.
Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
- Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza
dimecres, 12 de juny del 2013
De com s'escriu una novel·la, Màrius Serra
Fitxa tècnica:
Editorial: Empúries
Pàgines: 239
Gènere: Metaliteratura
Resum:
De com s’escriu una novel·la és la primera novel·la “sense ficció” de Màrius Serra. És la biografia d’una novel·la (in)acabada que l’autor només va poder concloure gràcies a les 145 propostes de final que li van enviar els lectors. S'hi narra, amb noms i cognoms, la història verídica d’un projecte literari nascut el 1995 i no rematat fins a l’estiu del 2003, en unes setmanes frenètiques d’interacció amb els lectors. L’escriptura de la novel·la coincideix, inevitablement, amb alguns dels sotracs de la vida normal, de manera que en aquesta crònica s’hi barregen qüestions editorials, tècniques, emocionals, literàries, mèdiques, comunicatives i industrials. L’autor verbalitza el plaer d’escriure i explica com li neixen els personatges, però també reviu reunions, negociacions i altres episodis del món cultural que ofereixen la cara més prosaica de la pràctica literària. Hi desfilen autors, editors, crítics, artistes, periodistes, dissenyadors, gent de la televisió i agents literàries. Al final, resulten tan novel·lescos els avatars viscuts per tirar endavant el projecte literari com els que protagonitzen els personatges ficticis de la novel·la.Comentada amb en Màrius Serra el divendres 28 de juny, a la biblioteca!
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Monocle : novel·la (in)acabada, de Màrius Serra
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
La novel·la va ser l'excusa per parlar de tot una mica aprofitant la presència del gran comunicador i "verbívor" Màrius Serra. Aquí en podeu veure algunes fotografies i el comentari d'un dels assistents.
Pel que fa a la novel·la el que més va agradar als lector del club va ser d'una banda les interioritats que s'hi expliquen, que ens permet veure un escriptor "despullat" en tot el procés de creació, revisió, edició, publicació... d'una novel·la i alhora els tripijocs de les editorials i premis literaris. D'altra banda el lèxic sempre ric en Màrius Serra però alhora natural i adaptat com ell mateix va explicar a les necessitats de cada moment, context i intenció de l'autor. I per últim un altre punt fort van ser els equívocs i el joc entre realitat i ficció, que al tractar-se d'una novel·la basada principalment en fets reals i viscuts pel propi autor, desconcerta molt al lector i dóna molt de joc quan s'introdueix sense avisar algun fragment de ficció com el meravellós capítol del "viatge a Cardona", destacat per diversos lectors.
dimecres, 8 de maig del 2013
L'Amant, Marguerite Duras
Fitxa tècnica:
Títol
original: L’Amant
Autora:
Marguerite Duras
(pseudònim de Marguerite Germaine Marie Donnadieu)
Any
de publicació: 1984
Editorial:
Tusquets
Pàgines:
140
Gènere: Clàssics de la literatura
Resum:
Aquesta
narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una
història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès
de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia
escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre
la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar
gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història,
seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que
traspua el llibre.
La pel·lícula dirigida per Jean-Jaques Annaud i estrenada el 1992 la projectarem a la biblioteca el divendres 10 de maig, a les 19h:
Si t'ha agradat, potser també t'agradaran:
Que en vam dir a la tertúlia?
Comentat el divendres, 31 de maig a les 19h a la biblioteca:
A la tertúlia el vam llegir per recomanació d'un dels tertulians que no va dubtar a posar-li un 10, ja que per a ell representa "el primer llibre que es va comprar" i un dels millors que ha llegit.
En general va agradar molt, tot i que a algunes lectores els van desorientar els canvis temporals i en certa manera el desordre en la presentació dels records de la protagonista.
A d'altres en canvi els va agradar precisament aquest tipus de narració en que sembla que "t'estigui explicant davant teu el que li va passar" i sí que van trobar-li la gràcia als canvis en el temps dels records i en el jo narratiu, combinant la 1a persona per a la protagonista i el narrador omniscient per a la resta.
