Comentada amb l'autor el divendres 21 de febrer a les 18h a la biblioteca.
Què en vam dir?
Novel·la d'intriga, policíaca, psicològica, de fantasmes i migracions, El oscuro adiós de Teresa Lanza té un rerefons de denúncia social sobre la invisibilitat de determinats col·lectius, com són les dones de la neteja migrants. Novel·la de contrastos entre rics i pobres, vius i morts, Barcelona i perifèries, va agradar i sorprendre la originalitat de fer servir la veu principal de la protagonista morta. També la forma de presentar i caracteritzar els personatges, corals amb la seva complexitat de llums i ombres.
Cinc històries que passen a joves adolescents, abocats a sobreposar-se a les dificultats en aquesta etapa de pas, mentre es van formant i forjant la pròpia consciència d'adults.
Comentat el divendres 25 de febrer, a les 18h amb l'Anna Ballbona a la biblioteca.
Comentat amb l'autor, Carlos Zanón, el divendres 21 de desembre a la biblioteca. Què vam dir?
Per acabar l'any de tertúlies vam tenir el nostre particular regal de Nadal amb la visita d'en Carlos Zanón, amb qui vam poder comentar aquesta novel·la formada per 14 relats. Tots ells nadalencs, negres, barcelonins, musicals, alternatius i dickenians.
El penúltim i més llarg, Marley estaba muerto, dóna nom al conjunt i comença i acaba igual que el Conte de Nadal de Charles Dickens, un homenatge que Zanón fa al llibre que escolliria si en pogués haver escrit un que no fos seu. Aquest relat també es va documentar amb informació de l'article "Papá Noel existe" publicat al suplement Vivir de La Vanguardia.
De fet Zanón va dir que havia gaudit molt escrivint aquest llibre, que va néixer de la seva fascinació des de petit pels contes fantàstics i de Nadal i que va acabar tenint forma de novel·la trinxada de contes. Uns contes protagonitzats per perdedors que volen ser estimats, personatges maltractats i marginats per la societat que "busquen algú que els lliuri la pau i l'amor que els estant sent negats". Aquesta recerca es fa sovint acompanyada de violència, que pot ser física però també psicològica, social, econòmica...
Entre els relats preferits de les lectores i lectors de la tertúlia es van citar: "La familia de los cuatro Lázaros", conte amb dosis de realisme màgic i de terror fantàstic que Zanon va reconèixer com el més personal, doncs els ressuscitats per al dinar de Nadal s'inspiren en familiars seus; també "Lavabo azul", versió del relat "Sad Song" reunit al llibre d'homenatge al disc Berlín de Lou Reed Berlín, capital Alaska; o "Hotel Navidad", que va néixer com un encàrrec d'un conte de Nadal per a un diari de tirada estatal i que va acabar sent l'inici de la resta del llibre (sembla ser que els del diari no van acabar de veure l'esperit nadalenc en la història d'una jove embarassada, de no sabia qui, anant a avortar, acompanyada de dues lesbianes, a un hostal de mala mort). Aquest relat també ha estat publicat al recull Diez Negritos, junt amb 10 més d'altres autors actuals de gènere negre.
La tertúlia va derivar cap al que es considera novel·la negra, anant dels origens amb Edgar Allan Poe iEls crims al carrer Morgue fins a definicions com la que va fer Francisco González Ledesma (un dels autors barcelonins que juntament amb Marsé i Montlabán la crítica ha emparentat amb Zanón) a la seva biografia Historia de mis calles: "Yo suelo definirla -a mi modo, claro- como una novela especialmente urbana, con personajes sin demasiadas certezas, que contenga una intriga y que sea crítica con el poder establecido".
També es va comentar la presència del realisme màgic, vinculat a la fantasia dels contes nadalencs i de terror, que llegits sobretot a la infància havien tingut molt d'impacte en els lectors. Així com la necessitat general dels humans, ja adults, de continuar explicant i escoltant, escrivint i llegint històries, per buscar noves preguntes per fer-nos.
Finalment despertà interès la propera publicació de Problemas de identidad, la continuació de la saga del detectiu Pepe Carvalho. Tot un repte que va assumir Zanon per a gaudi del molts seguidors del popular detectiu privat barceloní.
