dijous, 29 de gener del 2015

Sota les llambores, un jardí amb Carme Barbany


Any de publicació: 2014
Núm. de pàgines: 278
Editorial: Alpina (Col.lecció Camins Creuats)


Aquest divendres 30 comentarem amb l'escriptora la seva novel·la 
A les 18h a la biblioteca de Martorelles!


El blog petit: Carme Barbany. Sota les llambordes, un jardí

Què en vam dir?

"El passat divendres 30 de gener el club de lectura arrenca de nou activitats després de les festes del Nadal. 
Ho fa amb la presentació d'un llibre proper i especial. "Sota les llambordes, un jardí" de Carme Barbany. 
L'autora va explicar al grup com va l'encàrrec de la novel·la, la idea, els personatges i el procés creatiu i d'una manera franca i amable va anar destapant "els pots de mermelada de records i aromes" que omplen una novel·la que explica el Granollers dels anys 60 i parla de dues generacions de dones fortes que lluiten pels seus ideals i per l'amor en una Catalunya en guerra la primera i en posguerra i franquisme la segona. 
Una novel·la, en paraules de Quico Sala que és "Un retorn a un passat prou recent -a mitjans dels anys seixanta, ara fa mig segle-, que normalment queda amagat entre les discussions a l'entorn de la Guerra i la primera repressió, i els debats eterns sobre la transició inacabada. Una història d'entretemps, molt adequada per explicar com eren les pors dels que visqueren la post-guerra, i quines eren les esperances i les il·lusions de tota una generació que va néixer ja dins de la foscor, i buscava sovint la llum amb fórmules i fortuna diverses.
Però també un retrat precís de com s'imposa el poder opressor -sigui nacional, social o de gènere- amb prepotència, però també amb subtilesa, fins que acaba fent servir la força.- "
La tertúlia va ser molt animada i els que havien llegit el llibre van subrratllar que és una novel·la viva i que duu records i aromes d'aquells anys."

Marina Martori, dinamitzadora del club.

dimecres, 3 de desembre del 2014

El silenci sota l'aigua, Mònica Esbert

Autora: Mònica Esbert
Any de publicació: 2008
Núm. de pàgines: 170
Editorial: Montflorit

Comentada amb l'autora el divendres 29 de desembre a les 18h a la biblioteca de Martorelles

Què en vam dir?

La novel·la guanyadora del Premi Montflorit de novel·la el 2008 va "enganxar" moltíssim als lectors i lectores del club de lectura. En van destacar la facilitat de lectura, la intriga de la trama i la descripció amb quatre traces però molt visual i sovint cinematogràfica de les escenes i personatges.
L'autora va reconèixer que la seva passió pel cinema i l'experiència escrivint també obres de teatre, l'influïa en la creació d'algunes escenes de les seves novel·les, així com els diàlegs picats que també van agradar als participants de la tertúlia.
En general aquesta novel·la curta, coral en la composició i els punts de vista dels protagonistes, ens va deixar un molt bon regust de boca a tots els que la vam llegir. La petició d'una continuació o de noves novel·les va ser unànime i la Mònica va avançar que té una altra novel·la acabada i una que vol començar. Només cal que torni a guanyar un nou premi (com totes les 4 novel·les que ha publicat) o que alguna editorial deixi de considerar-la una jove promesa i comenci a apostar per aquesta gran escriptora fermament.


Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

El Desig del mussol blanc / Mònica Esbert

dimarts, 25 de novembre del 2014

La pell negra, Zeneida Sardà

Autora: Zeneida Sardà
Any de publicació: 2011
Núm. de pàgines: 265
Editorial: Pagès editors
LA-PELL-NEGRA1-187x300

Comentada amb l'autora el divendres 28 de novembre a les 18h a la biblioteca de Martorelles!

dijous, 13 de novembre del 2014

Recomanacions negres de tardor






Aprofitant que aquest divendres 14 de novembre presentem el recull de relats negres "Elles també maten", amb la presència de les autores Maria Carme Roca i Anna Maria Villalonga, us recomanem algunes novetats d'aquest 2014 també del gènere negre que tenim disponibles a la biblioteca de Martorelles:


http://aladi.diba.cat/record=b1740415~S145*cat- Yo fui Johnny Thunders / Carlos Zanón
Un descens als inferns entre la Barcelona dels 80 i l'actual, protagonitzat per un drogadicte en desintoxicació que gairebé va ser una estrella del Rock i que ara mira de refer la vida.