També va haver-hi debat sobre els límits entre llibertat i pressió de l'entorn social en les accions de la jove protagonista (basada en la joventut de la mateixa escriptora), així com la tensió entre estatus social i diners i el paper moral de la mare.
Un dels paràgrafs més evocadors de la novel·la que va seleccionar un lector va ser el següent:
"L'home elegant ha baixat de l'automòbil, fuma una cigarreta anglesa. Mira la noia del feltre d'home i de les sabates daurades. S'hi apropa lentament. És visible, està intimidat. No somriu de seguida. De seguida li ofereix una cigarreta. Li tremola la mà. Hi ha la diferència de raça, no és blanc, cal que la superi, per això tremola. Ella li diu que no fuma, gràcies. Ella no li diu res més, no li diu deixi'm en pau. Aleshores ell té menys por. Aleshores ell li diu que li sembla somiar. Ella no respon. No val pas la pena que respongui, què respondria. Aguarda. Aleshores ell li pregunta: d'on ve? Ella li diu que és la filla de la directora de l'escola de noies de Sadec..."
dijous, 28 de març del 2013
El pianista, Manuel Vázquez Montalbán
Fitxa tècnica:
Títol: El pianista
Editorial: Mondadori
Pàgines: 275
Gènere: Crítica històrica, intriga, reflexió sobre el rol dels artistes i intel·lectuals
El comentarem el divendres 26 d'abril a les 19h a la biblioteca de Martorelles.
Resum:
Vázquez Montalbán va dir sobre aquesta novel·la "El
pianista es un estudio sobre el talante de la progresía española, que ha tenido
que hacer frente a muchos desafíos morales, y que ha reaccionado ante la
Historia de diferentes maneras". I la va estructurar en tres
èpoques: a la Barcelona dels anys 80, a la Barcelona de la postguerra
i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española.
La primera part comença als primers anys 80, amb un grup
d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates,
que recorren un nit les Rambles. Després de passar per diferents locals entren
finalment al Capablanca, on un pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva
les anades i vingudes els artistes transvestits. En el mateix local hi ha un
músic famós, Luis Doria.
La segona part ens porta a la postguerra barcelonina i
transcorre entre terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i
la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, els rellogats, les veïnes...,
retrat d’un barri pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto
Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca
primer curiositat i després un gran enrenou.
La tercera part transcorre al París de 1936, on ha arribat
Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a
l’apartament que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada
Teresa. Els tres personatges viuen des de París com es couen els
esdeviments que aviat esclataran a Espanya.
La pel·lícula:
La novel·la va ser traslladada al cinema en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i estrenada a França el 1998 i a Espanya el 1999.
Documental recent sobre Vázquez Montalbán:
Entrevista Epílogo:
Si t'ha agradat la novel·la potser també t'agradarà:
- Los Mares del sur, o algun altre de la sèrie del detectiu Pepe Carvalho.
- Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.
- Soldados de Salamina, de Javier Cercas.
- El embrujo de Shangai, de Juan Marsé.
....
Què en vam dir:
El pianista ha estat una novel·la que ha despertat gustos extrems, o no ha agradat gens o ha entusiasmat als lectors i lectores del club de lectura.
Als que no els ha acabat d'enganxar han trobat la narració lenta i massa plena de disgressions i reflexions que els feien perdre el fil de l'acció i la trama.
Als que sí els ha agradat n'han destacat els paral·lelismes de les tres parts i sobretot els finals de cada part, per impactants, oberts i que "fan pensar".
Als lectors amb més bagatge històric també els ha despertat records d'infància i joventut i han destacat la verosímilitud de l'ambientació a la Barcelona de postguerra i de la primera democràcia, apuntant que es podria llegir "com un llibre d'història" per als joves actuals.
Entre els suspens sense pal·liatius i l'excel·lència (algú va dir que era "dels millors llibres que hem llegit"), seguirem amb la línia de notables dels llibres comentats.
