dijous, 28 de març de 2013

El pianista, Manuel Vázquez Montalbán


Fitxa tècnica:

Títol: El pianista
Autor: Manuel Vázquez Montalbán
Any de publicació: 1985
Editorial: Mondadori
Pàgines: 275
Gènere: Crítica històrica, intriga, reflexió sobre el rol dels artistes i intel·lectuals
Aquí pots llegir un article-entrevista sobre la novel·la


El comentarem el divendres 26 d'abril a les 19h a la biblioteca de Martorelles.



Resum: 
Vázquez Montalbán va dir sobre aquesta novel·la "El pianista es un estudio sobre el talante de la progresía española, que ha tenido que hacer frente a muchos desafíos morales, y que ha reaccionado ante la Historia de diferentes maneras". I la va estructurar en tres èpoques: a la Barcelona dels anys 80, a la Barcelona de la postguerra i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española.  
La primera part comença als primers anys 80, amb un grup d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates, que recorren un nit les Rambles. Després de passar per diferents locals entren finalment al Capablanca, on un pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva les anades i vingudes els artistes transvestits. En el mateix local hi ha un músic famós, Luis Doria. 
La segona part ens porta a la postguerra barcelonina i transcorre entre terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, els rellogats, les veïnes..., retrat d’un barri pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca primer curiositat i després un gran enrenou.
La tercera part transcorre al París de 1936, on ha arribat Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a l’apartament que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada Teresa. Els tres personatges viuen des de París com es couen els esdeviments que aviat esclataran a Espanya.


La pel·lícula:
La novel·la va ser traslladada al cinema en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i estrenada a França el 1998 i a Espanya el 1999.


Documental recent sobre Vázquez Montalbán:

Entrevista Epílogo:


Si t'ha agradat la novel·la potser també t'agradarà:
- Los Mares del sur, o algun altre de la sèrie del detectiu Pepe Carvalho.
- Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.
- Soldados de Salamina, de Javier Cercas.
- El embrujo de Shangai, de Juan Marsé.
....
Què en vam dir:
El pianista ha estat una novel·la que ha despertat gustos extrems, o no ha agradat gens o ha entusiasmat als lectors i lectores del club de lectura.
Als que no els ha acabat d'enganxar han trobat la narració lenta i massa plena de disgressions i reflexions que els feien perdre el fil de l'acció i la trama.
Als que sí els ha agradat n'han destacat els paral·lelismes de les tres parts i sobretot els finals de cada part, per impactants, oberts i que "fan pensar".
Als lectors amb més bagatge històric també els ha despertat records d'infància i joventut i han destacat la verosímilitud de l'ambientació a la Barcelona de postguerra i de la primera democràcia, apuntant que es podria llegir "com un llibre d'història" per als joves actuals.
Entre els suspens sense pal·liatius i l'excel·lència (algú va dir que era "dels millors llibres que hem llegit"), seguirem amb la línia de notables dels llibres comentats.
Assenyalar també que la ruta literària per Barcelona que s'havia de fer l'endemà es va suspendre per la pluja i es farà el dissabte 25 de maig. Algú va suggerir que es podria fer la ruta de la tercera part, ambientada a París, o de la segona, pels terrats de Barcelona, però de moment passejarem a peu de carrer per La Rambla i el Raval! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada