divendres, 13 de desembre de 2019

Una casa lluny del mar, de Marina Martori

Any de publicació: 2019
Núm. de pàgines: 190
Editorial: Viena

Comentada amb l'autora, Marina Martori, el divendres 13 de desembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?
Novel·la amb dues veus principals, l'àvia Dolors i la neta Lola, narrant en primera persona les seves històries vitals intercalades, amb lligams familiars, històrics i amorosos que les uneixen. Va enganxar i agradar molt a les tertulianes del club des del principi, tot i que també va inquietar i desconcertar el revelador final.
Les ubicacions a Llinars i el clima de poble petit i rural van identificar els lectors amb la trama, així com l'esperit de superació i de lideratge de les dones, com a protagonistes indiscutibles de la novel·la. 
Acompanyant la Dolors i la Lola, l'autora va destacar tres elements que tot i no ser personatges de carn i ossos també són recurrents i molt importants com a fils conductors de la novel·la: la casa, el cirerer i el mar. Cadascun amb la seva simbologia i significat per a les protagonistes. 
També es van trobar similituds contraposades amb Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, com ja va assenyalar Teresa Pous a la presentació a Llinars. A la novel·la de Rodoreda és un home, un jardiner, qui observa des de fora la vida de l'interior d'una casa. A la de Martori són dues dones que miren, des de dins de la casa, la vida del cirerer al jardí i l'horitzó del mar com a reclam per a l'amor, la llibertat i l'esperança.
L'amor es molt present, esmentat o no, en tota la novel·la, per la qual cosa li vam pronosticar a la Marina molt d'èxit de cara al Sant Jordi del 2020! En aquest sentit vam suggerir una edició especial per regalar, que inclogui la cançó que recorda i posa en bucle la Lola a la pàgina 50:

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 29 de novembre de 2019

El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

Any de publicació: 2019
Núm. de pàgines: 204
Editorial: Angle
Comentada amb l'autora, Alba Dalmau, el divendres 29 de novembre, a les 18:30h a la biblioteca. 
Què en vam va dir?
La darrera obra publicada de l'escriptora Alba Dalmau és un recull de contes amb forma de novel·la, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units (Sandville) en una època indeterminada propera als anys 50. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, que es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble.
Dalmau va explicar que els contes van néixer de la seva doble passió per la literatura i la fotografia. Per això va revelar alguns homenatges que va  voler fer incorporant elements de contes clàssics ("Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger) i va portar una col·lecció de fotografies en blanc i negre que la van inspirar, procedents del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño. 
Entre els seus referents literaris va citar-ne alguns de la narrativa nord-americana contemporània, en especial dels corrents del gòtic sureny i del realisme brut, així com també dues escriptores nord-amercianes que va descobrir en la seva estada de tres anys a Nova York: Carson McCullers i Elisabeth Strout. D'aquesta darrera destacà la especial influència de la novel·la Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer 2009 i Llibreter 2010 i adaptada com a mini-sèrie de TV (HBO, 2014) per Lisa Cholodenko. Sense sortir dels Estats Units, alguns crítics han trobat similituds amb la novel·la Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i una altra sèrie que Dalmau va esmentar com influència més estètica i de vestuari va ser Mad Men.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 27 de setembre de 2019

El Quadern gris, de Josep Pla

Any de publicació: 1966
Núm. de pàgines: 763
Editorial: Destino
Comentat amb Francesc Montero, col·laborador de la Fundació Josep Pla, el divendres 27 de setembre, a les 18:30h a la biblioteca.

Aquesta clàssic de la literatura catalana va ser divulgat i defensat amb passió pel doctor en Filologia Catalana, Francesc Montero, que va definir Josep Pla com el millor "prosista català del segle XX". 
Després de contextualitzar El Quadern Gris en la vida i producció de Pla, va desgranar l'obra, que es publicà el 1966 en forma de suposat dietari de joventut escrit entre 1918 i 1919. El primer volum de la seva Obra Completa és una lectura per assaborir lentament.  
Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies:

"3 d'octubre (1918)
En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."
Si t'ha agradat potser també t'agradin:

dimarts, 2 de juliol de 2019

El fil invisible, de Gemma Lienas



Any de publicació: 2018
Núm. de pàgines: 408
Editorial: Edicions 62

Comentada amb l'autora i la Marina Martori el dimecres 3 de juliol, a les 18:30h, a la biblioteca.




Si t'ha agradat potser també t'agradin:






divendres, 7 de juny de 2019

Ruta literària amb Sebastià Bennasar

Aquest divendres vam tenir el privilegi de realitzar una ruta literària pels escenaris de la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri, amb el seu autor, en Sebastià Bennasar
Va ser una ruta pel barri Gòtic, que va inspirar a Bennasar en la creació del llibre. Un barri que es coneix com el palmell de la seva mà, doncs hi va viure una temporada. Ens va explicar històries molt sucoses i interessants de gairebé cada racó. Històries passades i presents, literàries i verídiques, fantàstiques i mundanes que ens van fer reviure la magnífica novel·la. Si voleu apropar-vos a una Barcelona que desapareix de la mà d'uns personatges ben vius, no deixeu de llegir-la! 

divendres, 31 de maig de 2019

1984, de George Orwell

Any de publicació: 1948
Traducció: Lluís-Anton Baulenas 
Núm. de pàgines: 300
Editorial: Sàpiens, Ed. 62
Resultado de imagen de 1984 el periódico orwell
Tres  de los carteles de Manuel Hinojosa, con textos sugeridos por sus seguidores.

Comentat el divendres, 31 de maig, a la biblioteca.
Què en vam dir?

La tertúlia sobre 1984, en ple final de tres campanyes electorals, va servir per valorar en quina mesura aquest gran clàssic de la literatura universal segueix sent vigent o no als nostres dies.
El llenguatge publicitari i de la campanyes electorals; l'evolució de la indústria de l'alimentació; les tortures i els maltractaments psicològics; el control per part de governs i empreses de les nostres vides i l'ús de la informació personal... Van ser alguns dels temes que vam comentar, que Orwell utilitzava al llibre i que han esdevingut en bona mesura inquietantment profètics. En aquest sentit es van citar exemples d'actualitat, com els casos (amb pel·lícula inclosa) Snowden i Julian Assange o la recent guerra empresarial entre les multinacionals d'origen nord-americà i xinès. 
Aquí hi va haver un debat, que en termes d'Umberto Eco, podríem resumir en:  lectors i lectores del club més "apocalíptics", que creien que les profecies d'Orwell s'estaven complint i el món va cada cop a pitjor; i d'altres de més optimistes o "integrats", que valoraven més els aspectes positius que els negatius dels avenços científics, tecnològics...  
Per acabar es van presentar d'altres obres distòpiques, d'autors anteriors i posteriors a Orwell (Aldous Huxley, Ray Bradbury...) i es va projectar l'inici de la pel·lícula, adaptada i dirigida per Michael Radford i estrenada justament el 1984.  


divendres, 26 d’abril de 2019

divendres, 29 de març de 2019

divendres, 22 de febrer de 2019

Argelagues, de Gemma Ruiz

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 348
Editorial: Proa
 

Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?
La tertúlia amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i sorprendre a les lectores.
Se’n va destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més recentment Svetlana Aleksiévitx.
Per últim, un altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i poc sofisticades.

divendres, 25 de gener de 2019

Lúltim patriarca, de Najat el Hachmi

Any de publicació: 2008
Núm. de pàgines: 332
Editorial: Planeta



Comentat amb l'autora el divendres 25 de gener. Què en vam dir?
L'últim patriarca narra, amb naturalitat i sarcasme, fets reals poc tractats literàriament. I ho fa des d'una òptica diferent a com es tracten habitualment: La migració des de la pell i els ulls dels qui la protagonitzen. La violència patriarcal des del nucli mental i familiar de qui l'exerceix i les que la pateixen.
La visita de la Najat El Hachmi al primer club de lectura del 2019 va servir per posar sobre la taula la naturalesa d'aquestes violències i migracions al llarg de la història i com sovint sembla que fem dues passes endarrere i una només endavant. 
Es tracta d'una novel·la que, tot i que "va fer patir molt" a les lectores del club també va agradar i atrapar des del primer moment. Van connectar tant amb el contingut com amb el format del llibre, estructurat en capítols molt curts, narrats en certa manera com històries orals de les que es transmetien als pobles. 
La novel·la alhora es divideix en dues parts, abans i després que la filla del protagonista (i narradora de la història) emigri del nord de Marroc a un poble capital de comarca de la província de Barcelona. 
Najat va esmentar algunes de les seves influències i obres referents de literatura catalana, des de Víctor Català fins a Montserrat Roig, i va anticipar que prepara una obra assagística sobre feminisme.
Va ser tot un luxe i un plaer que ens acompanyés el darrer divendres de mes per fer tertúlia!
Si t'ha agradat potser també t'agradin: