Any de publicació: 1999
Núm. de pàgines: 233
Aquest és el bloc de la tertúlia de la Biblioteca Lolita Milà de Martorelles. Aquí hi trobareu els llibres que comentem i què en diem!
Any de publicació: 1999
Núm. de pàgines: 233
Any de publicació: 1984
Títol original: La città e la casa
Traducció: Meritxell Cucurella-Jorba
Núm. de pàgines: 247
Comentat el divendres 7 de maig, a les 18:30h.
A la biblioteca, amb l'escriptora i periodista Anna Ballbona.
Dimecres 24 de març a les 19h, tertúlia feminista de l'assaig "Tothom hauria de ser feminista", de Chimamanda Ngozi Adichie, amb l'escriptora Marina Martori.
Any de publicació: 1975
Núm. de pàgines: 61
- Adaptacions al cinema: Highsmith fou una autora de molt èxit als anys 50, sobretot a partir de l'adaptació de la novel·la Extraños en un tren, per Alfred Hitchcock. L'adaptació de la novel·la Carol, va ser un altre èxit i aquesta novel·la trencà una mica amb l'estil i algun estereotips en els personatges femenins anteriors de Highsmith.
- Referent en el gènere del suspens i la novel·la negra, l'autora destil·lava també un humor negre i una capacitat per transmetre crueltat amb poques paraules, com demostra amb aquests contes.
- Estil narratiu trepidant, amb presència de girs bruscs i predilecció per personatges amb problemes psicològics i alienacions mentals.
- Personatges contradictoris, segons com es miren tintats de misoginia i emmarcats en una crítica satírica i social. Sembla que en algun cas responen a un punt de venjança personal de l'autora cap a persones reals que va conèixer.
Si t'ha agradat Siete cuentos misóginos potser també t'agraden:
Any de publicació: 2020
Núm. de pàgines: 245
Editorial: Anagrama
- El paisatge "poligonero" com un personatge més.
- Sentit de l'humor i ironia sarcàstica molt genuïns de l'autora.
- Evolució de les creences i religions, personatge curiós de "l'Home d'allà Dalt".
- Vocabulari molt ric i que compta també amb els mots que es perden, de pagès.
- Pressió urbanística que fa canviar els entorns i paisatges de generació en generació a l'àrea metropolitana.
- Novel·la que enganxa de principi a final i ha agradat molt, per estil, vocabulari i retrat d'un món que s'en va.
- L'estranyesa amb un/a mateix/a i la capacitat de sorprendre's de la pròpia família i orígens, com a fil conductor de la novel·la
Si t'ha agradat No soc aquí potser també t'agraden:
Any de publicació: 2018
Núm. de pàgines: 317
Editorial: Columna
La novel·la basada en la fascinant biografia de Zeferino Carrión la vam poder comentar amb el seu autor, Martí Gironell, que va explicar que la idea li va sorgir en una trobada/dinar de Sant Jordi entre escriptors i escriptores el 2014, a Barcelona. Alhora de servir-los el vi, del celler Jean Leon, els van explicar la història de Carrion (nom real de Jean Leon) i el va captivar. Amb permís dels comensals del gremi, es va anticipar a demanar la història biogràfica per novel·lar-la i s'hi va començar a posar.
Les preguntes de les participants al club van anar encaminades a saber què hi havia de cert i què de ficció en la novel·la, que tenia una base ja de per sí molt suculenta en la vida real del protagonista. Tot i així hi ha algunes llicències literàries que fan la novel·la encara més captivadora.
També es va preguntar sobre les possibilitats de portar la història novel·lada al cinema o la TV, pas dificultós principalment per raons pressupostàries, així com pels escenaris i dobles de famosos amb els que s'hauria de comptar.
Si t'ha agradat La força d'un destí potser també t'agraden:
Any de publicació: 2019
Núm. de pàgines: 231
Editorial: Proa
No era una tertúlia qualsevol, doncs El crit, de Blanca Busquets, ha tingut l'honor de ser la novel·la més prestada del 2020 a la Biblioteca de Martorelles!
La combinació entre novel·la històrica/social i psicològica/amorosa és una fòrmula que també va seduir a les lectores del club. Just feia poc del 3er aniversari dels atemptats i les mobilitzacions independentistes del 2017 i reviure de forma fictícia aquells fets recents va facilitar que es possessin en la pell dels personatges protagonistes. Sis personatges amb una vida atzarosa, que farà que es creuin els seus destins. Una marca i guiny de les novel·les amb DO Blanca Busquets, com la xocolata que les acompanya a la perfecció.
Si t'agrada El crit potser també t'agraden:
Any de publicació: 2018
Núm. de pàgines:187
Editorial: Club Editor
La primera tertúlia telemàtica per
internet del club de lectura de Martorelles va sortir prou bé i vam tenir la
sort de fer-la amb la poeta i escriptora Eva Baltasar, amb qui vam comentar la seva
primera novel·la: Permagel.
Una novel·la que es va iniciar quan
l'autora va anar a una consulta psicològica i com a teràpia li van recomanar que escrivís la seva biografia. La narració va derivar, amb múltiples derivades ficcionades i llicències literàries, en una novel·la que ha estat un fenomen
literari.
Les lectores que van participar a la tertúlia en van destacar l’inici dur,
difícil de pair, que l’autora va definir irònicament com inici “allunyalectors”.
En canvi la forma narrativa en primera persona ajuda molt a anar seguint amb proximitat la trama i a situar-nos ben endins de la ment turmentada de
la protagonista.
Una protagonista amb qui es van trobar similituds
amb el de la Metamorfosi de Kafka, que es desperta un dia convertit en
escarabat. Salvant les distàncies entre literatura fantàstica i realista, Gregori
Samsa i la protagonista sense nom, lesbiana i amb tendències suicides de Permagel, comparteixen certa angoixa
existencialista i dificultats de comunicació amb l’entorn social i familiar.
Un altre tret que es va comentar i destacar en la narrativa de Baltasar és la petjada poètica en el seu estil. Doncs si bé és una novel·la que no s’allunya d’una realitat versemblant les descripcions i la narrativa són plenes de metàfores, imatges i poesia. Es nota la vocació poètica de l’autora, que prèviament a aquesta novel·la havia publicat deu llibres de poesia i va admetre que ella fins i tot fent narrativa no deixa mai de pensar poèticament. Imatges com la comparació d’uns cabells d’una amant amb cables de fibra òptica o el descriure com és estar al llit amb una dona amb el túnel de la pel·lícula La Gran Evasión, són pura poesia, personal i transferible.
Si t'agrada Permagel potser també t'agraden: