Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 85
Editorial: La Mar de Fàcil
Els comentarem amb la Marina Cueto, el divendres 22 de desembre a les 18:30h!
divendres, 22 de desembre del 2017
dijous, 23 de novembre del 2017
Les darreres paraules, de Carme Riera
Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 165
Editorial: Edicions 62
Comentada el divendres 24 de novembre amb la Marina Cueto:
El punt de partida curiós de la creació d'aquesta novel·la, tal i com va assenyalar la Marina, és el fet que Carme Riera fos comissària durant un temps d’una exposició sobre Lluís Salvador d'Habsburg. Això va fer que recopilés molta informació sobre el personatge, li agafés certa estima i es decidís posteriorment a escriure'n una novel·la.
Les lectores i lectors van destacar la caracterització del personatge principal i el seu context històric, tot i que van mantenir certa distància sobre una possible idealització de Lluís Salvador d'Habsburg. La barreja de gèneres, entre la novel·la i les memòries, podria fer veure com un hippie-ecologista a un noble, fet que va derivar el debat sobre el paper dels monarques al llarg de la història.La Marina també va assenyalar l'estratègia d'un recurs literari que va agradar als lectors i que s'utilitza sovint en les novel·les per jugar amb la versemblança: donar veracitat incloent la pròpia autora en la novel·la, a través d'un manuscrit que es transcriu (com passa en d'altres clàssics i llibres de cavalleries com El Quijote).
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dimecres, 18 d’octubre del 2017
T'estimo si he begut, d'Empar Moliner
Any de publicació: 2004
Núm. de pàgines: 203
Editorial: Quaderns Crema
Comentat el divendres 27 d'octubre amb la Marina Cueto:
Es van destacar les similituds estilístiques amb autors com Quim Monzó o Sergi Pàmies, amb qui sovint s'ha vinculat a Empar Moliner, ja sigui per ser de generacions properes, per conrear el gènere dels contes, per la influència d'autors nord-americans... Alguna lectora va dir que Moliner li semblava la germana petita de Monzó, d'altres van afegir que l'estil de Moliner és potser més "directe". Sigui com sigui, Monzó ha estat un dels seus mestres i així ho ha reconegut sempre Moliner amb qui comparteix una forma cínica, àcida i a vegades "gamberra" de veure la vida.
La Marina Cueto va fer constar un punt en comú de molts dels contes d'aquest recull ("La invenció de l'aspirina", "La gran muralla", "El dia de la dona"...): Gent que es creu o es pensa que és especial, única i irrepetible i que acaba descobrint que és completament corrent, normal i mundana...
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dijous, 14 de setembre del 2017
Una madre, d'Alejandro Palomas
Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 242
Editorial: Siruela
Una madre és una novel·la de sentiments que ens arriba a l’esquelet, al moll de l’os. L’obra se situa unes hores abans de les
campanades de cap d’any quan una mare de
seixanta-cinc anys ha aconseguit, per fi, reunir a la família per poder celebrar l’última nit de l’any. Una família amb molts perfils diferents amb qui és fàcil
identificar-se: és una família corrent amb els problemes d’incomunicació corrents.
Amb un estil curós i
molt fi, Alejandro Palomas ens orquestra una novel·la de personatges que han estat marcats fortament pel seu
passat, plens de secrets i de mentides. Personatges que tenen una cara A i una
cara B i una mare que malda per teixir fils invisibles entre ells per no perdre’ls i perquè no es perdin ells mateixos. A taula, els personatges s’enfrontaran amb el seu passat i les
seves ferides obertes, amb una llibreta plena de preguntes sense resposta i una
cadira buida on s’hi asseuen totes les seves
absències.
dimecres, 7 de juny del 2017
El guardián invisible, de Dolores Redondo
Any de publicació: 2013
Núm. de pàgines: 429
Editorial: Destino
Comentat el dijous 22 de juny, a les 19h, amb la Marina Cueto.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
divendres, 19 de maig del 2017
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, de Quim Monzó
Any de publicació: 1980
Núm. de pàgines: 141
Editorial: Quaderns Crema
Comentat el divendres 26 de maig amb la Marina Cueto.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Joyce i les gallines, d'Anna Ballbona
Núm. de pàgines: 193
Editorial: Anagrama
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dimarts, 4 d’abril del 2017
'Manto negre', de Marta Trillas
Tertúlia amb l'autora del dia 31 de març de 2017
Manto negre és la tercera
novel·la de l’autora Marta Trillas i la primera escrita en català, i va guanyar
el I Premi de novel·la curta Celler de Lletres. La novel·la negra, de misteris
ambientats al Penedès, va tenir una bona acollida al club de lectura. L’enigma
proposat ja des del primer capítol va atrapar els lectors de seguida i els va
submergir en un univers vinícola i intrigant. Tot i ser novel·la negra, aquesta
novel·la trenca amb els clixés més clàssics del gènere i busca una veu pròpia:
la protagonista té una veu femenina i, a més, s’allunya del prototípic
protagonista detectivesc. La trama desplega un seguit de personatges sospitosos
i es precipita cap a un final trepidant.
Vam poder conversar amb l’autora sobre l’enorme quantitat de documentació que va haver de processar per poder ambientar la novel·la en la indústria vinícola del país i informar-se sobre els successos truculents −morts, enverinaments, etc.− propis del gènere. Encara que, tot i ser novel·la negra i, per tant, parlar d’aquells temes més foscos i inquietants de la vida, també s’hi barreja una gran passió pel vi, el paisatge, l’hípica i un toc de novel·la romàntica.
També agraïm a l’autora el gran esforç lingüístic que va fer per escriure la novel·la en català, la seva primera obra en aquesta llengua (i esperem que en vinguin moltes més).
Vam poder conversar amb l’autora sobre l’enorme quantitat de documentació que va haver de processar per poder ambientar la novel·la en la indústria vinícola del país i informar-se sobre els successos truculents −morts, enverinaments, etc.− propis del gènere. Encara que, tot i ser novel·la negra i, per tant, parlar d’aquells temes més foscos i inquietants de la vida, també s’hi barreja una gran passió pel vi, el paisatge, l’hípica i un toc de novel·la romàntica.
També agraïm a l’autora el gran esforç lingüístic que va fer per escriure la novel·la en català, la seva primera obra en aquesta llengua (i esperem que en vinguin moltes més).
Si t'ha agradat, potser també t'agradaran:
dimecres, 29 de març del 2017
dilluns, 13 de febrer del 2017
L'hora violeta, de Montserrat Roig
Any de publicació original: 1980
Núm. de pàgines: 232
Editorial: Edicions 62
La comentarem amb la Marina Cueto el divendres 24 de febrer a les 18:30h
dimarts, 24 de gener del 2017
El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas
Títol original: O lapis do carpinteiro
Any de publicació original: 1998
Any de publicació original: 1998
Núm. de pàgines: 166
Editorial: Penguin Random House
Comentada el divendres 27 de gener amb la Marina Cueto.
Què en vam dir?
La novel·la amb que Manuel Rivas va guanyar el Premi de la Crítica en la categoria de narrativa gallega, l'any 1998, no va acabar de convèncer a tots els participants a la tertúlia.
L'excés de lirisme i el realisme màgic que respira en alguns moments desorienten a vegades als lectors.
Tot i així la qualitat literària és innegable i la temàtica de la Guerra Civil i la reconstrucció de la memòria ben tractada.
També van agradar i desconcertar alhora les figures del llapis com a fil conductor de la història i del metge amb tendències de bruixot-mèdium.
Alhora de buscar similituds amb d'altres obres, se li van trobar parentius amb Cien años de Soledad de Gabriel Garcia Márquez.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
divendres, 13 de gener del 2017
Jambalaia, d'Albert Forns
Núm. de pàgines: 303
Editorial: Anagrama
Comentada el divendres 13 de gener amb l'autor.
Què en vam dir?
La segona novel·la de l'escriptor i periodista Albert Forns va agradar i sorprendre molt als participants del club de lectura. Forns, que ja havia visitat la biblioteca dos anys enrere per realitzar-hi un taller d'escriptura creativa, centra precisament la novel·la en el procés creatiu d'un escriptor que viatja a una residència d'escriptors a Montauk (Nova York) a la recerca d'inspiració.
Les similituds del protagonista de la novel·la amb l'autor (que també va visitar una residència d'escriptors dels EUA) són notables. Forns va respondre totes les preguntes amb amabilitat i va detallar en quins aspectes havia deixat anar més solta la ficció i en quins altres s'havia inspirat més en la realitat i les seves experiències personals o documentades.
La presència del dramaturg nord-americà Edward Albee, dirigint la residència d'escriptors, seria un dels personatges no inspirats en la coneixença real de l'autor però en canvi si fruit de l'admiració i d'un procés periodístic de documentació del personatge. També en certa manera, presideix "l'absurditat" de la novel·la, com a uns dels pares del teatre de l'absurd i la recerca de noves tendències literàries i teatrals.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)