Assenyalar també que la ruta literària per Barcelona que s'havia de fer l'endemà es va suspendre per la pluja i es farà el dissabte 25 de maig. Algú va suggerir que es podria fer la ruta de la tercera part, ambientada a París, o de la segona, pels terrats de Barcelona, però de moment passejarem a peu de carrer per La Rambla i el Raval!
dilluns, 25 de febrer del 2013
Las cenizas de Ángela, Frank McCourt
Fitxa tècnica:
Títol original: Angela's Ashes
Autor: Frank McCourt
Editorial: Maeva
Pàgines: 483
Gènere: Autobiografia / Novel·les basades en fets reals
El comentarem el divendres 22 de març a les 19h a la biblioteca de Martorelles.
Resum:
«Quan rememoro la meva infantesa em pregunto com vàrem poder arribar tan sols a sobreviure. Va ser, evidentment, una infantesa miserable.» Així comencen les memòries de Frank McCourt, nascut a Nova York en l'època de la Depressió en una família irlandesa i criat al suburbis de Limerick, Irlanda.
Un pare alcohòlic i inepte, una mare abnegada i pietosa, set fills petits, una casa ruïnosa… Una infància de fam i dolor narrada amb la veu d’un nen perspicaç i observador capaç de transformar el dolor en situacions divertides i ingènues però de connotacions profundes. Unes memòries corprenedores que sedueixen des de les primeres pàgines amb un llenguatge agredolç i un humor tan agut com irònic. Un best seller impactant distingit amb el Premi Pulitzer.
La pel·lícula:
Aquest llibre va ser traslladat al cinema en una pel·lícula dirigida per Alan Parker.
El Museu: http://www.frankmccourtmuseum.com
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- El professor, del mateix autor
- El secret del meu turbant, de Nàdia Ghulam
- Oliver Twist, de Charles Dickens
....
Què en vam dir:
Las cenizas de Ángela va ser un llibre que va portar molta controvèrsia dins la tertúlia. Tots els membres van coincidir en que es tractava d'un llibre trist i dur. Però de fet, reflexava una realitat, la realitat irlandesa dels anys 30. McCourt aconsegueix uns personatges molt ben travats que fan que el lector empatitzi plenament amb ells.
A alguns dels membres no va agradar l'estil periodístic de l'autor en tant que no podia ser que un nen s'adonés de segons quines coses. D'altres en canvi, van elogiar els tocs d'humor, és a dir, la innocència de l'infant en moments durs.
La majoria d'integrants va valorar la novel·la amb un 8. Només una membre la va suspendre.
divendres, 25 de gener del 2013
El celler, Noah Gordon
Fitxa tècnica
Títol original: The winemaker
Autor: Noah Gordon
Editorial: Roca editorial
Pàgines: 382
Comentat el 22 de febrer a les 18 h a la biblioteca de Martorelles.
En el marc de les activitats de Biblioteques amb DO.
Resum:
El Llenguadoc, França, finals del segle XIX. En Josep Álvarez descobreix de la mà d'un viticultor francès l'art de l'elaboració del vi. Des d'aquest moment, la seva vida restarà dominada per aquesta passió.
Malgrat la seva joventut, en Josep ja ha conegut a la vida l'amor, les intrigues i el treball ardu, experiència que, junt amb la seva vocació, caracteritzarà el seu destí. Després de participar contra la seva voluntat en un complot polític, fugirà a França, on treballarà per a un viticultor. Tot i la por que sent de caure en mans de la justícia, un dia decideix tornar a la seva llar. Lluitant contra els elements en Josep empren una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi. Al seu voltant els habitants de Santa Eulàlia: la jove vídua Marimar i el seu fill Francesc; en Nivaldo, el botiguer d'origen cubà; en Donat, el germà obrer d'en Josep, tots ells personatges que poblen aquesta rica novel·la
El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual ha admirat milers de lectors al llarg dels anys.
El celler és el tribut de Noah Gordon al nostre país, una apassionada novel·la al voltant del fascinant món del vi.
Si t'ha agradat El celler de Noah Gordon potser t'agradaran també:
Què en vam dir:
Els participants a la tertúlia van coincidir a valorar que es tracta d'una novel·la molt ben ambientada i documentada sobre el món del vi i la societat catalana, concretament a la zona del Penedès, a finals del segle XIX. A molts els va despertar records de com havien viscut o vist fer el vi a Martorelles i rodalies no fa tants anys, de fet a algunes cases del poble encara s'hi conserven bótes, premses i antics espais destinats a usos vinícoles.
