Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.
S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments.
Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...
L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la.
També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.
Comentada al pati de la biblioteca el divendres 28 de maig, a les 18:30h.
Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura contemporània catalana, que a algunes lectores els va costar connectar-hi. Probablement pel seu peculiar sentit de l'humor sarcàstic o pel llenguatge en un català d'època i en part dialectal. D'altres però en van gaudir molt i en van destacar la sorna i crítica a les institucions i a la doble moral imperant durant el franquisme.
Als capítols, que com a contes curts que són poden ser llegits de forma independent, hi són recurrents temes com la mort i la inconsistència de les convencions i normes socials.
Una de les parts que més va agradar és l'anada del secretari Malloll Fontcada cap a Mequinensa, amb un autobús de línia de l'època talment com si s'aproximés al far west. De fet algun lector hi va trobar similituds amb una pel·lícula emblemàtica de John Ford: El hombre que mató a Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).
Un cop arribat al seu nou lloc de treball al poble de Mequinensa, una de les frases més esplèndides de la novel·la, és aquesta mena de carpe diem a la catalana que el jutge de pau, Crònides, li deixa anar al seu nou secretari, Malloll FOntcada, acabat d'arribar:
"No treballi
tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti,
fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm,
això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres
atònites."
Editorial: Ed. 62 Comentat el divendres, 31 de gener, a la biblioteca. Què en vam dir?
En general no va agradar gaire als participants del club de lectura. El clima en l'ambientació sobrecarregat de malestar, opressió i angoixa no va convèncer, tot i ser un clàssic de la literatura catalana i una de les distòpies més lloades per la crítica literària. Per posar en situació i context a l'autor vam visionar el documental Manuel de Pedrolo : amb el temps obert, i es va comentar la feina de la censura franquista de l'època i la vinculació de l'obra de Pedrolo amb els corrents filosòfics existencialistes i de la literatura de l'absurd.
Aquesta clàssic de la literatura catalana va ser divulgat i defensat amb passió pel doctor en Filologia Catalana, Francesc Montero, que va definir Josep Pla com el millor "prosista català del segle XX".
Després de contextualitzar El Quadern Grisen la vida i producció de Pla, va desgranar l'obra, que es publicà el 1966 en forma de suposat dietari de joventut escrit entre 1918 i 1919. El primer volum de la seva Obra Completaés una lectura per assaborir lentament. Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies: "3 d'octubre (1918) En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."
Any de publicació: 1948 Traducció: Lluís-Anton Baulenas
Núm. de pàgines: 300
Editorial: Sàpiens, Ed. 62
Comentat el divendres, 31 de maig, a la biblioteca. Què en vam dir?
La tertúlia sobre 1984, en ple final de tres campanyes electorals, va servir per valorar en quina mesura aquest gran clàssic de la literatura universal segueix sent vigent o no als nostres dies.
El llenguatge publicitari i de la campanyes electorals; l'evolució de la indústria de l'alimentació; les tortures i els maltractaments psicològics; el control per part de governs i empreses de les nostres vides i l'ús de la informació personal... Van ser alguns dels temes que vam comentar, que Orwell utilitzava al llibre i que han esdevingut en bona mesura inquietantment profètics. En aquest sentit es van citar exemples d'actualitat, com els casos (amb pel·lícula inclosa) Snowden i Julian Assange o la recent guerra empresarial entre les multinacionals d'origen nord-americà i xinès.
Aquí hi va haver un debat, que en termes d'Umberto Eco, podríem resumir en: lectors i lectores del club més "apocalíptics", que creien que les profecies d'Orwell s'estaven complint i el món va cada cop a pitjor; i d'altres de més optimistes o "integrats", que valoraven més els aspectes positius que els negatius dels avenços científics, tecnològics...
Per acabar es van presentar d'altres obres distòpiques, d'autors anteriors i posteriors a Orwell (Aldous Huxley, Ray Bradbury...) i es va projectar l'inici de la pel·lícula, adaptada i dirigida per Michael Radford i estrenada justament el 1984.
