Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clàssics. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

L'aranya, d'Àngel Guimerà i Marie la roja, de Rosa Maria Arquimbau

Any de publicació: 2024
Núm. de pàgines: 167 i 121
Editorial: Teatre Nacional de Catalunya

Les comentarem el divendres 20 de desembre a les 18h a la biblioteca

dijous, 16 de novembre del 2023

dijous, 1 de juliol del 2021

El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers

Títol original: The Heart is a lonely hunter
Any de publicació original: 1965
Núm. de pàgines: 310
Editorial: Edicions 62

Què en vam dir?
Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.
S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments
Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...
L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la. 
També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.

divendres, 28 de maig del 2021

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Any de publicació: 1999

Núm. de pàgines: 233

Editorial: La Magrana


Comentada al pati de la biblioteca el divendres 28 de maig, a les 18:30h.

Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura contemporània catalana, que a algunes lectores els va costar connectar-hi. Probablement pel seu peculiar sentit de l'humor sarcàstic o pel llenguatge en un català d'època i en part dialectal. D'altres però en van gaudir molt i en van destacar la sorna i crítica a les institucions i a la doble moral imperant durant el franquisme. 
Als capítols, que com a contes curts que són poden ser llegits de forma independent, hi són recurrents temes com la mort i la inconsistència de les convencions i normes socials.
Una de les parts que més va agradar és l'anada del secretari Malloll Fontcada cap a Mequinensa, amb un autobús de línia de l'època talment com si s'aproximés al far west. De fet algun lector hi va trobar similituds amb una pel·lícula emblemàtica de John Ford: El hombre que mató a Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).
Un cop arribat al seu nou lloc de treball al poble de Mequinensa, una de les frases més esplèndides de la novel·la, és aquesta mena de carpe diem a la catalana que el jutge de pau, Crònides, li deixa anar al seu nou secretari, Malloll FOntcada, acabat d'arribar:
"No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites." 

Si t'ha agradat Calaveres atònites potser també t'agradin:



divendres, 31 de gener del 2020

Totes les bèsties de càrrega, de Manuel de Pedrolo

Any de publicació: 1967
Núm. de pàgines: 377
Editorial: Ed. 62

Comentat el divendres, 31 de gener, a la biblioteca.
Què en vam dir?
En general no va agradar gaire als participants del club de lectura. El clima en l'ambientació sobrecarregat de malestar, opressió i angoixa no va convèncer, tot i ser un clàssic de la literatura catalana i una de les distòpies més lloades per la crítica literària. Per posar en situació i context a l'autor vam visionar el documental Manuel de Pedrolo : amb el temps obert, i es va comentar la feina de la censura franquista de l'època i la vinculació de l'obra de Pedrolo amb els corrents filosòfics existencialistes i de la literatura de l'absurd. 

divendres, 27 de setembre del 2019

El Quadern gris, de Josep Pla

Any de publicació: 1966
Núm. de pàgines: 763
Editorial: Destino
Comentat amb Francesc Montero, col·laborador de la Fundació Josep Pla, el divendres 27 de setembre, a les 18:30h a la biblioteca.

Aquesta clàssic de la literatura catalana va ser divulgat i defensat amb passió pel doctor en Filologia Catalana, Francesc Montero, que va definir Josep Pla com el millor "prosista català del segle XX". 
Després de contextualitzar El Quadern Gris en la vida i producció de Pla, va desgranar l'obra, que es publicà el 1966 en forma de suposat dietari de joventut escrit entre 1918 i 1919. El primer volum de la seva Obra Completa és una lectura per assaborir lentament.  
Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies:

"3 d'octubre (1918)
En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."
Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 31 de maig del 2019

1984, de George Orwell

Any de publicació: 1948
Traducció: Lluís-Anton Baulenas 
Núm. de pàgines: 300
Editorial: Sàpiens, Ed. 62
Resultado de imagen de 1984 el periódico orwell
Tres  de los carteles de Manuel Hinojosa, con textos sugeridos por sus seguidores.

Comentat el divendres, 31 de maig, a la biblioteca.
Què en vam dir?

