divendres, 25 de novembre del 2016

Un tros de paper, de Noèlia Beltran

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 251
Editorial: Ediciones B
Comentat el divendres 25 de novembre amb l'autora:

La tertúlia amb Noèlia Beltran va ser sens dubte una de les més emotives que hem realitzat a Martorelles.

La primera novel·la de l'autora, basada en sentiments i experiències pròpies com a mare, va tocar la fibra dels lectors i lectores. El seu realisme i autenticitat en la forma de transmetre emocions molt íntimes i situacions dramàtiques, sense caure en cap moment en l'ensucrament ni la sensibleria, van captivar als participants de la tertúlia.

Es tracta d'una novel·la intimista que no deixa de ser "una història d'amor", com va dir l'autora, en aquest cas d'una mare cap a una filla en una situació determinada, però que és podria extrapolar a qualsevol altra mare en qualsevol altre lloc o condició.

Beltran va explicar detalls i curiositats dels procés d'elaboració i publicació de la novel·la i va respondre amb amabilitat, proximitat i calidesa les preguntes, dubtes i comentaris que van sorgir. 



Algun dels fragments que es van llegir i comentar van ser aquests:



"Només aquí em sento còmoda, compresa i lliure de manifestar les emocions tal com vénen, sens filtres, sense por de la censura de tercers, perquè les emocions no s'amaguen, es comparteixen."


"Sóc conscient que una sola rosa a la Rambla no dóna per a un Sant Jordi, com sé que marxar no significa que l'Arlet s'hagi curat de tots els mals que sobrevolen damunt seu, però per al cas que sigui cert que la vida és buida de felicitat, per bé que plena de moments feliços, quan es presenten, estem obligats a viure'ls fins a esprémer-ne la darrera gota."

"Al marge de l'etapa emocional per la qual estigui passant, em toca lidiar amb un "ara" que és nou per a mi. Acceptar que socialment he passat a formar part del grup de persones a qui l'infortuni se'ls asseu a la taula trasbalsant-los les vides. Aquells a qui la societat es dirigeix com "els altres", "els pobrets", aquells a qui un cop l'any, com a molt, escoltes la veu en un programa televisiu commovent l'audiència... Tan se val. Romandré a la perifèria, allunyada del centre, del món on de tot se'n fa marca o proposta comercial. Escoltarem música, sortirem a passejar i entre tots un dia aconseguirem fer-la riure. Aquell dia, aquell gran dia, serà el més celebrat per nosaltres."


⚓️PLATJA SA CONCA • S'AGARÓ • COSTA BRAVA⚓️També es va comentar la presència preeminent del mar en la novel·la, element molt important per a l'autora. Especialment els camins de ronda al voltant de la platja de la Conca de Sagaró.








Si t'ha agradat Un tros de paper potser també t'agraden: