Any de publicació: 2022
Núm. de pàgines: 847
Editorial: Columna
Comentada divendres 18 d'octubre, a les 18h, amb la Marina Martori
Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris realista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris realista. Mostrar tots els missatges
dijous, 10 d’octubre del 2024
divendres, 15 de setembre del 2023
Descalces per casa, d'Anna Porquet
Any de publicació: 2021
Núm. de pàgines: 174
Editorial: El Punt Volat
Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:
divendres, 27 de gener del 2023
Ràbia, de Sebastià Alzamora
Any de publicació: 2022
Núm. de pàgines: 195
Editorial: Proa
Comentada amb l'Anna Ballbona i l'autor, Sebastià Alzamora, el divendres 27 de gener, a les 18h.
Algunes coses que en vam dir:
Amb la presència de l'autor, Sebastià Alzamora, acabat de premiar per la novel·la el vespre anterior, la tertúlia va ser molt rica i profitosa.
Ràbia és una novel·la que ens posa durant tres dies en la pell d'un personatge protagonista perplex i estupefacte. Un bon home amb aire estoic que apareix in media res, que patirà l'enverinament de la seva gossa i viurà de prop un homicidi. Però que sense excessives lamentacions ni escarafalls, continuarà fent el seu camí per la vida, entre la bellesa i la maldat quotidianes i atzaroses, sembla que fins i tot quan la novel·la finalitzi.
Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:
divendres, 16 de desembre del 2022
La maleta, de Serguei Dovlàtov
Any de publicació: 1986
Títol original: Chemodan
Traducció: Miquel Cabal Guarro
Núm. de pàgines: 139
Editorial: Labreu
Blai Bonet, La motivació i el film: "A la pràctica, la realitat és que un home just és lliure si tot quant té li cap dintre d'una maleta."
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
divendres, 1 d’abril del 2022
Les gratituds, de Delphine de Vigan
Any de publicació: 2021
Títol original: Les gratitudes
Traducció: Jordi Martín Lloret
Núm. de pàgines: 153
Editorial: Edicions 62
Comentada el divendres 1 d'abril, a les 18h a la biblioteca.
Algunes coses que n'hem dit:
Novel·la sobre l'envelliment i la malaltia
que li afecta a la parla d'una dona, la Michka, que s'ha d'instal·lar en
una residència. Allà estableix una relació molt estreta amb el seu logopeda i
una veïna que la visita sovint. Ells l'ajudaran a fer realitat un últim desig:
dir les "gràcies" a aquells que, molts anys abans, la van acollir i
li van salvar la vida.
Va agradar força, tot i la seva cruesa, als participants al club de lectura per la seva senzillesa i riquesa en la transmissió amb poques paraules d’universos amplis i complexos. Se’n va destacar, per més d’una lectora i lector, la pàgina 112 que tenien marcada i que comença així:
“Envellir és aprendre a perdre.
Encaixar, cada setmana o gairebé, una deficiència nova, una alteració nova, un dany nou. Això és el que veig.”
En definitiva una novel·la que tracta sobre les gratituds però també sobre les pèrdues associades a l'envelliment. I que d’una forma elegant i sensible, però també realista i valenta aborda temes tabú i amagats per la nostra societat, com són el deteriorament físic i la mort.
Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:
divendres, 28 de gener del 2022
Somnis de l'harem, de Fàtima Mernissi
Any de publicació: 1998
Núm. de pàgines: 220
Editorial: Columna
Comentat el divendres 28 de gener, a les 18h, a la biblioteca.
Algunes coses que vam dir:
L'autora, sociòloga de professió i referent de moviments feministes del Marroc, ens trasllada amb aquest llibre a dins d'un harem de Fes, als anys 40. En una època en que les formes culturals, religioses, socials... són impregnades de masclisme i de tradicions ancestrals. Vist des de l'òptica d'una nena, amb la màgia molt present als ulls, travessem un pont generacional, acompanyades d'històries orals tradicionals com les de les mil i una nits.
Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:
dijous, 1 de juliol del 2021
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers
Títol original: The Heart is a lonely hunter
Any de publicació original: 1965
Núm. de pàgines: 310
Editorial: Edicions 62
Què en vam dir?
Un llibre clàssic de la literatura nord-americana, que no va enganxar a algunes lectores i va entusiasmar-ne a d'altres.
S'en va destacar el tractament i descripció dels personatges de l'autora, amb un mirada compassiva cap a ells, tot i que "si un està malament, l’altre està pitjor". També l'ambientació, situada al sud dels Estats Units durants els anys 30 i rica en descripcions físiques i de sentiments.
Amb un clima de tristesa i foscúria, McCullers es capaç de fer aflorar l’esperança en les petites coses, en la particularitat de cada individu. Així cada personatge escapa de l'infortuni, convivint i capejant les pròpies dificultats i contradiccions: un sordmut a qui tothom va explicar les seves confidències, un borratxo que podria impartir classes de sociologia...
L'autora recrea un univers de perdedors singulars, amb una narrativa original i magistral, impròpia d'una jove de poc més de 20 anys, que tenia quan va escriure la novel·la.
També es va recomanar la versió cinematogràfica (dirigida per Robert Ellis Miller el 1968), que alguna lectora havia vist abans de llegir la novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
divendres, 28 de maig del 2021
Calaveres atònites, de Jesús Moncada
Any de publicació: 1999
Núm. de pàgines: 233
Editorial: La Magrana
Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura contemporània catalana, que a algunes lectores els va costar connectar-hi. Probablement pel seu peculiar sentit de l'humor sarcàstic o pel llenguatge en un català d'època i en part dialectal. D'altres però en van gaudir molt i en van destacar la sorna i crítica a les institucions i a la doble moral imperant durant el franquisme.
Als capítols, que com a contes curts que són poden ser llegits de forma independent, hi són recurrents temes com la mort i la inconsistència de les convencions i normes socials.
Una de les parts que més va agradar és l'anada del secretari Malloll Fontcada cap a Mequinensa, amb un autobús de línia de l'època talment com si s'aproximés al far west. De fet algun lector hi va trobar similituds amb una pel·lícula emblemàtica de John Ford: El hombre que mató a Liberty Valance (The Man Who Shot Liberty Valance, 1962).
Un cop arribat al seu nou lloc de treball al poble de Mequinensa, una de les frases més esplèndides de la novel·la, és aquesta mena de carpe diem a la catalana que el jutge de pau, Crònides, li deixa anar al seu nou secretari, Malloll FOntcada, acabat d'arribar:
"No treballi
tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti,
fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm,
això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres
atònites."
Si t'ha agradat Calaveres atònites potser també t'agradin:
divendres, 11 de desembre del 2020
El crit, de Blanca Busquets
Any de publicació: 2019
Núm. de pàgines: 231
Editorial: Proa
Comentada amb l'autora el divendres 11 de desembre, a les 18:30 en directe per internet.
Coses que vam dir:
No era una tertúlia qualsevol, doncs El crit, de Blanca Busquets, ha tingut l'honor de ser la novel·la més prestada del 2020 a la Biblioteca de Martorelles!
La combinació entre novel·la històrica/social i psicològica/amorosa és una fòrmula que també va seduir a les lectores del club. Just feia poc del 3er aniversari dels atemptats i les mobilitzacions independentistes del 2017 i reviure de forma fictícia aquells fets recents va facilitar que es possessin en la pell dels personatges protagonistes. Sis personatges amb una vida atzarosa, que farà que es creuin els seus destins. Una marca i guiny de les novel·les amb DO Blanca Busquets, com la xocolata que les acompanya a la perfecció.
Si t'agrada El crit potser també t'agraden:
divendres, 28 de febrer del 2020
Un secret de l'Empordà, d'Imma Tubella
Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 207
Editorial: Columna
Comentada amb l'autora el divendres, 28 de febrer, a la biblioteca.