La tertúlia sobre 1984, en ple final de tres campanyes electorals, va servir per valorar en quina mesura aquest gran clàssic de la literatura universal segueix sent vigent o no als nostres dies.
El llenguatge publicitari i de la campanyes electorals; l'evolució de la indústria de l'alimentació; les tortures i els maltractaments psicològics; el control per part de governs i empreses de les nostres vides i l'ús de la informació personal... Van ser alguns dels temes que vam comentar, que Orwell utilitzava al llibre i que han esdevingut en bona mesura inquietantment profètics. En aquest sentit es van citar exemples d'actualitat, com els casos (amb pel·lícula inclosa) Snowden i Julian Assange o la recent guerra empresarial entre les multinacionals d'origen nord-americà i xinès. 
Aquí hi va haver un debat, que en termes d'Umberto Eco, podríem resumir en:  lectors i lectores del club més "apocalíptics", que creien que les profecies d'Orwell s'estaven complint i el món va cada cop a pitjor; i d'altres de més optimistes o "integrats", que valoraven més els aspectes positius que els negatius dels avenços científics, tecnològics...  
Per acabar es van presentar d'altres obres distòpiques, d'autors anteriors i posteriors a Orwell (Aldous Huxley, Ray Bradbury...) i es va projectar l'inici de la pel·lícula, adaptada i dirigida per Michael Radford i estrenada justament el 1984.  


dijous, 29 de novembre del 2018

L'escanyapobres, de Narcís Oller

Any de publicació original: 1884
Núm. de pàgines: 85
Editorial actual: Cossetània (2015)


Novel·la comentada el divendres 29 de novembre. Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura catalana, escrita el 1884 i capaç de connectar de ple amb caràcters, comportaments i situacions socials actuals. Alguns lectors l'havien llegit feia temps i se'n va destacar la atemporalitat en la caracterització de l'avarícia personificada en els protagonistes (Oleguer i Tuies) i  i la críticia implícita al sistema capitalista (ambientat en una societat rural en procés d'industrialització).

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 28 de setembre del 2018

Els Jocs Florals de Can Prosa, de Santiago Rusiñol / A tots els que heu vingut, de Marc Rosich

Títol: Els Jocs Florals de Can Prosa
Any d'estrena original: 1902
Director: Santiago Rusiñol
Any d'estrena adaptació de Jordi Prat: 2018
Núm. de pàgines: 99
Editorial: Arola 


Títol: A tots els que heu vingut
Any d'estrena original: 2017
Director: Marc Rosich
Núm. de pàgines: 173
Editorial: Arola 


Comentades el divendres 28 de setembre a la biblioteca:
Una obra de teatre contemporània i una altra de clàssica portada a l'actualitat, que coincideixen en tractar amb sentit de l'humor sarcàstic aspectes suposadament  seriosos i trascendents de la política i la societat catalanes.
Perquè com va dir el gran Billy Wilder "Si has de dir a la gent la veritat, fes-ho amb gràcia o et mataran". 

divendres, 22 de juny del 2018

Ball robat, de Joan Oliver

Any de publicació original: 1958
Gènere: Teatre
Núm. de pàgines: 191
Editorial: Educaula
Resultat d'imatges de Joan Oliver Ball robat
Comentada el divendres 22 de juny a les 18:30h

divendres, 22 de desembre del 2017

Contes sorprenents


Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 85
Editorial: La Mar de Fàcil

http://aladi.diba.cat/record=b1845646~S145*cat

Els comentarem amb la Marina Cueto, el divendres 22 de desembre a les 18:30h!

divendres, 19 de maig del 2017

dilluns, 13 de febrer del 2017

L'hora violeta, de Montserrat Roig

Any de publicació original: 1980
Núm. de pàgines: 232
Editorial: Edicions 62


http://aladi.diba.cat/record=b1224699~S145*cat

http://aladi.diba.cat/record=b1224699~S145*cat

La comentarem amb la Marina Cueto el divendres 24 de febrer a les 18:30h

dijous, 14 de gener del 2016

Gener dedicat a Paul Auster

Aquest mes de gener tindrem Paul Auster a dojo a la biblioteca de Martorelles!

D'una banda el dijous 14, a les 18:30h, farem una sessió de Bibliocinema amb la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i amb guió de Paul Auster.