- Chica que llevaba una pistola en el tanga / Nacho Cabana 
La novel·la guanyadora del Premi Internacional de novel·la negra l'H Confidencial 2014 està ambientada entre México DF i Madrid i protagonitzada per un taxista que es veu involucrat en una xarxa de comerç de persones.


- Societat negra / Andreu Martín
Guanyadora del 5è premi Crims de Tinta, aquesta novel·la del mestre del gènere negre a Catalunya, Andreu Martín, ens situa en un entramat mafiós vinculat pressumptament a les tríades xineses ubicades a Barcelona. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

Elogis pels clubs de lectura!

Últimament estan sent notícia els clubs de lectura com el de Martorelles als mitjans de comunicació locals i nacionals. 

Aquí podeu consultar un article d'en Josep Maria Espinàs a El Periódico elogiant els clubs de lectura en general i el de Teià en particular. 

Aquí una notícia del nostre club de lectura amb a la Isabel-Clara Simó a Vallès Visió.

D'altra banda el proper dimarts 11 de novembre participarem un any més de la trobada de clubs de lectura de Catalunya. Serà al teatre Atrium de Viladecans i podrem gaudir de l'obra Stockmann, basada en Un enemic del poble d'Enrik Ibsen. 

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Tertúlia amb Isabel-Clara Simó

Divendres 31 d'octubre ens visità l'escriptora Isabel-Clara Simó i vam celebrar la castanyada tot fent tertúlia de les seves novel·les Històries perverses i El gust amarg de la cervesa. 


Algunes coses que vam dir:
Amb el plaer de compartir una estona amb una de les millors escriptores del nostres país, vam poder parlar una mica de tot: feminisme, política, educació, literatura... Simó va destacar que el gènere del relats curts o narrativa breu (d'Històries perverses) està sovint maltractat per les editorials i la crítica però que té tan o més de valor que el gènere més ben considerat de la novel·la (El gust amarg de la cervesa). 
El lectors van destacar tan de la novel·la com del recull de relats la qualitat literària, la versemblança del seus personatges i la sinceritat en la forma d'escriure de Simó. 
L'autora va explicar algunes confidències sobre el procés d'elaboració d'aquestes obres i va remarcar també la dificultat de posar-se en la pell de personatges complexos, ja sigui amb algun tipus de discapacitat o malaltia, o bé amb perversions més o menys comuns i humanes. També va avançar que la seva propera novel·la girarà al voltant de la homosexualitat.


Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

- Els Invisibles / Isabel-Clara Simó

El Meu germà Pol / Isabel-Clara Simó

- Elles també maten 

divendres, 19 de setembre del 2014

Confidències d'una reina, Teresa Sagrera

Any de publicació: 2013
Núm. de pàgines: 350
Editorial: Columna

> Tastet de la novel·la


Comentada amb l'autora el divendres 26 de setembre 

Què en vam dir?
En general als participants de la tertúlia els va agradar molt aquesta novel·la històrica i romàntica ambientada aquí al Vallès. 

Vila Maior a l'època medieval va tenir un palau i consta documentalment que va acollir més de 100 estades, entre les quals la de la reina i el rei de la Corona d'Aragó. L'autora, que forma part de Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, va explicar que va ser arrel de l'estudi d'aquests documents que es va inspirar per iniciar la seva primera novel·la de ficció.

Als lectors i lectores els va atraure tant la part històrica com la de les relacions entre els personatges, i és que la pròpia Teresa Sagrera va explicar que havia posar tan èmfasi en la part de documentació sobre el període concret com en la de construcció de relacions, sentiments i situacions que poguessin esdevenir atemporals.

En aquest sentit algun lector va a trobar a faltar, com en d'altres novel·les històriques, aspectes concrets més durs de l'Edat Mitja (malalties, epidèmies, fam, morts, ...). Tot i que és cert que en pobles rurals com Vilamajor les condicions eren lleugerament més benèvoles que a les ciutats. 

Entre els personatges preferits de la novel·la es van destacar el cuiner, la druida, la Loreto o el trobador Guillem, que inicialment havia de donar nom a la novel·la.



Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

El nom de la Rosa / Umbero Eco