dimecres, 2 d’octubre del 2013

VICTUS, d'Albert Sánchez Piñol

Autor: Albert Sánchez Piñol
Any de publicació: 2012
Editorial: La Campana
Pàgines: 605
Gènere: Històric



El divendres 25, a les 19h, vam comentar la novel·la a la biblioteca.
Què en vam dir?

La novel·la més venuda per Sant Jordi i més prestada a les biblioteques aquest any va agradar força a les 25 persones que van participar de la tertúlia.
Es van destacar especialment les relacions de guerra i poder, la reinterpretació del mite de la diada i d'alguns personatges històrics com Rafael de Casanova o Antonio de Villaroel.
La novel·la es va comentar serveix per "conèixer com eren les guerres i el país en aquella època (principis del segle XVIII)". En la línia de la recerca i divulgació històrica actual, de donar més protagonisme a la societat civil i a personatges quotidians i anònims enlloc de les figures mítificades per les classes dirigients, que es tendeixen a analitzar actualment amb més objectivitat.
També van despertar la curiositat d'alguns lectors els detalls arquitectònics de la novel·la sobre les construccions militars, que estan il·lustras àmpliament entre mig de la trama del llibre, com també ho estan alguns personatges històrics que hi apareixen en reproduccions de quadres de l'època.
El to entre la ironia i el sarcasme de la novel·la va convèncer a la majoria de lectors i acosta la novel·la, segons el mateix autor, entre els gèneres històric, d'aventures i la picaresca.
Des les tres parts del llibre (Veni, Vidi, Victus, jugant sarcàsticament amb la frase de Juli César Veni, Vidi, Vici), la 3a part del llibre ha estat la més feixuga per alguns lectors, ja que se centra més en la guerra i el setge a Barcelona sense treva. Tampoc va acabar de convèncer a alguns el desenllaç obert de la recerca de "la paraula" misteriosa per part del protagonista, Martí de Zuviria.
Un fragment de la novel·la, destacat pel lector Cristóbal Sánchez, que exemplifica les contradiccions del jove i terrenal protagonista de la novel·la és el següent:
"- Al jefe lo han molido a palos y está en el calabozo - respondió Anfán sin dejar de tragar sopa-. Nos hizo un discurso sobre la honestidad, el efecto de las buenas palabras y lo inútil de la violencia sin causa justa. Entonces vio a un señor prisionero y desarmado y lo atacó a puñetazos. Cuando se lo llevaron a rastras chillaba como un animal, insultando a la virgen, al gobierno y al idiota del rey Karl. Seguro que lo cuelgan.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)