Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maternitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maternitat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de març del 2021

Siete cuentos misóginos, de Patricia Highsmith / Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie

Dimecres 24 de març a les 19h, tertúlia feminista de l'assaig "Tothom hauria de ser feminista", de Chimamanda Ngozi Adichie, amb l'escriptora Marina Martori.

Any de publicació: 2016

Núm. de pàgines: 58

Editorial: Fanbooks

Divendres 26 de març a les 18:30h, tertúlia literària dels relats "Siete cuentos misóginos", de Patricia Highsmith, amb l'escriptora Anna Ballbona.

Any de publicació: 1975

Núm. de pàgines: 61

Editorial: Alianza



Comentada el divendres 26 de març. Coses que vam dir:

- Adaptacions al cinema: Highsmith fou una autora de molt èxit als anys 50, sobretot a partir de l'adaptació de la novel·la Extraños en un tren, per Alfred HitchcockL'adaptació de la novel·la Carol, va ser un altre èxit i aquesta novel·la trencà una mica amb l'estil i algun estereotips en els personatges femenins anteriors de Highsmith. 

- Referent en el gènere del suspens i la novel·la negra, l'autora destil·lava també un humor negre i una capacitat per transmetre crueltat amb poques paraules, com demostra amb aquests contes.

- Estil narratiu trepidant, amb presència de girs bruscs i predilecció per personatges amb problemes psicològics i alienacions mentals.

- Personatges contradictoris, segons com es miren tintats de misoginia i emmarcats en una crítica satírica i social. Sembla que en algun cas responen a un punt de venjança personal de l'autora cap a persones reals que va conèixer.


Si t'ha agradat Siete cuentos misóginos potser també t'agraden: 



divendres, 26 de febrer del 2021

No sóc aquí, d'Anna Ballbona

                                         

Any de publicació: 2020

Núm. de pàgines: 245

Editorial: Anagrama

.
Comentada online amb l'autora el divendres, 26 de febrer. 

Coses que vam dir:

- El paisatge "poligonero" com un personatge més.

- Sentit de l'humor i ironia sarcàstica molt genuïns de l'autora.

- Evolució de les creences i religions, personatge curiós de "l'Home d'allà Dalt".

- Vocabulari molt ric i que compta també amb els mots que es perden, de pagès.

- Pressió urbanística que fa canviar els entorns i paisatges de generació en generació a l'àrea metropolitana.

- Novel·la que enganxa de principi a final i ha agradat molt, per estil, vocabulari i retrat d'un món que s'en va.

- L'estranyesa amb un/a mateix/a  i la capacitat de sorprendre's de la pròpia família i orígens, com a fil conductor de la novel·la

 - Plans de futur de l'autora, escrivint una nova novel·la, amb voluntat de trilogia temàtica al voltant de la família i les seves relacions. La protagonista seguirà sent una dona amb nom de dues síl·labes! ;)


Si t'ha agradat No soc aquí potser també t'agraden: 

divendres, 29 de març del 2019

divendres, 25 de novembre del 2016

Un tros de paper, de Noèlia Beltran

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 251
Editorial: Ediciones B
Comentat el divendres 25 de novembre amb l'autora:

La tertúlia amb Noèlia Beltran va ser sens dubte una de les més emotives que hem realitzat a Martorelles.

La primera novel·la de l'autora, basada en sentiments i experiències pròpies com a mare, va tocar la fibra dels lectors i lectores. El seu realisme i autenticitat en la forma de transmetre emocions molt íntimes i situacions dramàtiques, sense caure en cap moment en l'ensucrament ni la sensibleria, van captivar als participants de la tertúlia.

Es tracta d'una novel·la intimista que no deixa de ser "una història d'amor", com va dir l'autora, en aquest cas d'una mare cap a una filla en una situació determinada, però que és podria extrapolar a qualsevol altra mare en qualsevol altre lloc o condició.

Beltran va explicar detalls i curiositats dels procés d'elaboració i publicació de la novel·la i va respondre amb amabilitat, proximitat i calidesa les preguntes, dubtes i comentaris que van sorgir. 



Algun dels fragments que es van llegir i comentar van ser aquests:



"Només aquí em sento còmoda, compresa i lliure de manifestar les emocions tal com vénen, sens filtres, sense por de la censura de tercers, perquè les emocions no s'amaguen, es comparteixen."


"Sóc conscient que una sola rosa a la Rambla no dóna per a un Sant Jordi, com sé que marxar no significa que l'Arlet s'hagi curat de tots els mals que sobrevolen damunt seu, però per al cas que sigui cert que la vida és buida de felicitat, per bé que plena de moments feliços, quan es presenten, estem obligats a viure'ls fins a esprémer-ne la darrera gota."

"Al marge de l'etapa emocional per la qual estigui passant, em toca lidiar amb un "ara" que és nou per a mi. Acceptar que socialment he passat a formar part del grup de persones a qui l'infortuni se'ls asseu a la taula trasbalsant-los les vides. Aquells a qui la societat es dirigeix com "els altres", "els pobrets", aquells a qui un cop l'any, com a molt, escoltes la veu en un programa televisiu commovent l'audiència... Tan se val. Romandré a la perifèria, allunyada del centre, del món on de tot se'n fa marca o proposta comercial. Escoltarem música, sortirem a passejar i entre tots un dia aconseguirem fer-la riure. Aquell dia, aquell gran dia, serà el més celebrat per nosaltres."


⚓️PLATJA SA CONCA • S'AGARÓ • COSTA BRAVA⚓️També es va comentar la presència preeminent del mar en la novel·la, element molt important per a l'autora. Especialment els camins de ronda al voltant de la platja de la Conca de Sagaró.








Si t'ha agradat Un tros de paper potser també t'agraden: