Les Possessions, de Llucia Ramis

 Any de publicació: 2018

Núm. de pàgines: 233

Editorial: Anagrama 

Coses que vam dir:

Després de mig any sense poder fer-ho, aquesta tardor hem reprès les tertúlies presencials. La primera ha estat al pati de la biblioteca, amb la periodista i escriptora LLucia Ramis. Vam comentar la seva darrera novel·la Les Possesions, guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la. 

Una novel·la que va agradar i atrapar molt. Escrita amb veu narrativa en primera persona, beu de la realitat propera per crear trames i personatges. Ramis va respondre preguntes sobre la veracitat d'alguns episodis de la novel·la, així com les connexions amb el seu entorn professional, d'amistats i familiar. 

També es va parlar sobre el títol del llibre, molt encertat segons els crítics i triat a última hora per l'autora. A Mallorca "possessions" és com s'anomenen els masos i propietats rurals, però alhora és una paraula polisèmica que pot referir-se a la possessió de béns materials, la possessivitat en les relacions humanes o l'apropiació dels cossos per fantasmes i esperits. 

Altres comentaris elogiosos van ser per la tècnica narrativa i la riquesa del llenguatge, així com la valentia per afrontar temes tabú com les malalties mentals, la corrupció o el funcionament dels mitjans de comunicació. 

Per últim Ramis va donar alguna pista amorosa sobre una possible propera novel·la i es va esmentar la recent publicació del llibre: 50 llibres que m'han canviat la vida.

Algunes fotos:

Si t'agrada Les Possessions potser també t'agraden: 

- Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, de Llucia Ramis

- Una casa lluny del mar, de Marina Martori

- Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

Darrers llibres llegits al club de lectura, ara en format electrònic!

Voleu llegir els darrers llibres que hem comentat al club de lectura? 
Ara en podeu trobar molts en format electrònic a l'e-biblio! 

• "L'últim patriarca" de Najat el Hachmi
• "Argelagues" de la Gemma Ruiz
• "Nocturn de Sant Felip Neri" de Sebastià Bennasar
• "1984" de George Orwell
• "El fil invisible" de La Gemma Lienas
• "El quadern gris" de Josep Pla
• "Un secret de l'Empordà" d' Imma Tubella
• "El camí dels esbarzers" d'Alba Dalmau

I si voleu participar a les properes sessions del club envieu-nos un correu a: biblioteca@martorelles.cat o un whatsapp al 673612349! Bones lectures! ;)

Recomana un llibre al poble!

Un secret de l'Empordà, d'Imma Tubella

Any de publicació: 2016

Núm. de pàgines: 207

Editorial: Columna

 

Comentada amb l'autora el divendres, 28 de febrer, a la biblioteca. 

Què en vam dir?

Una novel·la recomanada per diverses lectores de la Biblioteca, que van llegir-se-la pel boca-orella i que arrel de les bones crítiques vam decidir llegir al club de lectura. 
La primera novel·la d'Imma Tubella combina els fets històrics i les biografies de personalitats reals amb personatges i situacions ficcionades.  Narrada amb dues veus principals, un historiador local empordanès (en Joan) i un enigmàtic turista alemany (en Fred), que mentre es celebren els Jocs Olímpics de 1992 tenen una conversa asseguts a una taula de bar d'Albons. Allà rememoren l'accident ocorregut l'any 1935, a la carretera d'Albons a Viladamat, quan s'estavellà el luxós Rolls Royce on viatjaven la baronessa Thyssen i el seu amant. Arrel d'aquest accident i del misteri d'unes joies que desaparegueren de l'escena de la tragèdia, es desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí.
L'autora va captivar els integrants del club explicant el procés de recerca i creació de la novel·la, així com algunes anècdotes divertides. Les lectores i lectors van agrair la simpatia i proximitat de Tubella, que els va respondre dubtes sobre una de les novel·les que més els ha agradat. En van destacar el ritme narratiu, la combinació entre ficció i història i les trames amoroses. 
En definitiva, un llibre molt recomanat i recomanable per apropar-se a la història contemporània d'Europa on hi desfilen guerres, artistes, nazis i embolics aristocràtics. I tot des d'un petit poble de l'Empordà, Albons, on tenen el privilegi de mantenir un dels secrets més ben guardats de la humanitat.


Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- A cavall del vent, d'Imma Tubella

- Somnis a mida, de Núria Pradas

- Fuente Ovejuna, de Lope de Vega

Totes les bèsties de càrrega, de Manuel de Pedrolo

Any de publicació: 1967

Núm. de pàgines: 377

Editorial: Ed. 62

Comentat el divendres, 31 de gener, a la biblioteca.
Què en vam dir?

En general no va agradar gaire als participants del club de lectura. El clima en l'ambientació sobrecarregat de malestar, opressió i angoixa no va convèncer, tot i ser un clàssic de la literatura catalana i una de les distòpies més lloades per la crítica literària. Per posar en situació i context a l'autor vam visionar el documental Manuel de Pedrolo : amb el temps obert, i es va comentar la feina de la censura franquista de l'època i la vinculació de l'obra de Pedrolo amb els corrents filosòfics existencialistes i de la literatura de l'absurd. 

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- 1984, de George Orwell

- La transformació: la metamorfosi, de Franz Kafka

- Fahrenheit 451, de Ray Bradbury

Una casa lluny del mar, de Marina Martori

Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 190

Editorial: Viena

Comentada amb l'autora, Marina Martori, el divendres 13 de desembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?

Novel·la amb dues veus principals, l'àvia Dolors i la neta Lola, narrant en primera persona les seves històries vitals intercalades, amb lligams familiars, històrics i amorosos que les uneixen. Va enganxar i agradar molt a les tertulianes del club des del principi, tot i que també va inquietar i desconcertar el revelador final.

Les ubicacions a Llinars i el clima de poble petit i rural van identificar els lectors amb la trama, així com l'esperit de superació i de lideratge de les dones, com a protagonistes indiscutibles de la novel·la. 

Acompanyant la Dolors i la Lola, l'autora va destacar tres elements que tot i no ser personatges de carn i ossos també són recurrents i molt importants com a fils conductors de la novel·la: la casa, el cirerer i el mar. Cadascun amb la seva simbologia i significat per a les protagonistes. 
També es van trobar similituds contraposades amb Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, com ja va assenyalar Teresa Pous a la presentació a Llinars. A la novel·la de Rodoreda és un home, un jardiner, qui observa des de fora la vida de l'interior d'una casa. A la de Martori són dues dones que miren, des de dins de la casa, la vida del cirerer al jardí i l'horitzó del mar com a reclam per a l'amor, la llibertat i l'esperança.
L'amor es molt present, esmentat o no, en tota la novel·la, per la qual cosa li vam pronosticar a la Marina molt d'èxit de cara al Sant Jordi del 2020! En aquest sentit vam suggerir una edició especial per regalar, que inclogui la cançó que recorda i posa en bucle la Lola a la pàgina 50:

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Somnis a mida, de Núria Pradas

El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau

Any de publicació: 2019

Núm. de pàgines: 204

Editorial: Angle

Comentada amb l'autora, Alba Dalmau, el divendres 29 de novembre, a les 18:30h a la biblioteca. 

Què en vam va dir?

La darrera obra publicada de l'escriptora Alba Dalmau és un recull de contes amb forma de novel·la, ambientats en un poble imaginari de l'interior dels Estats Units (Sandville) en una època indeterminada propera als anys 50. Són 25 relats farcits de personatges més aviat grisos, dins la monotonia quotidiana i rural d'aquest poble, que es troben amb conflictes que hauran de resoldre "punxant-se" i sortint de la zona de confort. Les seves vides s'entrecreuen en els contes i passen per un metafòric camí dels esbarzers, que apareix recurrent com una via principal del poble.
Dalmau va explicar que els contes van néixer de la seva doble passió per la literatura i la fotografia. Per això va revelar alguns homenatges que va  voler fer incorporant elements de contes clàssics ("Un gat sota la pluja" de Hemingway, "La broma" de Txèkhov o "Un dia esplèndid pels peixos plàtan" de Salinger) i va portar una col·lecció de fotografies en blanc i negre que la van inspirar, procedents del projecte a la Bretanya Francesa "Terra incògnita", del fotògraf Israel Ariño. 
Entre els seus referents literaris va citar-ne alguns de la narrativa nord-americana contemporània, en especial dels corrents del gòtic sureny i del realisme brut, així com també dues escriptores nord-amercianes que va descobrir en la seva estada de tres anys a Nova York: Carson McCullers i Elisabeth Strout. D'aquesta darrera destacà la especial influència de la novel·la Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer 2009 i Llibreter 2010 i adaptada com a mini-sèrie de TV (HBO, 2014) per Lisa Cholodenko. Sense sortir dels Estats Units, alguns crítics han trobat similituds amb la novel·la Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson i una altra sèrie que Dalmau va esmentar com influència més estètica i de vestuari va ser Mad Men.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

- Afores, de Ramon Mas

- Argelagues, de Gemma Ruiz

- Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson