divendres, 1 d’abril de 2022

Les gratituds, de Delphine de Vigan

Any de publicació: 2021
Títol original: Les gratitudes 
Traducció: Jordi Martín Lloret
Núm. de pàgines: 153
Editorial: Edicions 62
Comentada el divendres 1 d'abril, a les 18h a la biblioteca.

Algunes coses que n'hem dit:

Novel·la sobre l'envelliment i la malaltia que li afecta a la parla d'una dona, la Michka, que s'ha d'instal·lar en una residència. Allà estableix una relació molt estreta amb el seu logopeda i una veïna que la visita sovint. Ells l'ajudaran a fer realitat un últim desig: dir les "gràcies" a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida.

Va agradar força, tot i la seva cruesa, als participants al club de lectura per la seva senzillesa i riquesa en la transmissió amb poques paraules d’universos amplis i complexos. Se’n va destacar, per més d’una lectora i lector, la pàgina 112 que tenien marcada i que comença així:

Envellir és aprendre a perdre.

        Encaixar, cada setmana o gairebé, una deficiència nova, una alteració nova, un dany nou. Això és el que veig.

En definitiva una novel·la que tracta sobre les gratituds però també sobre les pèrdues associades a l'envelliment. I que d’una forma elegant i sensible, però també realista i valenta aborda temes tabú i amagats per la nostra societat, com són el deteriorament físic i la mort.


Si t'ha agradat pot ser que també t'agradin:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada