dilluns, 16 de juny del 2014

Tertúlia amb la Mònica Esbert


Aquest dijous passat vam fer tertúlia amb l'escriptora local Mònica Esbert. La Mònica ens va explicar com havia començat a escriure i com ha guanyat diferents premis. 


El primer premi el va guanyar a la biblioteca de Martorelles, va presentar 2 relats i va quedar guanyadora i finalista! Així que va fer un doblet! A partir d'aquest reconeixement és va animar i ha seguit participant i guanyant altres premis literaris a Castellar del Vallès, Terrassa, Cerdanyola, Viladecans, Granollers... actualment té 4 llibres publicats i ja té noves idees per començar una altra novel·la.

En Joan, fan incondicional de la Mònica, va proposar llegir a la tertúlia un dels seus llibres, així doncs, la Mònica en facilitarà 25 exemplars de la seva novel·la, El silenci sota l'aigua, i el comentarem a la biblioteca. Llavors aquests 25 exemplars els enviarem a altres biblioteques perquè altres lectors puguin llegir i conèixer aquesta escriptora baix vallesana. 

Us convidem a llegir a la Mònica, trobareu tots els seus llibres a la biblioteca!


divendres, 6 de juny del 2014

Tertúlia amb Jesús Pacheco

Aquest dijous vam fer tertúlia al pati amb l'escriptor del Baix Montseny Jesús Pacheco, un autor especial i diferent, molt recomanable i admirat especialment per la Dolors Milà (Lolita), aquí Martorelles.



Va ser una tertúlia de proximitat que va donar molt de sí i ens va deixar algunes perles en forma de reflexions i recomanacions: com els contes de Jorge Luis Borges, de William Faulkner o el de Bartleby, l'escrivent de Herman Melville. Per tots aquells lectors i/o aprenents d'escriptors que vulgueu aprofundir en el gènere de les narracions breus i els microrelats us recomanem de forma entusiasta les obres de Pacheco:

Tots els àngels del món / Jesús Pacheco
Anomeneu-lo amor / Jesús Pacheco
Ficcionaris / Jesús Pacheco
Vi bo i altres contes / Diversos autors



dimecres, 30 d’abril del 2014

Lolita, Vladimir Nabokov

Títol original: Lolita
Autor: Vladimir Nabokov
Any de publicació: 1955
Gènere: romàntic, eròtic, psicològic.
Pàgines: 380
Editorial: Proa
Adaptació al cine: Lolita, dirigida per Stanley Kubrick


Lolita, el llibre  més controvertit de l'escriptor rus Vladimir Nabokov, ens explica la intensa i obsessiva relació entre un home madur i una adolescent precoç.  L’autor es recrea en el tema de l’amor i el desig sexual. El llenguatge del protagonista, Humbert Humbert, ens endinsa en un món ple de metàfores i jocs de paraules, on les passions més abjectes es confonen amb els retrats més paròdics i pintorescos de la societat nord-americana. Així, els lectors presenciarem un itinerari vital que va des de la bogeria i la mort, fins a la violència més estilitzada. Nabokov passa per diferents nivells de lectura, des del relat romàntic i eròtic fins a la perversió psicopatològica i la moral. 



Comentada el divendres 30 de maig a les 19h. Què en vam dir?

Aquesta clàssica novel·la va generar un debat entre els participants a la tertúlia sobre si per escriure sobre sentiments i patologies psicològiques com les que descriu Nabokov s'han d'haver viscut en primera persona o es pot ser versemblant simplement escrivint des de la distància. Un debat que ve de lluny i que està relacionat amb allò que hi ha d'autobiogràfic en les autores i autors de tota novel·la o obra de ficció. 

També es va destacar que és una obra de les no recomanades d'entrada per a menors d'edat o primeres lectures de joventut, ja que el tema de la pederàstia és prou complex i espinós, tot i que en la novel·la és tractat sense descriure en cap moment escenes sexuals explícites.
El punt de vista narratiu, des de l'òptica del "dolent", en un to entre la disculpa i l'auto-confessió, fa que la novel·la sigui original i enganxi.

Pel que fa a les dues adaptacions cinematogràfiques, la de l'any 1962 amb guió del propi autor i dirigida per Stanley Kubrick i la del 1997 d'Adrian Lyne, es va destacar sobretot la primera, en blanc i negre i més fidel a la novel·la que la segona. Tot i que sempre és difícil plasmar en imatges impressions i descripcions psicològiques com les d'aquesta novel·la.

Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
Parla, memòria : una autobiografia reviscuda / Vladímir Nabòkov
- La Verdad sobre el caso Harry Quebert / Joël Dicker
Un Tros de cel / Isabel-Clara Simó
- Paraules emmetzinades/ Maite Carranza

dijous, 10 d’abril del 2014

El nom de la Rosa, Umberto Eco

Títol original: Il nome della rosa
Autor: Umberto Eco
Any de publicació: 1980
Editorial: Destino
Pàgines: 572
Gènere: Històric, detectivesc, intriga
Adaptació al cine: Der name der Rose, estrenada el 1986





Comentada el divendres 25 d'abril. Què en vam dir?
Aquesta novel·la clàssica d'Umberto Eco ha estat molt ben valorada pels participants a la tertúlia en línies generals. 
Ha generat debats sobre temes històrics i socials inherents a la novel·la com el paper aglutinador de poder de l'Església al llarg de la història, a vegades humanitzant i a vegades deshumanitzant; l'evolució dels diferents suports d'escriptura i del concepte de biblioteca de l'edat mitjana fins als nostres dies; o la utilitat i importància dels estudis humanístics en la educació d'una ciutadania formada per persones amb esperit crític. 
També ha generat debats literaris sobre el gènere, a cavall entre la novel·la històrica i detectivesca. 
Dels aspectes més ben valorats de la novel·la s'ha destacat el ritme i la intriga que manté al lector en vetlla fins al final i el caràcter dubitatiu i postmodern del protagonista, mentre que a la part negativa de la balança s'hi han posat les a vegades excessives cites en llatí o digressions filosòfiques.
Tampoc ha agradat massa, entre els que l'han vist, l'adaptació cinematogràfica, amb un final massa ensucrat prototípic de Hollywood. De fet li va passar al mateix a Umberto Eco, que va quedar tan descontent que va renunciar a vendre els drets perquè es fes cap més pel·lícula de novel·les seves.
Finalment s'han assenyalat curiosos homenatges de l'autor a d'altres autors que admira en alguns personatges de la novel·la. És el cas de la parella protagonista: Guillem de Baskerville deu el ser nom d'una banda al filosòf i teòleg franciscà Guillem d'Occam i de l'altra al detectiu Sherlock Holmes, protagonista de la novel·la El gos de Baskerville. Mentre que el narrador i aprenent Adso té similituds fonètiques amb un personatge de El Diàleg de Galileu i amb el Dr. Watson, parella de Holmes a les novel·les de detectius d'Arthur Conan Doyle. També hi ha un petit homenatge a Jorge Luis Borges, en la figura del personatge de Jorge de Burgos i en la recreació de la biblioteca inspirada en part en un relat curt "La biblioteca de Babel" de l'autor argentí.
Per acabar es van recomanar dues visites a monestirs benedictins propers que poden tenir similituds i que també van patir incendis reals: El de San Juan de la Peña a Huesca i el de Sant Feliu de Guíxols a Girona. 


Si t'ha agradat potser també t'agradaran:

dijous, 6 de març del 2014

Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal



Títol original: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Any de publicació: 2013
Editorial: Columna
Gènere: Històrica

Dijous 27 de març ens va visitar en Rafel Nadal.

Llegeix el primer capítol





dijous, 6 de febrer del 2014

Els jocs de la fam, Suzanne Collins


Títol original: The hunger games
Autor: Suzanne Collins
Any de publicació: 2009
Editorial: Estrella polar
Gènere: Fantasia, ciència ficció

Primera novel·la d'una trilogia:







Per aquells que no conegueu de què va aquest llibre podeu trobar un resum clicant aquí

Què en vam dir a la tertúlia?

La majoria de participants de la tertúlia desconeixia que aquest llibre anava destinat a un públic juvenil, per tant, la seva sorpresa va ser notòria. En cap cas van considerar Els Jocs de Fam un llibre per adolescents. 

El llibre transcorre en un futur però els va semblar d'allò més actual perquè tracta un tema molt controvertit: el poder que té un govern sobre el poble. I això va acabar derivant a temes actuals molt més complexos...

També vam destacar la diferència que hi pot haver entre matar animals o persones... un terreny ètic controvertit que també va donar molt de si.

Malgrat que en general no va agradar perquè el van considerar força dur, no van poder estar-se de preguntar que passava als altres tres llibres i la veritat es que ja estan tots prestats així com també la pel·lícula de "Els jocs de la fam" que tenim a la biblioteca!

Al final va resultar que els llibres juvenils enganxen, i molt, a la gent gran! ;)

Si us ha agradat "Els Jocs de la Fam" també us poden agradar altres sagues com:

Divergente de Veronica Roth
Cazadores de Sombras de Cassandra Clare
El corredor del laberinto de James Dashner