Què en vam dir?
Una novel·la recomanada per diverses lectores de la Biblioteca, que van llegir-se-la pel boca-orella i que arrel de les bones crítiques vam decidir llegir al club de lectura.
La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades. Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí.
L'autora va captivar els integrants del club explicant el procés de recerca i creació de la novel·la, així com algunes anècdotes divertides. Les lectores i lectors van agrair la simpatia i proximitat de Tubella, que els va respondre dubtes sobre una de les novel·les que més els ha agradat. En van destacar el ritme narratiu, la combinació entre ficció i història i les trames amoroses.
En definitiva, un llibre molt recomanat i recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades. Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí.
L'autora va captivar els integrants del club explicant el procés de recerca i creació de la novel·la, així com algunes anècdotes divertides. Les lectores i lectors van agrair la simpatia i proximitat de Tubella, que els va respondre dubtes sobre una de les novel·les que més els ha agradat. En van destacar el ritme narratiu, la combinació entre ficció i història i les trames amoroses.
En definitiva, un llibre molt recomanat i recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
divendres, 27 de setembre del 2019
El Quadern gris, de Josep Pla
Any de publicació: 1966
Núm. de pàgines: 763
Editorial: Destino
Comentat amb Francesc Montero, col·laborador de la Fundació Josep Pla, el divendres 27 de setembre, a les 18:30h a la biblioteca.
Aquesta clàssic de la literatura catalana va ser divulgat i defensat amb passió pel doctor en Filologia Catalana, Francesc Montero, que va definir Josep Pla com el millor "prosista català del segle XX".
Després de contextualitzar El Quadern Gris en la vida i producció de Pla, va desgranar l'obra, que es publicà el 1966 en forma de suposat dietari de joventut escrit entre 1918 i 1919. El primer volum de la seva Obra Completa és una lectura per assaborir lentament.
Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies:
"3 d'octubre (1918)
En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."
Si t'ha agradat potser també t'agradin:Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies:
"3 d'octubre (1918)
En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."
divendres, 25 de gener del 2019
L'últim patriarca, de Najat el Hachmi
Any de publicació: 2008
Núm. de pàgines: 332
Editorial: Planeta
Comentat amb l'autora el divendres 25 de gener. Què en vam dir?
L'últim patriarca narra, amb naturalitat i sarcasme, fets reals poc tractats literàriament. I ho fa des d'una òptica diferent a com es tracten habitualment: La migració des de la pell i els ulls dels qui la protagonitzen. La violència patriarcal des del nucli mental i familiar de qui l'exerceix i les que la pateixen.
La visita de la Najat El Hachmi al primer club de lectura del 2019 va servir per posar sobre la taula la naturalesa d'aquestes violències i migracions al llarg de la història i com sovint sembla que fem dues passes endarrere i una només endavant.
Es tracta d'una novel·la que, tot i que "va fer patir molt" a les lectores del club també va agradar i atrapar des del primer moment. Van connectar tant amb el contingut com amb el format del llibre, estructurat en capítols molt curts, narrats en certa manera com històries orals de les que es transmetien als pobles.
La novel·la alhora es divideix en dues parts, abans i després que la filla del protagonista (i narradora de la història) emigri del nord de Marroc a un poble capital de comarca de la província de Barcelona.
Najat va esmentar algunes de les seves influències i obres referents de literatura catalana, des de Víctor Català fins a Montserrat Roig, i va anticipar que prepara una obra assagística sobre feminisme.
Va ser tot un luxe i un plaer que ens acompanyés el darrer divendres de mes per fer tertúlia!
Va ser tot un luxe i un plaer que ens acompanyés el darrer divendres de mes per fer tertúlia!
