divendres, 30 d’octubre del 2020

Permagel, d'Eva Baltasar

  Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines:187

Editorial: Club Editor

Comentada amb l'autora el divendres 30 d'octubre, a les 18:30 en directe per internet:

Coses que vam dir:

La primera tertúlia telemàtica per internet del club de lectura de Martorelles va sortir prou bé i vam tenir la sort de fer-la amb la poeta i escriptora Eva Baltasar, amb qui vam comentar la seva primera novel·la: Permagel.

Una novel·la que es va iniciar quan l'autora va anar a una consulta psicològica i com a teràpia li van recomanar que escrivís la seva biografia. La narració va derivar, amb múltiples derivades ficcionades i llicències literàries, en una novel·la que ha estat un fenomen literari.

Les lectores que van participar a  la tertúlia en van destacar l’inici dur, difícil de pair, que l’autora va definir irònicament com inici “allunyalectors”. En canvi la forma narrativa en primera persona ajuda molt a anar seguint amb proximitat la trama i a situar-nos ben endins de la ment turmentada de la protagonista.

Una protagonista amb qui es van trobar similituds amb el de la Metamorfosi de Kafka, que es desperta un dia convertit en escarabat. Salvant les distàncies entre literatura fantàstica i realista, Gregori Samsa i la protagonista sense nom, lesbiana i amb tendències suicides de Permagel, comparteixen certa angoixa existencialista i dificultats de comunicació amb l’entorn social i familiar.

Un altre tret que es va comentar i destacar en la narrativa de Baltasar és la petjada poètica en el seu estil. Doncs si bé és una novel·la que no s’allunya d’una realitat versemblant les descripcions i la narrativa són plenes de metàfores, imatges i poesia. Es nota la vocació poètica de l’autora, que prèviament a aquesta novel·la havia publicat deu llibres de poesia i va admetre que ella fins i tot fent narrativa no deixa mai de pensar poèticament. Imatges com la comparació d’uns cabells d’una amant amb cables de fibra òptica o el descriure com és estar al llit amb una dona amb el túnel de la pel·lícula La Gran Evasión, són pura poesia, personal i transferible. 

Si t'agrada Permagel potser també t'agraden: