dimarts, 24 de gener del 2017

El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas

Títol original: O lapis do carpinteiro
Any de publicació original: 1998
Núm. de pàgines: 166
Editorial: Penguin Random House





Comentada el divendres 27 de gener amb la Marina Cueto.
Què en vam dir?
La novel·la amb que Manuel Rivas va guanyar el Premi de la Crítica en la categoria de narrativa gallega, l'any 1998, no va acabar de convèncer a tots els participants a la tertúlia.

L'excés de lirisme i el realisme màgic que respira en alguns moments desorienten a vegades als lectors.

Tot i així la qualitat literària és innegable i la temàtica de la Guerra Civil i la reconstrucció de la memòria ben tractada.

També van agradar i desconcertar alhora les figures del llapis com a fil conductor de la història i del metge amb tendències de bruixot-mèdium.

Alhora de buscar similituds amb d'altres obres, se li van trobar parentius amb Cien años de Soledad de Gabriel Garcia Márquez.





Si t'ha agradat potser també t'agradaran:



divendres, 13 de gener del 2017

Jambalaia, d'Albert Forns

Núm. de pàgines: 303
Editorial: Anagrama



Comentada el divendres 13 de gener amb l'autor.
Què en vam dir?
La segona novel·la de l'escriptor i periodista Albert Forns va agradar i sorprendre molt als participants del club de lectura. Forns, que ja havia visitat la biblioteca dos anys enrere per realitzar-hi un taller d'escriptura creativa, centra precisament la novel·la en el procés creatiu d'un escriptor que viatja a una residència d'escriptors a Montauk (Nova York) a la recerca d'inspiració.
Les similituds del protagonista de la novel·la amb l'autor (que també va visitar una residència d'escriptors dels EUA) són notables. Forns va respondre totes les preguntes amb amabilitat i va detallar en quins aspectes havia deixat anar més solta la ficció i en quins altres s'havia inspirat més en la realitat i les seves experiències personals o documentades.
La presència del dramaturg nord-americà Edward Albee, dirigint la residència d'escriptors, seria un dels personatges no inspirats en la coneixença real de l'autor però en canvi si fruit de l'admiració i d'un procés periodístic de documentació del personatge. També en certa manera, presideix "l'absurditat" de la novel·la, com a uns dels pares del teatre de l'absurd i la recerca de noves tendències literàries i teatrals.



Si t'ha agradat potser també t'agradaran: