Biblioteca de Martorelles: AQUEST MES DE GENER ENS TORNEM AVENTURERS!: Per tal de promoure el préstec de novel·les, cada mes de l'any exposarem a la zona d'entrada de la biblioteca les novel·les d'una temàtica.
dimarts, 21 de gener del 2014
dimecres, 11 de desembre del 2013
Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara
Títol: Olor de Colònia
Autora: Sílvia Alcàntara
Any de publicació: 2009
Editorial: Edicions de 1984
Gènere: Històric, novel·les de colònies industrials
Novel·la comentada amb l'autora, Sílvia Alcantara, a la tertúlia del divendres, 13 de desembre, a la biblioteca de Martorelles.
Va ser una tertúlia molt enriquidora que Sílvia Alcàntara va cloure amb un poema (Al meu país la pluja) musicat pel mateix Raimon i que podeu trobar a la biblioteca. El poema fa referència a l'educació franquista que va rebre la pròpia autora, Raimon i que és molt present també a Olor de Colònia:
dijous, 28 de novembre del 2013
Feliçment, jo sóc una dona, Maria Aurèlia Capmany
Títol: Feliçment, jo sóc una dona
Autora: Maria Aurèlia Capmany
Any de publicació: 1969
Editorials: Nova Terra, 1969 / Laia, 1983 / Barcanova, 1994; 2011
Pàgines: 294
Gènere: Clàssics de la literatura catalana
Novel·la que explica la història d'una dona, Carola Milà, que
es reinventa a ella mateixa per tornar a néixer de nou. Una dona pràcticament
sense passat que substitueix el pes de l'estirp per una altra mena d'assumpció
col·lectiva: la de la seva condició de dona.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
La
comentarem el divendres 29 de novembre a les 18h amb l'Elisabet Quesada, mestra
especialista en temes de feminisme.
Abans de
la tertúlia projectarem aquest documental editat per TVC:
I fins a
final de mes tothom que vulgui pot visitar l'exposició
- Betúlia / Maria Aurèlia Capmany
- Mala memòria / Maria Aurèlia Capmany
- El Segundo sexo / Simone de Beauvoir
dimecres, 2 d’octubre del 2013
VICTUS, d'Albert Sánchez Piñol
Títol: VICTUS: Barcelona 1714
Autor: Albert Sánchez Piñol
Any de publicació: 2012
Editorial: La Campana
Pàgines: 605
Gènere: Històric
Pàgines: 605
Gènere: Històric
El divendres 25, a les 19h, vam comentar la novel·la a la biblioteca.
Què en vam dir?
La novel·la més venuda per Sant Jordi i més prestada a les biblioteques aquest any va agradar força a les 25 persones que van participar de la tertúlia.
Es van destacar especialment les relacions de guerra i poder, la reinterpretació del mite de la diada i d'alguns personatges històrics com Rafael de Casanova o Antonio de Villaroel.
La novel·la es va comentar serveix per "conèixer com eren les guerres i el país en aquella època (principis del segle XVIII)". En la línia de la recerca i divulgació històrica actual, de donar més protagonisme a la societat civil i a personatges quotidians i anònims enlloc de les figures mítificades per les classes dirigients, que es tendeixen a analitzar actualment amb més objectivitat.
També van despertar la curiositat d'alguns lectors els detalls arquitectònics de la novel·la sobre les construccions militars, que estan il·lustras àmpliament entre mig de la trama del llibre, com també ho estan alguns personatges històrics que hi apareixen en reproduccions de quadres de l'època.
El to entre la ironia i el sarcasme de la novel·la va convèncer a la majoria de lectors i acosta la novel·la, segons el mateix autor, entre els gèneres històric, d'aventures i la picaresca.
Des les tres parts del llibre (Veni, Vidi, Victus, jugant sarcàsticament amb la frase de Juli César Veni, Vidi, Vici), la 3a part del llibre ha estat la més feixuga per alguns lectors, ja que se centra més en la guerra i el setge a Barcelona sense treva. Tampoc va acabar de convèncer a alguns el desenllaç obert de la recerca de "la paraula" misteriosa per part del protagonista, Martí de Zuviria.
Un fragment de la novel·la, destacat pel lector Cristóbal Sánchez, que exemplifica les contradiccions del jove i terrenal protagonista de la novel·la és el següent:
"- Al jefe lo han molido a palos y está en el calabozo - respondió Anfán sin dejar de tragar sopa-. Nos hizo un discurso sobre la honestidad, el efecto de las buenas palabras y lo inútil de la violencia sin causa justa. Entonces vio a un señor prisionero y desarmado y lo atacó a puñetazos. Cuando se lo llevaron a rastras chillaba como un animal, insultando a la virgen, al gobierno y al idiota del rey Karl. Seguro que lo cuelgan.
Un candor de niño".
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Lliures o morts / Jaume Clotet, David de Montserrat
- Sota la pell del diable / Alfred Bosch
- La Pell freda / Albert Sánchez Piñol
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Lliures o morts / Jaume Clotet, David de Montserrat
- Sota la pell del diable / Alfred Bosch
- La Pell freda / Albert Sánchez Piñol
dimarts, 30 de juliol del 2013
Jo confesso, Jaume Cabré
Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Any de publicació: 2011
Editorial: Proa
Pàgines: 1005
Resum:
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso, és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; algú que ha estimat de manera incodicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.
Novel·la comentada el divendres 27 de setembre a les 19h a la biblioteca:
En general una novel·la molt ben valorada per part dels participants al club de lectura.
Se'n va destacar la combinació de sentit de l'humor i seriositat, així com el doble sentit del títol com a carta d'amor i confessió de pecats. També l'enllaç de diferents escenes de maldat i humanitat, sovint descarnades i brutals, que acaben convertint la novel·la en un tractat d'història de la maldat contemporània. Tot amb el fil conductor de les entranyables figures del shèriff Cartson i Àguila Negra, fent de terapeutes psicològics de la solitud del protagonista, Adrià Ardèvol.
Cabré utilitza durant tota la novel·la els recursos de l'analepsi (flashback en anglès) i la prolepsis (flashforward en anglès), que desconcerten una mica al lector però que mantenen les intrigues de les diferents trames i temps obertes fins al final. Alguns lectors van comentar que aquests canvis temporals i de 1a a 3a persona els havien dificultat la lectura, sobretot al principi. Són recursos que ja trobàvem a Les veus del Pamano del mateix autor i que han utilitzat prèviament d'altres autors reconeguts com Faulkner, John le Carré, Miguel Delilbes o Juan Rulfo. Aquests canvis temporals sobtats també són recursos molt utilitzats en cinema (La Conquesta de l'honor, Doctor Zhivago, Pulp Fiction...) i en sèries de TV (Lost, Fringe, Breaking Bad...).
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
dilluns, 8 de juliol del 2013
L'intrusista, Jordi Boladeras
Editorial: Viena
Pàgines: 121
Gènere: Eròtic
Resum:
¿Quantes vegades has desitjat penetrar en el món secret de les fantasies sexuals d’amics i coneguts? ¿Quants hores has deixat escolar a l’autobús mentre imaginaves com devien fer-s’ho els altres passatgers? ¿Quants amics t’hanconfessat les seves pràctiques i quants hauries volgut que ho fessin? El protagonista d’aquesta novel·la hi ha pensat moltes vegades i està disposat a posar-hi remei... l’únic problema és que el que ha decidit de fer no tan sols és poc ètic... també és il·legal.
Tot comença quan penja una placa al portal del seu estudi en què diu «sexòleg» i el número del seu pis... una acció del tot intranscendent si no fos que ell no en té el títol (ni aquest ni cap altre). I s’embolica molt més quan els pacients comencen a desfilar pel seu consultori explicant-li allò que mai no confessarien a ningú, llevat que aquesta persona es veiés obligada a callar en virtut del secret professional.
El comentarem el divendres 26 de juliol, a les 19h a la biblioteca, amb la presència de l'autor i de la Marina Martori, que també participarà de la tertúlia i ens presentarà la seva darrera novel·la.
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Aaaaaahhh... : dotze contes eròtics / Germans Miranda
- Recull de Premis de Narrativa Montserrat Roig 1997-2006
- Recull de Premis de Narrativa Montserrat Roig 1997-2006
dimecres, 12 de juny del 2013
De com s'escriu una novel·la, Màrius Serra
Fitxa tècnica:
Editorial: Empúries
Pàgines: 239
Gènere: Metaliteratura
Resum:
De com s’escriu una novel·la és la primera novel·la “sense ficció” de Màrius Serra. És la biografia d’una novel·la (in)acabada que l’autor només va poder concloure gràcies a les 145 propostes de final que li van enviar els lectors. S'hi narra, amb noms i cognoms, la història verídica d’un projecte literari nascut el 1995 i no rematat fins a l’estiu del 2003, en unes setmanes frenètiques d’interacció amb els lectors. L’escriptura de la novel·la coincideix, inevitablement, amb alguns dels sotracs de la vida normal, de manera que en aquesta crònica s’hi barregen qüestions editorials, tècniques, emocionals, literàries, mèdiques, comunicatives i industrials. L’autor verbalitza el plaer d’escriure i explica com li neixen els personatges, però també reviu reunions, negociacions i altres episodis del món cultural que ofereixen la cara més prosaica de la pràctica literària. Hi desfilen autors, editors, crítics, artistes, periodistes, dissenyadors, gent de la televisió i agents literàries. Al final, resulten tan novel·lescos els avatars viscuts per tirar endavant el projecte literari com els que protagonitzen els personatges ficticis de la novel·la.Comentada amb en Màrius Serra el divendres 28 de juny, a la biblioteca!
Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- Monocle : novel·la (in)acabada, de Màrius Serra
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
- Mon oncle, de Màrius Serra
- Historia de una novela (el proceso de creación de un escritor), de ThomasWolfe
Que en vam dir a la tertúlia?
La novel·la va ser l'excusa per parlar de tot una mica aprofitant la presència del gran comunicador i "verbívor" Màrius Serra. Aquí en podeu veure algunes fotografies i el comentari d'un dels assistents.
Pel que fa a la novel·la el que més va agradar als lector del club va ser d'una banda les interioritats que s'hi expliquen, que ens permet veure un escriptor "despullat" en tot el procés de creació, revisió, edició, publicació... d'una novel·la i alhora els tripijocs de les editorials i premis literaris. D'altra banda el lèxic sempre ric en Màrius Serra però alhora natural i adaptat com ell mateix va explicar a les necessitats de cada moment, context i intenció de l'autor. I per últim un altre punt fort van ser els equívocs i el joc entre realitat i ficció, que al tractar-se d'una novel·la basada principalment en fets reals i viscuts pel propi autor, desconcerta molt al lector i dóna molt de joc quan s'introdueix sense avisar algun fragment de ficció com el meravellós capítol del "viatge a Cardona", destacat per diversos lectors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)