divendres, 9 de desembre del 2016

La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra

Any de publicació original: 1947
Núm. de pàgines: 85
Editorial: Arola

Imatge promocional La fortuna de Sílvia

Obra comentada el divendres 23 de desembre.
Què en vam dir?


L'obra de Josep Maria de Sagarra, adaptada i dirigida aquesta vegada per Jordi Prat i Coll, va despertar sensacions i gustos contraposats als lectors i lectores del Club de Lectura.
D'una banda, alguns la van trobar lenta, carrinclona i desfasada, mentre que d'altres en van copsar el sentit més modern, simbòlic i existencial.
De fet, l'obra original, tampoc no va tenir gaire bona acollida entre el públic de l'època i correspon a un període d'experimentació i de voler provar nous registres per part de l'autor. Allunyada de la prosa en vers i de l'estil més realista i costumista, propis del segle XIX i que tants èxits va oferir a l'autor, La Fortuna de Sílvia s'emmarca més en la corrent existencialista europea de ben entrat el segle XX. Com el propi Sagarra reconeixia amb aquest tipus d'obres s'hi feia "més savi que ric" però volia créixer i provar coses noves com a autor.
El sentit existencialista de l'obra l'encarna de forma central la pròpia protagonista, Sílvia, en no voler afrontar la vida ni el pas del temps de cara i refugiar-se en el passat, en el seu món i en viatges imaginaris. De fet, tota l'obra gira al voltant del mateix escenari, que és casa seva en "una ciutat europea", en 3 actes el anys 1935, 1940 i 1945. Per acabar amb un darrer acte-epíleg, que mostra el pas del temps, com acostuma a estar disposat en les obres de teatre de Txèkhov. Un altre guiny al mestre rus és el final brindant amb xampany, doncs sembla ser que el dramaturg va morir demanant xampany.
 
 
El divendres 20 de gener anirem a veure l'obra, a la sessió de les 21h, al Teatre Auditori de Granollers. T'hi apuntes?



divendres, 25 de novembre del 2016

Un tros de paper, de Noèlia Beltran

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 251
Editorial: Ediciones B
Comentat el divendres 25 de novembre amb l'autora:

La tertúlia amb Noèlia Beltran va ser sens dubte una de les més emotives que hem realitzat a Martorelles.

La primera novel·la de l'autora, basada en sentiments i experiències pròpies com a mare, va tocar la fibra dels lectors i lectores. El seu realisme i autenticitat en la forma de transmetre emocions molt íntimes i situacions dramàtiques, sense caure en cap moment en l'ensucrament ni la sensibleria, van captivar als participants de la tertúlia.

Es tracta d'una novel·la intimista que no deixa de ser "una història d'amor", com va dir l'autora, en aquest cas d'una mare cap a una filla en una situació determinada, però que és podria extrapolar a qualsevol altra mare en qualsevol altre lloc o condició.

Beltran va explicar detalls i curiositats dels procés d'elaboració i publicació de la novel·la i va respondre amb amabilitat, proximitat i calidesa les preguntes, dubtes i comentaris que van sorgir. 



Algun dels fragments que es van llegir i comentar van ser aquests:



"Només aquí em sento còmoda, compresa i lliure de manifestar les emocions tal com vénen, sens filtres, sense por de la censura de tercers, perquè les emocions no s'amaguen, es comparteixen."


"Sóc conscient que una sola rosa a la Rambla no dóna per a un Sant Jordi, com sé que marxar no significa que l'Arlet s'hagi curat de tots els mals que sobrevolen damunt seu, però per al cas que sigui cert que la vida és buida de felicitat, per bé que plena de moments feliços, quan es presenten, estem obligats a viure'ls fins a esprémer-ne la darrera gota."

"Al marge de l'etapa emocional per la qual estigui passant, em toca lidiar amb un "ara" que és nou per a mi. Acceptar que socialment he passat a formar part del grup de persones a qui l'infortuni se'ls asseu a la taula trasbalsant-los les vides. Aquells a qui la societat es dirigeix com "els altres", "els pobrets", aquells a qui un cop l'any, com a molt, escoltes la veu en un programa televisiu commovent l'audiència... Tan se val. Romandré a la perifèria, allunyada del centre, del món on de tot se'n fa marca o proposta comercial. Escoltarem música, sortirem a passejar i entre tots un dia aconseguirem fer-la riure. Aquell dia, aquell gran dia, serà el més celebrat per nosaltres."


⚓️PLATJA SA CONCA • S'AGARÓ • COSTA BRAVA⚓️També es va comentar la presència preeminent del mar en la novel·la, element molt important per a l'autora. Especialment els camins de ronda al voltant de la platja de la Conca de Sagaró.