Una madre és una novel·la de sentiments que ens arriba a l’esquelet, al moll de l’os. L’obra se situa unes hores abans de les
campanades de cap d’any quan una mare de
seixanta-cinc anys ha aconseguit, per fi, reunir a la família per poder celebrar l’última nit de l’any. Una família amb molts perfils diferents amb qui és fàcil
identificar-se: és una família corrent amb els problemes d’incomunicació corrents.
Amb un estil curós i
molt fi, Alejandro Palomas ens orquestra una novel·la de personatges que han estat marcats fortament pel seu
passat, plens de secrets i de mentides. Personatges que tenen una cara A i una
cara B i una mare que malda per teixir fils invisibles entre ells per no perdre’ls i perquè no es perdin ells mateixos. A taula, els personatges s’enfrontaran amb el seu passat i les
seves ferides obertes, amb una llibreta plena de preguntes sense resposta i una
cadira buida on s’hi asseuen totes les seves
absències.
Comentat el divendres 30 de setembre amb l'autora:
La tertúlia amb Micaela Serrano va ser molt enriquidora i va derivar en converses sobre el món de l'espiritualitat i l'autoajuda, que tenen un forta presència en la novel·la. Els personatges del jove vident David, inspirat en un amic real de l'autora, o la vella sàvia i remeiera Dolores, en són potser els dos exemples paradigmàtics.
De la primera i de moment única novel·la de Serrano, els lectors i lectores de Martorelles també en van destacar la precisió en les paraules, potser pel fet d'haver cultivat i publicat més poesia. L'ús d'aquest llenguatgeprecís facilita una lectura ràpida i directa del llibre i fa que les històries narrades semblin més properes i versemblants.
Per últim els participants del club de lectura van copsar el to de positivitat i optimisme que desprèn tota la novel·la. Un to que l'autora va dir que buscava expressament i que situa l'obra a cavall entre la teràpia d'autoajuda i la ficció literària.
El divendres 27 de maig vam comentar La Templanza, de María Dueñas. El llibre més prestat a les biblioteques públiques de la província de Barcelona aquest 2016.
Un llibre que també està disponible per llegir digitalment a través de la plataforma de préstec electrònic E-Biblio.
Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 556
Editorial: Planeta
Si t'ha agradat La Templanza potser també t'agraden:
Mentre que el divendres 1 de juliol vam comentar un altre novel·la súper-vendes: La noia del tren, de Paula Hawkins. Aquesta està actualment com la 6a novel·la més prestada a les biblioteques i ha estat la novel·la més venuda en un període més curt de temps en la història dels Estats Units (2 milions d'exemplars en 3 mesos).
També està disponible per llegir digitalment a través de la plataforma de préstec electrònic E-Biblioi està a punt d'estrenar-se l'adaptació al cinema.
El divendres 25, a les 19h, vam comentar la novel·la a la biblioteca.
Què en vam dir?
La novel·la més venuda per Sant Jordi i més prestada a les biblioteques aquest any va agradar força a les 25 persones que van participar de la tertúlia.
Es van destacar especialment les relacions de guerra i poder, la reinterpretació del mite de la diada i d'alguns personatges històrics com Rafael de Casanova o Antonio de Villaroel.
La novel·la es va comentar serveix per "conèixer com eren les guerres i el país en aquella època (principis del segle XVIII)". En la línia de la recerca i divulgació històrica actual, de donar més protagonisme a la societat civil i a personatges quotidians i anònims enlloc de les figures mítificades per les classes dirigients, que es tendeixen a analitzar actualment amb més objectivitat.
També van despertar la curiositat d'alguns lectors els detalls arquitectònics de la novel·la sobre les construccions militars, que estan il·lustras àmpliament entre mig de la trama del llibre, com també ho estan alguns personatges històrics que hi apareixen en reproduccions de quadres de l'època.
El to entre la ironia i el sarcasme de la novel·la va convèncer a la majoria de lectors i acosta la novel·la, segons el mateix autor, entre els gèneres històric, d'aventures i la picaresca.
Des les tres parts del llibre (Veni, Vidi, Victus, jugant sarcàsticament amb la frase de Juli César Veni, Vidi, Vici), la 3a part del llibre ha estat la més feixuga per alguns lectors, ja que se centra més en la guerra i el setge a Barcelona sense treva. Tampoc va acabar de convèncer a alguns el desenllaç obert de la recerca de "la paraula" misteriosa per part del protagonista, Martí de Zuviria.
Un fragment de la novel·la, destacat pel lector Cristóbal Sánchez, que exemplifica les contradiccions del jove i terrenal protagonista de la novel·la és el següent:
"- Al jefe lo han molido a palos y está en el calabozo - respondió Anfán sin dejar de tragar sopa-. Nos hizo un discurso sobre la honestidad, el efecto de las buenas palabras y lo inútil de la violencia sin causa justa. Entonces vio a un señor prisionero y desarmado y lo atacó a puñetazos. Cuando se lo llevaron a rastras chillaba como un animal, insultando a la virgen, al gobierno y al idiota del rey Karl. Seguro que lo cuelgan.
Gènere: Crítica històrica, intriga, reflexió sobre el rol dels artistes i intel·lectuals
Aquípots llegir un article-entrevista sobre la novel·la
El comentarem el divendres 26 d'abril a les 19h a la biblioteca de Martorelles.
Resum:
Vázquez Montalbán va dir sobre aquesta novel·la "El
pianista es un estudio sobre el talante de la progresía española, que ha tenido
que hacer frente a muchos desafíos morales, y que ha reaccionado ante la
Historia de diferentes maneras". I la va estructurar en tres
èpoques: a la Barcelona dels anys 80, a la Barcelona de la postguerra
i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española.
La primera part comença als primers anys 80, amb un grup
d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates,
que recorren un nit les Rambles. Després de passar per diferents locals entren
finalment al Capablanca, on un pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva
les anades i vingudes els artistes transvestits. En el mateix local hi ha un
músic famós, Luis Doria.
La segona part ens porta a la postguerra barcelonina i
transcorre entre terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i
la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, els rellogats, les veïnes...,
retrat d’un barri pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto
Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca
primer curiositat i després un gran enrenou.
La tercera part transcorre al París de 1936, on ha arribat
Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a
l’apartament que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada
Teresa. Els tres personatges viuen des de París com es couen els
esdeviments que aviat esclataran a Espanya.
La pel·lícula:
La novel·la va ser traslladada al cinema en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i estrenada a França el 1998 i a Espanya el 1999.
Documental recent sobre Vázquez Montalbán:
Entrevista Epílogo:
Si t'ha agradat la novel·la potser també t'agradarà:
El pianistaha estat una novel·la que ha despertat gustos extrems, o no ha agradat gens o ha entusiasmat als lectors i lectores del club de lectura.
Als que no els ha acabat d'enganxar han trobat la narració lenta i massa plena de disgressions i reflexions que els feien perdre el fil de l'acció i la trama.
Als que sí els ha agradat n'han destacat els paral·lelismes de les tres parts i sobretot els finals de cada part, per impactants, oberts i que "fan pensar".
Als lectors amb més bagatge històric també els ha despertat records d'infància i joventut i han destacat la verosímilitud de l'ambientació a la Barcelona de postguerra i de la primera democràcia, apuntant que es podria llegir "com un llibre d'història" per als joves actuals.
Entre els suspens sense pal·liatius i l'excel·lència (algú va dir que era "dels millors llibres que hem llegit"), seguirem amb la línia de notables dels llibres comentats.
Assenyalar també que la ruta literària per Barcelona que s'havia de fer l'endemà es va suspendre per la pluja i es farà el dissabte 25 de maig. Algú va suggerir que es podria fer la ruta de la tercera part, ambientada a París, o de la segona, pels terrats de Barcelona, però de moment passejarem a peu de carrer per La Rambla i el Raval!
El comentarem al Cafè i tertúlia de divendres 25 de gener del 2013 a les 18.00 h.
Resum:
Paco Huertas, un jove i honest policia, inicia una investigació en un barri marginal de la Barcelona pre-olímpica. Durant la investigació anirà descobrint com la mafia internacional, acabada d'arribar a Espanya, s'està fent amb el poder del crim organitzat i controla i connecta mons aparentment separats com els de les drogues, la prostitució, la policia o la justícia.
Manuel Vázquez Montalbán va fer el pròleg de la novel·la i en va extreure la següent afirmació: «Con esta novela, Barcelona penetra en el imperio del crimen internacional».
La pel·lícula:
Està estretament vinculada amb la novel·la, doncs aquesta neix com un encàrrec de guió per a la pel·lícula, que no va acabar de convèncer a Andreu Martín, i això el va empènyer a acabar la novel·la completa seguint el seu propi estil.