De l'altra el darrer divendres de mes, 29, també a les 18:30, el club de lectura dinamitzat per la Marina Martori girarà al voltant de la novel·la Viatges per l'scriptorium.

Per ambientar-vos en l'atmosfera Pau Auster i saber què podeu trobar a la biblioteca us enllacem la Guia de lectura que hem elaborat! 





Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster

Títol original: Travels in the Scriptorium
Any de publicació: 2007
Núm. de pàgines: 157
Editorial: Edicions 62

> Escolta la novel·la en format audiollibre
(si la voleu llegir en paper, veniu a buscar el vostre exemplar a la biblioteca!)


Tertúlia realitzada el divendres 29 de gener. Què en vam dir?
No va ser un dels llibres amb més èxit entre els lectors i lectores del club de lectura, que van destacar els personatge profunds de la història però que van assenyalar que llegir sobre personatges que no saps què els està passant pot ser desconcertant.
De la novel·la d'Auster van criticar-ne la trama i ritme lents, com si li costés avançar o avancés en cercles a vegades jugant amb el lector.
En aquest sentit es van fer al·lusions als univers paral·lels, les relacions entre els protagonistes o entre els actors/protagonistes amb els escriptors.

La tertúlia va acabar derivant cap a d'altres lectures i llibres.


Si t'ha agradat Viatges per l'scriptorium potser també t'agraden:


dilluns, 5 d’octubre del 2015

Shakespeare en tots els formats!

El proper any 2016 es celebren 400 anys de la mort de William Shakespeare i per celebrar-ho hem realitzat un seguit d'activitats relacionades amb aquest escriptor i dramaturg de referència a la biblioteca:

- A finals de setembre, una tertúlia de les seves tragèdies Hamlet, El Rei Lear i Macbeth dinamitzada per la Marina Martori. 

- Entre setembre i octubre, dues sessions de bibliocinema, dinamitzades per la Lídia Bardina, sobre les adaptacions del teatre al cinema de Macbeth i de Romeo i Julieta. En aquest sentit també cal recordar la guia de lectura sobre Shakespeare i el cinema que vam elaborar fa uns 3 anys.

 I el dijous 19 de novembre, una excursió al teatre (TNC) a veure l'obra musical i còmica Molt soroll per no res (sessió que comença a les 20h). Tothom que ho vulgui pot passar a recollir un exemplar del text de l'obra per llegir abans de veure l'obra.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Lolita, Vladimir Nabokov

Títol original: Lolita
Autor: Vladimir Nabokov
Any de publicació: 1955
Gènere: romàntic, eròtic, psicològic.
Pàgines: 380
Editorial: Proa
Adaptació al cine: Lolita, dirigida per Stanley Kubrick


Lolita, el llibre  més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un home madur i una adolescent precoç.  L’autor es recrea en el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral. 



Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?

Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció. 

També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.

Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza

dijous, 10 d’abril del 2014

El nom de la Rosa, Umberto Eco

Títol original: Il nome della rosa
Autor: Umberto Eco
Any de publicació: 1980
Editorial: Destino
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga
Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986





Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?
Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals. 
Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític. 
També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca. 
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.
Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.
Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.
Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona. 


Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

dijous, 28 de novembre del 2013

Feliçment, jo sóc una dona, Maria Aurèlia Capmany

Any de publicació: 1969
Editorials: Nova Terra, 1969 / Laia, 1983 / Barcanova, 1994; 2011
Pàgines: 294
Gènere: Clàssics de la literatura catalana


Novel·la que explica la història d'una dona, Carola Milà, que es reinventa a ella mateixa per tornar a néixer de nou. Una dona pràcticament sense passat que substitueix el pes de l'estirp per una altra mena d'assumpció col·lectiva: la de la seva condició de dona. 

La comentarem el divendres 29 de novembre a les 18h amb l'Elisabet Quesada, mestra especialista en temes de feminisme. 

Abans de la tertúlia projectarem aquest documental editat per TVC: 

I fins a final de mes tothom que vulgui pot visitar l'exposició 
"Maria Aurèlia Capmany des de Betúlia" a la mateixa biblioteca.



Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Betúlia / Maria Aurèlia Capmany
Mala memòria / Maria Aurèlia Capmany
El Segundo sexo / Simone de Beauvoir