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
divendres, 21 de desembre del 2018
Marley estaba muerto, de Carlos Zanón
Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 231
Editorial: RBA
Per acabar l'any de tertúlies vam tenir el nostre particular regal de Nadal amb la visita d'en Carlos Zanón, amb qui vam poder comentar aquesta novel·la formada per 14 relats. Tots ells nadalencs, negres, barcelonins, musicals, alternatius i dickenians.
El penúltim i més llarg, Marley estaba muerto, dóna nom al conjunt i comença i acaba igual que el Conte de Nadal de Charles Dickens, un homenatge que Zanón fa al llibre que escolliria si en pogués haver escrit un que no fos seu. Aquest relat també es va documentar amb informació de l'article "Papá Noel existe" publicat al suplement Vivir de La Vanguardia.
De fet Zanón va dir que havia gaudit molt escrivint aquest llibre, que va néixer de la seva fascinació des de petit pels contes fantàstics i de Nadal i que va acabar tenint forma de novel·la trinxada de contes. Uns contes protagonitzats per perdedors que volen ser estimats, personatges maltractats i marginats per la societat que "busquen algú que els lliuri la pau i l'amor que els estant sent negats". Aquesta recerca es fa sovint acompanyada de violència, que pot ser física però també psicològica, social, econòmica...
La tertúlia va derivar cap al que es considera novel·la negra, anant dels origens amb Edgar Allan Poe i Els crims al carrer Morgue fins a definicions com la que va fer Francisco González Ledesma (un dels autors barcelonins que juntament amb Marsé i Montlabán la crítica ha emparentat amb Zanón) a la seva biografia Historia de mis calles: "Yo suelo definirla -a mi modo, claro- como una novela especialmente urbana, con personajes sin demasiadas certezas, que contenga una intriga y que sea crítica con el poder establecido".
Entre els relats preferits de les lectores i lectors de la tertúlia es van citar: "La familia de los cuatro Lázaros", conte amb dosis de realisme màgic i de terror fantàstic que Zanon va reconèixer com el més personal, doncs els ressuscitats per al dinar de Nadal s'inspiren en familiars seus; també "Lavabo azul", versió del relat "Sad Song" reunit al llibre d'homenatge al disc Berlín de Lou Reed Berlín, capital Alaska; o "Hotel Navidad", que va néixer com un encàrrec d'un conte de Nadal per a un diari de tirada estatal i que va acabar sent l'inici de la resta del llibre (sembla ser que els del diari no van acabar de veure l'esperit nadalenc en la història d'una jove embarassada, de no sabia qui, anant a avortar, acompanyada de dues lesbianes, a un hostal de mala mort). Aquest relat també ha estat publicat al recull Diez Negritos, junt amb 10 més d'altres autors actuals de gènere negre.
També es va comentar la presència del realisme màgic, vinculat a la fantasia dels contes nadalencs i de terror, que llegits sobretot a la infància havien tingut molt d'impacte en els lectors. Així com la necessitat general dels humans, ja adults, de continuar explicant i escoltant, escrivint i llegint històries, per buscar noves preguntes per fer-nos.
Finalment despertà interès la propera publicació de Problemas de identidad, la continuació de la saga del detectiu Pepe Carvalho. Tot un repte que va assumir Zanon per a gaudi del molts seguidors del popular detectiu privat barceloní.
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
dijous, 29 de novembre del 2018
L'escanyapobres, de Narcís Oller
Any de publicació original: 1884
Núm. de pàgines: 85
Editorial actual: Cossetània (2015)
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
Novel·la comentada el divendres 29 de novembre. Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura catalana, escrita el 1884 i capaç de connectar de ple amb caràcters, comportaments i situacions socials actuals. Alguns lectors l'havien llegit feia temps i se'n va destacar la atemporalitat en la caracterització de l'avarícia personificada en els protagonistes (Oleguer i Tuies) i i la críticia implícita al sistema capitalista (ambientat en una societat rural en procés d'industrialització).