Novel·la comentada el divendres 29 de novembre. Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura catalana, escrita el 1884 i capaç de connectar de ple amb caràcters, comportaments i situacions socials actuals. Alguns lectors l'havien llegit feia temps i se'n va destacar la atemporalitat en la caracterització de l'avarícia personificada en els protagonistes (Oleguer i Tuies) i i la críticia implícita al sistema capitalista (ambientat en una societat rural en procés d'industrialització).
Comentades el divendres 28 de setembre a la biblioteca:
Una obra de teatre contemporània i una altra de clàssica portada a l'actualitat, que coincideixen en tractar amb sentit de l'humor sarcàstic aspectes suposadament seriosos i trascendents de la política i la societat catalanes. Perquè com va dir el gran Billy Wilder "Si has de dir a la gent la veritat, fes-ho amb gràcia o et mataran".
Aquest mes de gener tindrem Paul Auster a dojo a la biblioteca de Martorelles! D'una banda el dijous 14, a les 18:30h, farem una sessió de Bibliocinema amb la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i amb guió de Paul Auster. De l'altra el darrerdivendres de mes, 29, també a les 18:30, el club de lectura dinamitzat per la Marina Martori girarà al voltant de la novel·la Viatges per l'scriptorium. Per ambientar-vos en l'atmosfera Pau Auster i saber què podeu trobar a la biblioteca us enllacem la Guia de lectura que hem elaborat!
Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster Títol original:Travels in the Scriptorium Any de publicació: 2007
Tertúlia realitzada el divendres 29 de gener. Què en vam dir?
No va ser un dels llibres amb més èxit entre els lectors i lectores del club de lectura, que van destacar els personatge profunds de la història però que van assenyalar que llegir sobre personatges que no saps què els està passant pot ser desconcertant.
De la novel·la d'Auster van criticar-ne la trama i ritme lents, com si li costés avançar o avancés en cercles a vegades jugant amb el lector.
En aquest sentit es van fer al·lusions als univers paral·lels, les relacions entre els protagonistes o entre els actors/protagonistes amb els
escriptors.
La tertúlia va acabar derivant cap a d'altres lectures i llibres.
El proper any 2016 es celebren 400 anys de la mort de William Shakespeare i per celebrar-ho hem realitzat un seguit d'activitats relacionades amb aquest escriptor i dramaturg de referència a la biblioteca:
- A finals de setembre, una tertúlia de les seves tragèdies Hamlet, El Rei Lear i Macbeth dinamitzada per la Marina Martori.
- Entre setembre i octubre, dues sessions de bibliocinema, dinamitzades per la Lídia Bardina, sobre les adaptacions del teatre al cinema de Macbeth i de Romeo i Julieta. En aquest sentit també cal recordar la guia de lectura sobre Shakespeare i el cinema que vam elaborar fa uns 3 anys.
- I el dijous 19 de novembre, una excursió al teatre (TNC) a veure l'obra musical i còmica Molt soroll per no res(sessió que comença a les 20h). Tothom que ho vulgui pot passar a recollir un exemplar del text de l'obra per llegir abans de veure l'obra.
Adaptació al cine:Lolita, dirigida per Stanley Kubrick
Lolita, el llibre més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un
home madur i una adolescent precoç. L’autor es recrea en
el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert
Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les
passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de
la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital
que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral.
Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir? Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció. També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites. El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi. Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.
Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986
Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?
Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals.
Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític.
També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca. Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.
Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.
Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.
Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona.
Novel·la que explica la història d'una dona, Carola Milà, que
es reinventa a ella mateixa per tornar a néixer de nou. Una dona pràcticament
sense passat que substitueix el pes de l'estirp per una altra mena d'assumpció
col·lectiva: la de la seva condició de dona.
La
comentarem el divendres 29 de novembre a les 18h amb l'Elisabet Quesada, mestra
especialista en temes de feminisme.
Abans de
la tertúlia projectarem aquest documental editat per TVC: