dimecres, 29 de març del 2017
dilluns, 13 de febrer del 2017
L'hora violeta, de Montserrat Roig
Any de publicació original: 1980
Núm. de pàgines: 232
Editorial: Edicions 62
La comentarem amb la Marina Cueto el divendres 24 de febrer a les 18:30h
dimarts, 24 de gener del 2017
El lápiz del carpintero, de Manuel Rivas
Títol original: O lapis do carpinteiro
Any de publicació original: 1998
Any de publicació original: 1998
Núm. de pàgines: 166
Editorial: Penguin Random House
Comentada el divendres 27 de gener amb la Marina Cueto.
Què en vam dir?
La novel·la amb que Manuel Rivas va guanyar el Premi de la Crítica en la categoria de narrativa gallega, l'any 1998, no va acabar de convèncer a tots els participants a la tertúlia.
L'excés de lirisme i el realisme màgic que respira en alguns moments desorienten a vegades als lectors.
Tot i així la qualitat literària és innegable i la temàtica de la Guerra Civil i la reconstrucció de la memòria ben tractada.
També van agradar i desconcertar alhora les figures del llapis com a fil conductor de la història i del metge amb tendències de bruixot-mèdium.
Alhora de buscar similituds amb d'altres obres, se li van trobar parentius amb Cien años de Soledad de Gabriel Garcia Márquez.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
divendres, 13 de gener del 2017
Jambalaia, d'Albert Forns
Núm. de pàgines: 303
Editorial: Anagrama
Comentada el divendres 13 de gener amb l'autor.
Què en vam dir?
La segona novel·la de l'escriptor i periodista Albert Forns va agradar i sorprendre molt als participants del club de lectura. Forns, que ja havia visitat la biblioteca dos anys enrere per realitzar-hi un taller d'escriptura creativa, centra precisament la novel·la en el procés creatiu d'un escriptor que viatja a una residència d'escriptors a Montauk (Nova York) a la recerca d'inspiració.
Les similituds del protagonista de la novel·la amb l'autor (que també va visitar una residència d'escriptors dels EUA) són notables. Forns va respondre totes les preguntes amb amabilitat i va detallar en quins aspectes havia deixat anar més solta la ficció i en quins altres s'havia inspirat més en la realitat i les seves experiències personals o documentades.
La presència del dramaturg nord-americà Edward Albee, dirigint la residència d'escriptors, seria un dels personatges no inspirats en la coneixença real de l'autor però en canvi si fruit de l'admiració i d'un procés periodístic de documentació del personatge. També en certa manera, presideix "l'absurditat" de la novel·la, com a uns dels pares del teatre de l'absurd i la recerca de noves tendències literàries i teatrals.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
divendres, 9 de desembre del 2016
La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra
Any de publicació original: 1947
Núm. de pàgines: 85
Editorial: Arola
Obra comentada el divendres 23 de desembre.
Què en vam dir?
Què en vam dir?
L'obra de Josep Maria de Sagarra, adaptada i dirigida aquesta vegada per Jordi Prat i Coll, va despertar sensacions i gustos contraposats als lectors i lectores del Club de Lectura.
D'una banda, alguns la van trobar lenta, carrinclona i desfasada, mentre que d'altres en van copsar el sentit més modern, simbòlic i existencial.
De fet, l'obra original, tampoc no va tenir gaire bona acollida entre el públic de l'època i correspon a un període d'experimentació i de voler provar nous registres per part de l'autor. Allunyada de la prosa en vers i de l'estil més realista i costumista, propis del segle XIX i que tants èxits va oferir a l'autor, La Fortuna de Sílvia s'emmarca més en la corrent existencialista europea de ben entrat el segle XX. Com el propi Sagarra reconeixia amb aquest tipus d'obres s'hi feia "més savi que ric" però volia créixer i provar coses noves com a autor.
El sentit existencialista de l'obra l'encarna de forma central la pròpia protagonista, Sílvia, en no voler afrontar la vida ni el pas del temps de cara i refugiar-se en el passat, en el seu món i en viatges imaginaris. De fet, tota l'obra gira al voltant del mateix escenari, que és casa seva en "una ciutat europea", en 3 actes el anys 1935, 1940 i 1945. Per acabar amb un darrer acte-epíleg, que mostra el pas del temps, com acostuma a estar disposat en les obres de teatre de Txèkhov. Un altre guiny al mestre rus és el final brindant amb xampany, doncs sembla ser que el dramaturg va morir demanant xampany.
El divendres 20 de gener anirem a veure l'obra, a la sessió de les 21h, al Teatre Auditori de Granollers. T'hi apuntes?
divendres, 25 de novembre del 2016
Un tros de paper, de Noèlia Beltran
Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 251
Editorial: Ediciones B
Comentat el divendres 25 de novembre amb l'autora:
La tertúlia amb Noèlia Beltran va ser sens dubte una de les més emotives que hem realitzat a Martorelles.
La primera novel·la de l'autora, basada en sentiments i experiències pròpies com a mare, va tocar la fibra dels lectors i lectores. El seu realisme i autenticitat en la forma de transmetre emocions molt íntimes i situacions dramàtiques, sense caure en cap moment en l'ensucrament ni la sensibleria, van captivar als participants de la tertúlia.
Es tracta d'una novel·la intimista que no deixa de ser "una història d'amor", com va dir l'autora, en aquest cas d'una mare cap a una filla en una situació determinada, però que és podria extrapolar a qualsevol altra mare en qualsevol altre lloc o condició.
Beltran va explicar detalls i curiositats dels procés d'elaboració i publicació de la novel·la i va respondre amb amabilitat, proximitat i calidesa les preguntes, dubtes i comentaris que van sorgir.
Algun dels fragments que es van llegir i comentar van ser aquests:
"Només aquí em sento còmoda, compresa i lliure de manifestar les emocions tal com vénen, sens filtres, sense por de la censura de tercers, perquè les emocions no s'amaguen, es comparteixen."
"Sóc conscient que una sola rosa a la Rambla no dóna per a un Sant Jordi, com sé que marxar no significa que l'Arlet s'hagi curat de tots els mals que sobrevolen damunt seu, però per al cas que sigui cert que la vida és buida de felicitat, per bé que plena de moments feliços, quan es presenten, estem obligats a viure'ls fins a esprémer-ne la darrera gota."
"Al marge de l'etapa emocional per la qual estigui passant, em toca lidiar amb un "ara" que és nou per a mi. Acceptar que socialment he passat a formar part del grup de persones a qui l'infortuni se'ls asseu a la taula trasbalsant-los les vides. Aquells a qui la societat es dirigeix com "els altres", "els pobrets", aquells a qui un cop l'any, com a molt, escoltes la veu en un programa televisiu commovent l'audiència... Tan se val. Romandré a la perifèria, allunyada del centre, del món on de tot se'n fa marca o proposta comercial. Escoltarem música, sortirem a passejar i entre tots un dia aconseguirem fer-la riure. Aquell dia, aquell gran dia, serà el més celebrat per nosaltres."
També es va comentar la presència preeminent del mar en la novel·la, element molt important per a l'autora. Especialment els camins de ronda al voltant de la platja de la Conca de Sagaró.Si t'ha agradat Un tros de paper potser també t'agraden:
- Wonder / J.R. Palacio
- El club de lectura del final de tu vida/ Will Schwalbe
- Criatures d'un altre planeta : crònica d'una lluita contra la síndrome de Rett / Elisabet Pedrosa
- El club de lectura del final de tu vida/ Will Schwalbe
- Criatures d'un altre planeta : crònica d'una lluita contra la síndrome de Rett / Elisabet Pedrosa
divendres, 21 d’octubre del 2016
Se sabrà tot, de Xavier Bosch
Any de publicació: 2010
Núm. de pàgines: 302
Editorial: Proa
La novel·la Se Sabrà Tot ens presenta per primer cop el periodista Dani Santana, amb semblances sospitoses d’alter ego amb l’autor Xavier Bosch. Santana és el presentador de notícies d’un cadena privada, al que li ofereixen la direcció d’un diari del mateix grup de comunicació. La novel·la comença justament amb la carta de dimissió del diari Crònica de Santana.
Tertúlia el divendres 21 d'octubre amb l'autor:
La tertúlia amb Xavier Bosch va ser d'allò més interessant. L'autor va donar algunes claus sobre la novel·la i va respondre molt amablement a les preguntes dels lectors.
Va explicar com la idea inicial va sorgir amb el discurs de comiat del propi Xavier Bosch com a director del diari Avui, però que les similituds amb el protagonista del llibre es limitaven a l'ofici i alguna anècdota com aquesta.
D'altres personatges i situacions de la novel·la també tenen punts d'inspiració amb persones i fets reals, però l'únic que tindria el seu homòleg més o menys complet en el món periodístic seria el personatge de Narcís Riera (inspirat amb premeditació en el periodista Lluís Foix).
Bosch també va confessar fonts d'inspiració, d'aquesta i d'altres novel·les, en les novel·les negres de Georges Simenon i el seu comissari Maigret; en obres de teatre com la de Novecentto, d'Alessandro Barrico; o en persones, sovint anònimes, que li han revelat trames de corrupció política, empresarial o financeres.
El resultat és la trilogia de novel·les de "ficció real", que Proa acaba d'editar de forma conjunta, protagonitzades pel periodista Dani Santana però corals des del punt de vista narratiu i de personatges. Tres novel·les que enganxen al lector de principi a final i sovint expliquen des de la ficció el que es fa difícil d'explicar des del periodisme.
Per acabar la tertúlia Bosch va elogiar les persones que llegeixen sovint, com les que participen al club de lectura, ja que practiquen "una forma de descobrir noves vides". També va anunciar en primícia la publicació el proper any d'una nova novel·la, més en la línia d'Algú com tu que no de les protagonitzades per Dani Santana.
> Aquí podeu consultar una guia de lectura que hem elaborat sobre en Xavier Bosch i la novel·la Se Sabrà tot.
La novel·la Se Sabrà Tot ens presenta per primer cop el periodista Dani Santana, amb semblances sospitoses d’alter ego amb l’autor Xavier Bosch. Santana és el presentador de notícies d’un cadena privada, al que li ofereixen la direcció d’un diari del mateix grup de comunicació. La novel·la comença justament amb la carta de dimissió del diari Crònica de Santana.
Tertúlia el divendres 21 d'octubre amb l'autor:
La tertúlia amb Xavier Bosch va ser d'allò més interessant. L'autor va donar algunes claus sobre la novel·la i va respondre molt amablement a les preguntes dels lectors.
Va explicar com la idea inicial va sorgir amb el discurs de comiat del propi Xavier Bosch com a director del diari Avui, però que les similituds amb el protagonista del llibre es limitaven a l'ofici i alguna anècdota com aquesta.
D'altres personatges i situacions de la novel·la també tenen punts d'inspiració amb persones i fets reals, però l'únic que tindria el seu homòleg més o menys complet en el món periodístic seria el personatge de Narcís Riera (inspirat amb premeditació en el periodista Lluís Foix).
Bosch també va confessar fonts d'inspiració, d'aquesta i d'altres novel·les, en les novel·les negres de Georges Simenon i el seu comissari Maigret; en obres de teatre com la de Novecentto, d'Alessandro Barrico; o en persones, sovint anònimes, que li han revelat trames de corrupció política, empresarial o financeres.
El resultat és la trilogia de novel·les de "ficció real", que Proa acaba d'editar de forma conjunta, protagonitzades pel periodista Dani Santana però corals des del punt de vista narratiu i de personatges. Tres novel·les que enganxen al lector de principi a final i sovint expliquen des de la ficció el que es fa difícil d'explicar des del periodisme.
Per acabar la tertúlia Bosch va elogiar les persones que llegeixen sovint, com les que participen al club de lectura, ja que practiquen "una forma de descobrir noves vides". També va anunciar en primícia la publicació el proper any d'una nova novel·la, més en la línia d'Algú com tu que no de les protagonitzades per Dani Santana.
> Aquí podeu consultar una guia de lectura que hem elaborat sobre en Xavier Bosch i la novel·la Se Sabrà tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)