En aquest marc incomparable la novel·la podia haver donat una mica més de sí, segons va coincidir sobretot la part masculina de la tertúlia. En general tothom va trobar la història una mica plana, previsible pel que fa al desenvolupament de la trama i dels personatges. El personatge principal és molt treballador i perserverant però potser li falta un xic d'empenta i no té girs massa inesperats, en canvi hi ha personatges secundaris que van agradar i que podien haver-se desenvolupat més.
En general, la novel·la va agradar i es va valorar amb un 8 sobre 10.
dijous, 10 de gener del 2013
Barcelona Connection, Andreu Martín
Fitxa tècnica
Títol: Barcelona Connection
Autor: Andreu Martín
Editorial: Byblos
Pàgines: 238
El comentarem al Cafè i tertúlia de divendres 25 de gener del 2013 a les 18.00 h.
Resum:
Paco Huertas, un jove i honest policia, inicia una investigació en un barri marginal de la Barcelona pre-olímpica. Durant la investigació anirà descobrint com la mafia internacional, acabada d'arribar a Espanya, s'està fent amb el poder del crim organitzat i controla i connecta mons aparentment separats com els de les drogues, la prostitució, la policia o la justícia.
Manuel Vázquez Montalbán va fer el pròleg de la novel·la i en va extreure la següent afirmació: «Con esta novela, Barcelona penetra en el imperio del crimen internacional».
La pel·lícula:
Està estretament vinculada amb la novel·la, doncs aquesta neix com un encàrrec de guió per a la pel·lícula, que no va acabar de convèncer a Andreu Martín, i això el va empènyer a acabar la novel·la completa seguint el seu propi estil.
Aquí podeu veure la pel·lícula sencera:
dimarts, 11 de desembre del 2012
El alquimista impaciente, Lorenzo Silva
Fitxa tècnica
Títol: El alquimista impaciente
Autor: Lorenzo Silva
Editorial: Destino
Pàgines: 281
El comentarem al Cafè i tertúlia de divendres 21 de desembre del 2012 a les 18.00 h.
Resum: Un cadàver nu, sense rastres de violència, apareix lligat a un llit en un motel de carretera. Es tracta o no d'un crim? El sergent Bevilacqua, atípic investigador criminal de la Guàrdia Civil, i la seva ajudant, la guàrdia Chamorro, reben l'ordre de resoldre l'enigma.
La investigació que segueix no és una mera indagació policial. El sergent i la seva ajudant hauran d'arribar al costat fosc i inconfessable de la víctima, a la seva sorprenent vida secreta, així com a les persones que l'envoltaven, a la seva família i a la central nuclear on treballava. I desfer un entramat de diners i interessos que els portarà a diverses ciutats. Però la clau, com en l'alquímia, està en la paciència, la que necessitaran els investigadors i també la que els va faltar, d'una manera o altra, als personatges amb què ensopeguen en la seva recerca.
Una novel·la policíaca que és molt més que un relat d'intriga, i en la qual descobrir la víctima és gairebé més important que descobrir al seu assassí. Com en els llibres de Chandler i Hammett, no es tracta de resoldre un crim com qui resol una endevinalla, sinó que cal submergir-se en les circumstàncies i personatges que envolten la mort, en el seu rerefons social.
Aquest és el segon llibre de la saga del duo de guàrdia civils Bevilacqua i Chamorro, n'hi ha un total de set, el darrer dels quals, La marca del meridiano, ha estat guardonat amb el Premi Planeta 2012.
I si t'agraden aquest estil de novel·les en vols més, potser també t'agradaran autors i policies/detectius com:
- Henning Mankell - inspector Kurt Wallander
- Manuel Vázquez Montalbán - detectiu Pepe Carvalho
- Donna Leonn - comissari Guido Brunetti
- Toni Hill - inspector Héctor Salgado
- ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)