Color de llet, de Nell Leyshon

Any de publicació: 2012

Títol original: The colour of milk

Núm. de pàgines: 191

Editorial: Angle

La comentarem el divendres 18 de juliol a les 18h a la biblioteca. Pots passar a buscar un exemplar per llegir-lo si encara no el tens.

Syrah i les filles de la vinya, de Victòria Fernàndez

Any de publicació: 2023

Núm. de pàgines: 394

Editorial: Rosa dels vents

Comentada amb l'autora el divendres 21 de març a les 18h a la biblioteca.

Què en vam dir?

Primera novel·la d'una de les autores més joves que han visitat el club de lectura de Martorelles. Vam tenir la sort que ens acompanyés a més una amiga seva, l'Esther, amb el seu fill, que inspiraren l'Elena Macabeu i el seu fill al llibre. 

De la novel·la se'n destacà el no cenyiment estricte a la fidelitat històrica en benefici de la caracterització genuïna dels personatges i les seves relacions. 

També els coneixements enològics de l'autora, que queden palesos en l'ambientació entre vinyes i vins, així com l'exercici de documentació per tot allò relacionat amb els cavalls.  

Comentarem la novel·la amb un copa de pansa blanca de Martorelles, que la Victoria definí com a fresc i amb aromes de poma i gessamí. 

Pel que fa a les influències en l'origen de l'obra, l'autora destacà "El celler, de Noah Gordon" i "El judici de l'aigua", de Juan Francisco Ferrándiz.

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Un pianista en un celler / Muriel Villanueva

- Manto Negre/ Marta Trillas

- El celler/ Noah Gordon

Un Pianista en un celler, de Muriel Villanueva

Any de publicació: 2023

Núm. de pàgines: 257

Editorial: Sembra llibres

Comentada amb l'autora el dijous 21 de març a les 18h

Algunes coses que vam dir:

La tercera visita de la Muriel Villanueva a biblioteca de Martorelles (la primera va ser el 2012 per parlar de La Gatera i la segona el 2022 per parlar de Semiidèntics) va tenir molt bona acollida. Un pianista en un celler en general va agradar molt, tot i que també hi va haver algun lector que li va costar d'entrar en la novel·la, estructurada en capítols molt curts numerats en desordre cronològic i parts que corresponen a fases d'elaboració d'un vi (verema, fermentació, embotellat, tast...). Els personatges també tenen noms i relació amb la història i territori de vinyes i cellers del Penedès (tot i que no s'anomeni cap denominació explícitament).

El que més va agradar a diverses lectores va ser la forma d'explicar els amors i aconteixements històrics des de l'òptica sempre personal i intransferible de cada personatge. Són veus narratives que resulten molt autèntiques i versemblants. També es va destacar per divers@s participants la musicalitat poètica en aquesta novel·la i en la narrativa de l'autora.

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Semiidèntics /Muriel Villanueva

- El silenci sota l'aigua/ Mònica Esbert

- La ciutat i la casa / Natàlia Ginzburg

View this post on Instagram

A post shared by Biblioteca De Martorelles (@bmartorelles)

Sola, de Carlota Gurt

Any de publicació: 2021

Núm. de pàgines: 381

Editorial: Proa

Comentada amb l'autora el divendres 20 d'octubre de 2023

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Cavalcarem tota la nit / Carlota Gurt

- Mamut / Eva Baltasar

- Solitud / Víctor Català

Mamut, d'Eva Baltasar

Any de publicació: 2022

Núm. de pàgines: 128

Editorial: Club Editor

Comentada amb l'autora, Eva Baltasar, el divendres 17 de febrer, a les 18h:

Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

- Permagel / Eva Baltasar

- Boulder / Eva Baltasar

- Semiidèntics / Muriel Villanueva

No sóc aquí, d'Anna Ballbona

                                         

Any de publicació: 2020

Núm. de pàgines: 245

Editorial: Anagrama

.

Comentada online amb l'autora el divendres, 26 de febrer. 

+ sobre l'autora

Coses que vam dir:

- El paisatge "poligonero" com un personatge més.

- Sentit de l'humor i ironia sarcàstica molt genuïns de l'autora.

- Evolució de les creences i religions, personatge curiós de "l'Home d'allà Dalt".

- Vocabulari molt ric i que compta també amb els mots que es perden, de pagès.

- Pressió urbanística que fa canviar els entorns i paisatges de generació en generació a l'àrea metropolitana.

- Novel·la que enganxa de principi a final i ha agradat molt, per estil, vocabulari i retrat d'un món que s'en va.

- L'estranyesa amb un/a mateix/a  i la capacitat de sorprendre's de la pròpia família i orígens, com a fil conductor de la novel·la

 - Plans de futur de l'autora, escrivint una nova novel·la, amb voluntat de trilogia temàtica al voltant de la família i les seves relacions. La protagonista seguirà sent una dona amb nom de dues síl·labes! ;)

Si t'ha agradat No soc aquí potser també t'agraden: 

- Joyce i les gallines, d'Anna Ballbona

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Jambalaia, d'Albert Forns

El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 204

Editorial: Angle

Comentada amb l'autora, Alba Dalmau, el divendres 29 de novembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?

La darrera obra publicada de l'escriptora Alba Dalmau és un recull de contes amb forma de novel·la, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units (Sandville) en una època indeterminada propera als anys 50. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, que es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble.
Dalmau va explicar que els contes van néixer de la seva doble passió per la literatura i la fotografia. Per això va revelar alguns homenatges que va  voler fer incorporant elements de contes clàssics ("Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger) i va portar una col·lecció de fotografies en blanc i negre que la van inspirar, procedents del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño. 
Entre els seus referents literaris va citar-ne alguns de la narrativa nord-americana contemporània, en especial dels corrents del gòtic sureny i del realisme brut, així com també dues escriptores nord-amercianes que va descobrir en la seva estada de tres anys a Nova York: Carson McCullers i Elisabeth Strout. D'aquesta darrera destacà la especial influència de la novel·la Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer 2009 i Llibreter 2010 i adaptada com a mini-sèrie de TV (HBO, 2014) per Lisa Cholodenko. Sense sortir dels Estats Units, alguns crítics han trobat similituds amb la novel·la Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i una altra sèrie que Dalmau va esmentar com influència més estètica i de vestuari va ser Mad Men.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Afores, de Ramon Mas

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson

Argelagues, de Gemma Ruiz

Any de publicació: 2016

Núm. de pàgines: 348

Editorial: Proa

 

Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?

La tertúlia amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i sorprendre a les lectores.

Se’n va destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més recentment Svetlana Aleksiévitx.

Per últim, un altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i poc sofisticades.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- L'últim patriarca, de Najat El Hachmi

- La guerra no té cara de dona, de Svetlana Aleksiévitx

- Les veus del Pámano, de Jaume Cabré

Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara

Títol: Olor de Colònia

Autora: Sílvia Alcàntara

Any de publicació: 2009

Editorial: Edicions de 1984

Gènere: Històric, novel·les de colònies industrials

Guia de lectura

Novel·la comentada amb l'autora, Sílvia Alcantara, a la tertúlia del divendres, 13 de desembre, a la biblioteca de Martorelles.

 Va ser una tertúlia molt enriquidora que Sílvia Alcàntara va cloure amb un poema (Al meu país la pluja) musicat pel mateix Raimon i que podeu trobar a la biblioteca. El poema fa referència a l'educació franquista que va rebre la pròpia autora, Raimon i que és molt present també a Olor de Colònia: