El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 204

Editorial: Angle

Comentada amb l'autora, Alba Dalmau, el divendres 29 de novembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?

La darrera obra publicada de l'escriptora Alba Dalmau és un recull de contes amb forma de novel·la, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units (Sandville) en una època indeterminada propera als anys 50. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, que es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble.
Dalmau va explicar que els contes van néixer de la seva doble passió per la literatura i la fotografia. Per això va revelar alguns homenatges que va  voler fer incorporant elements de contes clàssics ("Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger) i va portar una col·lecció de fotografies en blanc i negre que la van inspirar, procedents del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño. 
Entre els seus referents literaris va citar-ne alguns de la narrativa nord-americana contemporània, en especial dels corrents del gòtic sureny i del realisme brut, així com també dues escriptores nord-amercianes que va descobrir en la seva estada de tres anys a Nova York: Carson McCullers i Elisabeth Strout. D'aquesta darrera destacà la especial influència de la novel·la Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer 2009 i Llibreter 2010 i adaptada com a mini-sèrie de TV (HBO, 2014) per Lisa Cholodenko. Sense sortir dels Estats Units, alguns crítics han trobat similituds amb la novel·la Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i una altra sèrie que Dalmau va esmentar com influència més estètica i de vestuari va ser Mad Men.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Afores, de Ramon Mas

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson

Divendres de tertúlia amb Imma Tubella, Alba Dalmau i Marina Martori

El Quadern gris, de Josep Pla

Any de publicació: 1966

Núm. de pàgines: 763

Editorial: Destino

Comentat amb Francesc Montero, col·laborador de la Fundació Josep Pla, el divendres 27 de setembre, a les 18:30h a la biblioteca.

Aquesta clàssic de la literatura catalana va ser divulgat i defensat amb passió pel doctor en Filologia Catalana, Francesc Montero, que va definir Josep Pla com el millor "prosista català del segle XX". 

Després de contextualitzar El Quadern Gris en la vida i producció de Pla, va desgranar l'obra, que es publicà el 1966 en forma de suposat dietari de joventut escrit entre 1918 i 1919. El primer volum de la seva Obra Completa és una lectura per assaborir lentament.  
Un bon exercici que Montero va recomanar i que fa amb els seus alumnes es buscar que deia Pla fa 100 anys el dia del nostre aniversari o alguna data assenyalada. Per aquestes dates aproximades Pla reflexionava precisament sobre les tertúlies:

"3 d'octubre (1918)
En aquest temps, les tertúlies reviuen. La calor dispersa la gent; la fred l'aglomera. De vegades vaig, a la tertúlia del meu pare al cafè Pallot, carrer de Cavallers. En surto com si hagués pres un bany en l'oceà sense límits dels detalls i de la petitesa."

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Joyce i les gallines, d'Anna Ballbona

- De com s'escriu una novel·la, de Màrius Serra

El fil invisible, de Gemma Lienas

Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines: 408

Editorial: Edicions 62

Comentada amb l'autora i la Marina Martori el dimecres 3 de juliol, a les 18:30h, a la biblioteca.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Lúltim patriarca, de Najat El Hachmi

- Blanca y Elisa, de Paula Colobrans

- Un tresor amagat, de Gemma lienas

Trobada de clubs de lectura a Sabadell, amb l'obra "Una Ilíada"

https://www.instagram.com/p/Byn0vWoHuwq/?igshid=1nq41yyc9v4ar

Ruta literària amb Sebastià Bennasar

Aquest divendres vam tenir el privilegi de realitzar una ruta literària pels escenaris de la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri, amb el seu autor, en Sebastià Bennasar. 

Va ser una ruta pel barri Gòtic, que va inspirar a Bennasar en la creació del llibre. Un barri que es coneix com el palmell de la seva mà, doncs hi va viure una temporada. Ens va explicar històries molt sucoses i interessants de gairebé cada racó. Històries passades i presents, literàries i verídiques, fantàstiques i mundanes que ens van fer reviure la magnífica novel·la. Si voleu apropar-vos a una Barcelona que desapareix de la mà d'uns personatges ben vius, no deixeu de llegir-la! 

1984, de George Orwell

Any de publicació: 1948
Traducció: Lluís-Anton Baulenas 

Núm. de pàgines: 300

Editorial: Sàpiens, Ed. 62

Comentat el divendres, 31 de maig, a la biblioteca.
Què en vam dir?

La tertúlia sobre 1984, en ple final de tres campanyes electorals, va servir per valorar en quina mesura aquest gran clàssic de la literatura universal segueix sent vigent o no als nostres dies.

El llenguatge publicitari i de la campanyes electorals; l'evolució de la indústria de l'alimentació; les tortures i els maltractaments psicològics; el control per part de governs i empreses de les nostres vides i l'ús de la informació personal... Van ser alguns dels temes que vam comentar, que Orwell utilitzava al llibre i que han esdevingut en bona mesura inquietantment profètics. En aquest sentit es van citar exemples d'actualitat, com els casos (amb pel·lícula inclosa) Snowden i Julian Assange o la recent guerra empresarial entre les multinacionals d'origen nord-americà i xinès. 

Aquí hi va haver un debat, que en termes d'Umberto Eco, podríem resumir en:  lectors i lectores del club més "apocalíptics", que creien que les profecies d'Orwell s'estaven complint i el món va cada cop a pitjor; i d'altres de més optimistes o "integrats", que valoraven més els aspectes positius que els negatius dels avenços científics, tecnològics...  

Per acabar es van presentar d'altres obres distòpiques, d'autors anteriors i posteriors a Orwell (Aldous Huxley, Ray Bradbury...) i es va projectar l'inici de la pel·lícula, adaptada i dirigida per Michael Radford i estrenada justament el 1984.  

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Un món feliç, d'Aldous Huxley

- Fahrenheit 451, de Ray Bradbury

- Rebelió a la granja, de George Orwell