Si t'ha agradat potser també t'agradin:
dimecres, 7 de març del 2018
Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin
Títol original: A Manual for Cleaning Women: Selected Stories
Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 488
Editorial: L'Altra Editorial
divendres, 21 d’octubre del 2016
Se sabrà tot, de Xavier Bosch
Any de publicació: 2010
Núm. de pàgines: 302
Editorial: Proa
La novel·la Se Sabrà Tot ens presenta per primer cop el periodista Dani Santana, amb semblances sospitoses d’alter ego amb l’autor Xavier Bosch. Santana és el presentador de notícies d’un cadena privada, al que li ofereixen la direcció d’un diari del mateix grup de comunicació. La novel·la comença justament amb la carta de dimissió del diari Crònica de Santana.
Tertúlia el divendres 21 d'octubre amb l'autor:
La tertúlia amb Xavier Bosch va ser d'allò més interessant. L'autor va donar algunes claus sobre la novel·la i va respondre molt amablement a les preguntes dels lectors.
Va explicar com la idea inicial va sorgir amb el discurs de comiat del propi Xavier Bosch com a director del diari Avui, però que les similituds amb el protagonista del llibre es limitaven a l'ofici i alguna anècdota com aquesta.
D'altres personatges i situacions de la novel·la també tenen punts d'inspiració amb persones i fets reals, però l'únic que tindria el seu homòleg més o menys complet en el món periodístic seria el personatge de Narcís Riera (inspirat amb premeditació en el periodista Lluís Foix).
Bosch també va confessar fonts d'inspiració, d'aquesta i d'altres novel·les, en les novel·les negres de Georges Simenon i el seu comissari Maigret; en obres de teatre com la de Novecentto, d'Alessandro Barrico; o en persones, sovint anònimes, que li han revelat trames de corrupció política, empresarial o financeres.
El resultat és la trilogia de novel·les de "ficció real", que Proa acaba d'editar de forma conjunta, protagonitzades pel periodista Dani Santana però corals des del punt de vista narratiu i de personatges. Tres novel·les que enganxen al lector de principi a final i sovint expliquen des de la ficció el que es fa difícil d'explicar des del periodisme.
Per acabar la tertúlia Bosch va elogiar les persones que llegeixen sovint, com les que participen al club de lectura, ja que practiquen "una forma de descobrir noves vides". També va anunciar en primícia la publicació el proper any d'una nova novel·la, més en la línia d'Algú com tu que no de les protagonitzades per Dani Santana.
> Aquí podeu consultar una guia de lectura que hem elaborat sobre en Xavier Bosch i la novel·la Se Sabrà tot.
La novel·la Se Sabrà Tot ens presenta per primer cop el periodista Dani Santana, amb semblances sospitoses d’alter ego amb l’autor Xavier Bosch. Santana és el presentador de notícies d’un cadena privada, al que li ofereixen la direcció d’un diari del mateix grup de comunicació. La novel·la comença justament amb la carta de dimissió del diari Crònica de Santana.
Tertúlia el divendres 21 d'octubre amb l'autor:
La tertúlia amb Xavier Bosch va ser d'allò més interessant. L'autor va donar algunes claus sobre la novel·la i va respondre molt amablement a les preguntes dels lectors.
Va explicar com la idea inicial va sorgir amb el discurs de comiat del propi Xavier Bosch com a director del diari Avui, però que les similituds amb el protagonista del llibre es limitaven a l'ofici i alguna anècdota com aquesta.
D'altres personatges i situacions de la novel·la també tenen punts d'inspiració amb persones i fets reals, però l'únic que tindria el seu homòleg més o menys complet en el món periodístic seria el personatge de Narcís Riera (inspirat amb premeditació en el periodista Lluís Foix).
Bosch també va confessar fonts d'inspiració, d'aquesta i d'altres novel·les, en les novel·les negres de Georges Simenon i el seu comissari Maigret; en obres de teatre com la de Novecentto, d'Alessandro Barrico; o en persones, sovint anònimes, que li han revelat trames de corrupció política, empresarial o financeres.
El resultat és la trilogia de novel·les de "ficció real", que Proa acaba d'editar de forma conjunta, protagonitzades pel periodista Dani Santana però corals des del punt de vista narratiu i de personatges. Tres novel·les que enganxen al lector de principi a final i sovint expliquen des de la ficció el que es fa difícil d'explicar des del periodisme.
Per acabar la tertúlia Bosch va elogiar les persones que llegeixen sovint, com les que participen al club de lectura, ja que practiquen "una forma de descobrir noves vides". També va anunciar en primícia la publicació el proper any d'una nova novel·la, més en la línia d'Algú com tu que no de les protagonitzades per Dani Santana.
> Aquí podeu consultar una guia de lectura que hem elaborat sobre en Xavier Bosch i la novel·la Se Sabrà tot.
divendres, 30 de setembre del 2016
El abrazo de los girasoles, de Micaela Serrano
Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 200
Editorial: La Plana
Si t'ha agradat El abrazo de los girasoles potser també t'agraden:
Comentat el divendres 30 de setembre amb l'autora:
La tertúlia amb Micaela Serrano va ser molt enriquidora i va derivar en converses sobre el món de l'espiritualitat i l'autoajuda, que tenen un forta presència en la novel·la. Els personatges del jove vident David, inspirat en un amic real de l'autora, o la vella sàvia i remeiera Dolores, en són potser els dos exemples paradigmàtics.
De la primera i de moment única novel·la de Serrano, els lectors i lectores de Martorelles també en van destacar la precisió en les paraules, potser pel fet d'haver cultivat i publicat més poesia. L'ús d'aquest llenguatge precís facilita una lectura ràpida i directa del llibre i fa que les històries narrades semblin més properes i versemblants.
Per últim els participants del club de lectura van copsar el to de positivitat i optimisme que desprèn tota la novel·la. Un to que l'autora va dir que buscava expressament i que situa l'obra a cavall entre la teràpia d'autoajuda i la ficció literària.
- Amor, deixa'm dormir / Carme Ballús
- El silenci del far / Albert Jubany
- La pell negra / Zeneida Sardà
- El silenci del far / Albert Jubany
- La pell negra / Zeneida Sardà
dimarts, 15 de març del 2016
Amor, deixa'm dormir, de Carme Ballús
Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 115
Editorial: Alpina
Presentada a Martorelles el divendres 4 de març amb l'escriptora Marina Martori i l'autora Carme Ballús.
Com diu l'escriptora Blanca Busquets al pròleg del llibre, “Amor, deixa’m dormir” és un recull de contes que retraten "situacions en què ens trobem tots un dia o un altre i que ens empenten a adoptar actituds molt concretes; actituds que, en general, no ens agrada treure a la llum. I és que la Carme sap com fer-ho per trobar-nos els punts febles socialment parlant i, molt especialment, en el que toca la gent gran... Aquest és un recull de contes per llegir a glops en moments tranquils, un recull que ens deixa amb aquella sensació dels bons llibres, la de descobrir-nos nosaltres mateixos i d'estar aprenent de les nostres pròpies actituds. Ja m'ho sabreu dir, si no. Feliç lectura."
Com diu l'escriptora Blanca Busquets al pròleg del llibre, “Amor, deixa’m dormir” és un recull de contes que retraten "situacions en què ens trobem tots un dia o un altre i que ens empenten a adoptar actituds molt concretes; actituds que, en general, no ens agrada treure a la llum. I és que la Carme sap com fer-ho per trobar-nos els punts febles socialment parlant i, molt especialment, en el que toca la gent gran... Aquest és un recull de contes per llegir a glops en moments tranquils, un recull que ens deixa amb aquella sensació dels bons llibres, la de descobrir-nos nosaltres mateixos i d'estar aprenent de les nostres pròpies actituds. Ja m'ho sabreu dir, si no. Feliç lectura."
Si t'ha agradat Amor, deixa’m dormir potser també t'agraden:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)