Si t'ha agradat Un tros de paper potser també t'agraden: 

divendres, 21 d’octubre del 2016

Se sabrà tot, de Xavier Bosch

Any de publicació: 2010
Núm. de pàgines: 302
Editorial: Proa

La novel·la Se Sabrà Tot ens presenta per primer cop el periodista Dani Santana, amb semblances sospitoses d’alter ego amb l’autor Xavier Bosch. Santana és el presentador de notícies d’un cadena privada, al que li ofereixen la direcció d’un diari del mateix grup de comunicació. La novel·la comença justament amb la carta de dimissió del diari Crònica de Santana.
 

Tertúlia el divendres 21 d'octubre amb l'autor:
La tertúlia amb Xavier Bosch va ser d'allò més interessant. L'autor va donar algunes claus sobre la novel·la i va respondre molt amablement a les preguntes dels lectors.
Va explicar com la idea inicial va sorgir amb el discurs de comiat del propi Xavier Bosch com a director del diari Avui, però que les similituds amb el protagonista del llibre es limitaven a l'ofici i alguna anècdota com aquesta.
D'altres personatges i situacions de la novel·la també tenen punts d'inspiració amb persones i fets reals, però l'únic que tindria el seu homòleg més o menys complet en el món periodístic seria el personatge de Narcís Riera (inspirat amb premeditació en el periodista Lluís Foix).
Bosch també va confessar fonts d'inspiració, d'aquesta i d'altres novel·les, en les novel·les negres de Georges Simenon i el seu comissari Maigret; en obres de teatre com la de Novecentto, d'Alessandro Barrico; o en persones, sovint anònimes, que li han revelat trames de corrupció política, empresarial o financeres.
El resultat és la trilogia de novel·les de "ficció real", que Proa acaba d'editar de forma conjunta,  protagonitzades pel periodista Dani Santana però corals des del punt de vista narratiu i de personatges. Tres novel·les que enganxen al lector de principi a final i sovint expliquen des de la ficció el que es fa difícil d'explicar des del periodisme.
Per acabar la tertúlia Bosch va elogiar les persones que llegeixen sovint, com les que participen al club de lectura, ja que practiquen "una forma de descobrir noves vides". També va anunciar en primícia la publicació el proper any d'una nova novel·la, més en la línia d'Algú com tu que no de les protagonitzades per Dani Santana.


> Aquí podeu consultar una guia de lectura que hem elaborat sobre en Xavier Bosch i la novel·la Se Sabrà tot.

divendres, 30 de setembre del 2016

El abrazo de los girasoles, de Micaela Serrano

Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 200
Editorial: La Plana
Comentat el divendres 30 de setembre amb l'autora:

La tertúlia amb Micaela Serrano va ser molt enriquidora i va derivar en converses sobre el món de l'espiritualitat i l'autoajuda, que tenen un forta presència en la novel·la. Els personatges del jove vident David, inspirat en un amic real de l'autora, o la vella sàvia i remeiera Dolores, en són potser els dos exemples paradigmàtics.

De la primera i de moment única novel·la de Serrano, els lectors i lectores de Martorelles també en van destacar la precisió en les paraules, potser pel fet d'haver cultivat i publicat més poesia. L'ús d'aquest llenguatge precís facilita una lectura ràpida i directa del llibre i fa que les històries narrades semblin més properes i versemblants. 

Per últim els participants del club de lectura van copsar el to de positivitat i optimisme que desprèn tota la novel·la. Un to que l'autora va dir que buscava expressament i que situa l'obra a cavall entre la teràpia d'autoajuda i la ficció literària.

Si t'ha agradat El abrazo de los girasoles potser també t'agraden: 




Aquí podeu veure algunes fotos de la tertúlia i aquí la notícia que en va fer Vallèsvisió:

dimarts, 14 de juny del 2016

Lectura de best-sellers de María Dueñas i Paula Hawkins


 El divendres 27 de maig vam comentar La Templanza, de María Dueñas. El llibre més prestat a les biblioteques públiques de la província de Barcelona aquest 2016.


Un llibre que també està disponible per llegir digitalment a través de la plataforma de préstec electrònic E-Biblio.


Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 556
Editorial: Planeta




Si t'ha agradat La Templanza potser també t'agraden:



Mentre que el divendres 1 de juliol vam comentar un altre novel·la súper-vendes: La noia del tren, de Paula Hawkins. Aquesta està actualment com la 6a novel·la més prestada a les biblioteques i ha estat la novel·la més venuda en un període més curt de temps en la història dels Estats Units (2 milions d'exemplars en 3 mesos).

També està disponible per llegir digitalment a través de la plataforma de préstec electrònic E-Biblio i està a punt d'estrenar-se l'adaptació al cinema.


Títol original: The girl on the train 
Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 463
Editorial: La Campana



Si t'ha agradat La noia del tren potser també t'agraden:

divendres, 29 d’abril del 2016

divendres, 1 d’abril del 2016

El silenci del far, d'Albert Juvany

Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 238
Editorial: Periscopi

Novel·la comentada el divendres 1 d'abril,  amb l'autor Albert Juvanyque va confessar que en el fons "el llibre parla de l'amor i de com disfressem i justifiquem les coses més injustificables perquè estimem..." 

dimarts, 15 de març del 2016

Amor, deixa'm dormir, de Carme Ballús

Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 115
Editorial: Alpina

Presentada a Martorelles el divendres 4 de març amb l'escriptora Marina Martori i l'autora Carme Ballús.

Com diu l'escriptora Blanca Busquets al pròleg del llibre, “Amor, deixa’m dormir” és un recull de contes que retraten "situacions en què ens trobem tots un dia o un altre i que ens empenten a adoptar actituds molt concretes; actituds que, en general, no ens agrada treure a la llum. I és que la Carme sap com fer-ho per trobar-nos els punts febles socialment parlant i, molt especialment, en el que toca la gent gran... Aquest és un recull de contes per llegir a glops en moments tranquils, un recull que ens deixa amb aquella sensació dels bons llibres, la de descobrir-nos nosaltres mateixos i d'estar aprenent de les nostres pròpies actituds. Ja m'ho sabreu dir, si no. Feliç lectura."


Si t'ha agradat Amor, deixa’m dormir potser també t'agraden:



dilluns, 29 de febrer del 2016

L' Àguila Negra, de Joan Carreras

Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 357
Editorial: Proa




> Web de la novel·la 



Comentada el dijous 25 de febrer amb l'autor Joan Carreras
Què en vam dir?

La trobada amb l'escriptor Joan Carreras va resultar molt enriquidora i agaradable per als assistents. L'autor va començar dient que a ell li agrada escriure, doncs va començar a fer-ho per vocació quan tenia 7 o 8 anys i des de llavors no ha parat. Porta 25 anys publicant i se sent feliç de la feina que fa. Una feina que segon va dir és "mitja feina", perquè no és completa fins que algú altre no la llegeix i interpreta. Es mostrà, per tant, molt obert a escoltar interpretacions de la novel·la, que són les que fan que "els personatges cobrin vida".

Pel que fa a l'Àguila Negra se'n va destacar la vessant històrica encavalcada amb la psicològica dels personatges principals, autèntics protagonistes de la novel·la. L'autor va confessar que sovint es transmuta en la pell dels personatges de les seves novel·les fins al punt de viure'ls i deixar-los certa llibertat de moviments un cop establerta la trama compositiva.  
En el cas de l'Àguila Negra es va destacar que no es tracta d'una epopeia d'herois antifranquistes, doncs a Carreras li interessava més retratar la part poc compromesa de la generació que va néixer a mitjans dels 40. Aquells, com al jubilat Marià Solvell, a qui la vida i la història els va passar en certa manera per davant sense que se'ns adonessin. 
A la novel·la les referències musicals i a la Maria del Mar Bonet són evidents i ben presents, la cantant catalana també l'ha llegida i compta amb la complicitat de l'autor. De fet, una manera original d'acompanyar la lectura pot ser escoltar la llista de Spotify, que en Joan Carreras va crear amb les cançons relacionades amb la novel·la. 
Per acabar la tertúlia es va fer referència a una altra influència, una de les primeres de l'autor, els ratolins del conte Frederick de Leo Lionni



Si t'ha agradat L'Àguila Negra potser també t'agraden:

dijous, 14 de gener del 2016

Gener dedicat a Paul Auster

Aquest mes de gener tindrem Paul Auster a dojo a la biblioteca de Martorelles!

D'una banda el dijous 14, a les 18:30h, farem una sessió de Bibliocinema amb la pel·lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i amb guió de Paul Auster.

De l'altra el darrer divendres de mes, 29, també a les 18:30, el club de lectura dinamitzat per la Marina Martori girarà al voltant de la novel·la Viatges per l'scriptorium.

Per ambientar-vos en l'atmosfera Pau Auster i saber què podeu trobar a la biblioteca us enllacem la Guia de lectura que hem elaborat! 





Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster

Títol original: Travels in the Scriptorium
Any de publicació: 2007
Núm. de pàgines: 157
Editorial: Edicions 62

> Escolta la novel·la en format audiollibre
(si la voleu llegir en paper, veniu a buscar el vostre exemplar a la biblioteca!)


Tertúlia realitzada el divendres 29 de gener. Què en vam dir?
No va ser un dels llibres amb més èxit entre els lectors i lectores del club de lectura, que van destacar els personatge profunds de la història però que van assenyalar que llegir sobre personatges que no saps què els està passant pot ser desconcertant.
De la novel·la d'Auster van criticar-ne la trama i ritme lents, com si li costés avançar o avancés en cercles a vegades jugant amb el lector.
En aquest sentit es van fer al·lusions als univers paral·lels, les relacions entre els protagonistes o entre els actors/protagonistes amb els escriptors.

La tertúlia va acabar derivant cap a d'altres lectures i llibres.


Si t'ha agradat Viatges per l'scriptorium potser també t'agraden: