divendres, 22 de febrer del 2019

Argelagues, de Gemma Ruiz

Any de publicació: 2016
Núm. de pàgines: 348
Editorial: Proa
 

Comentat amb l'autora el divendres 22 de febrer. Què en vam dir?
La tertúlia amb Gemma Ruiz sobre la seva novel·la, Argelagues, va ser tot un èxit d'assistència i participació a Martorelles. Com ha passat a tantes altres llibreries i biblioteques, on ha encapçalat els rànquings de llibres més venuts i prestats els darrers anys, la novel·la va agradar i sorprendre a les lectores.
Se’n va destacar la valentia per posar el focus i fer protagonistes de la trama a personatges reals, de fet familiars seus, sense canviar-los els noms, ni amagar-los tampoc en indrets ficticis, sinó ubicant-los a llocs concrets, ben reals i vallesans. També el fer-los parlar tal i com parlaven, amb bona tècnica narrativa però sense filtres postissos, sense senyalar o diferenciar barbarismes i expressions col·loquials amb diferents tipografies, sinó donant la mateixa importància a totes les veus i formes de parlar. I el fet de triar les dones treballadores com a protagonistes, també demostra un posicionament històric i polític deliberat. En aquest sentit va combinar la tècnica periodística primer, en les entrevistes prèvies, i literària després, donant-los veu en forma de personatges. En certa manera com havia fet Montserrat Roig o més recentment Svetlana Aleksiévitx.
Per últim, un altre element de valentia argelaga, és el mateix títol, defensat per l’autora amb dents i ungles davant les reticències editorials inicials. Molt ben trobat doncs simbolitza com a metàfora aquesta valentia, tossuderia i creixement en terrenys hostils que tenen les argelagues, com a plantes comuns, punxegudes, sofertes i poc sofisticades.

divendres, 25 de gener del 2019

L'últim patriarca, de Najat el Hachmi

Any de publicació: 2008
Núm. de pàgines: 332
Editorial: Planeta



Comentat amb l'autora el divendres 25 de gener. Què en vam dir?
L'últim patriarca narra, amb naturalitat i sarcasme, fets reals poc tractats literàriament. I ho fa des d'una òptica diferent a com es tracten habitualment: La migració des de la pell i els ulls dels qui la protagonitzen. La violència patriarcal des del nucli mental i familiar de qui l'exerceix i les que la pateixen.
La visita de la Najat El Hachmi al primer club de lectura del 2019 va servir per posar sobre la taula la naturalesa d'aquestes violències i migracions al llarg de la història i com sovint sembla que fem dues passes endarrere i una només endavant. 
Es tracta d'una novel·la que, tot i que "va fer patir molt" a les lectores del club també va agradar i atrapar des del primer moment. Van connectar tant amb el contingut com amb el format del llibre, estructurat en capítols molt curts, narrats en certa manera com històries orals de les que es transmetien als pobles. 
La novel·la alhora es divideix en dues parts, abans i després que la filla del protagonista (i narradora de la història) emigri del nord de Marroc a un poble capital de comarca de la província de Barcelona. 
Najat va esmentar algunes de les seves influències i obres referents de literatura catalana, des de Víctor Català fins a Montserrat Roig, i va anticipar que prepara una obra assagística sobre feminisme.
Va ser tot un luxe i un plaer que ens acompanyés el darrer divendres de mes per fer tertúlia!
Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 21 de desembre del 2018

Marley estaba muerto, de Carlos Zanón

Any de publicació: 2015
Núm. de pàgines: 231
Editorial: RBA
Comentat amb l'autor, Carlos Zanón, el divendres 21 de desembre a la biblioteca. Què vam dir?

Per acabar l'any de tertúlies vam tenir el nostre particular regal de Nadal amb la visita d'en Carlos Zanón, amb qui vam poder comentar aquesta novel·la formada per 14 relats. Tots ells nadalencs, negres, barcelonins, musicals, alternatius i dickenians.

El penúltim i més llarg, Marley estaba muerto, dóna nom al conjunt i comença i acaba igual que el Conte de Nadal de Charles Dickens, un homenatge que Zanón fa al llibre que escolliria si en pogués haver escrit un que no fos seu. Aquest relat també es va documentar amb informació de l'article "Papá Noel existe" publicat al suplement Vivir de La Vanguardia.

De fet Zanón va dir que havia gaudit molt escrivint aquest llibre, que va néixer de la seva fascinació des de petit pels contes fantàstics i de Nadal i que va acabar tenint forma de novel·la trinxada de contes. Uns contes protagonitzats per perdedors que volen ser estimats, personatges maltractats i marginats per la societat que "busquen algú que els lliuri la pau i l'amor que els estant sent negats". Aquesta recerca es fa sovint acompanyada de violència, que pot ser física però també psicològica, social, econòmica...

Entre els relats preferits de les lectores i lectors de la tertúlia es van citar: "La familia de los cuatro Lázaros", conte amb dosis de realisme màgic i de terror fantàstic que Zanon va reconèixer com el més personal, doncs els ressuscitats per al dinar de Nadal s'inspiren en familiars seus; també "Lavabo azul", versió del relat "Sad Song" reunit al llibre  d'homenatge al disc Berlín de Lou Reed Berlín, capital Alaska; o "Hotel Navidad", que va néixer com un encàrrec d'un conte de Nadal per a un diari de tirada estatal i que va acabar sent l'inici de la resta del llibre (sembla ser que els del diari no van acabar de veure l'esperit nadalenc en la història d'una jove embarassada, de no sabia qui, anant a avortar, acompanyada de dues lesbianes, a un hostal de mala mort). Aquest relat també ha estat publicat al recull Diez Negritos, junt amb 10 més d'altres autors actuals de gènere negre.

La tertúlia va derivar cap al que es considera novel·la negra, anant dels origens amb Edgar Allan Poe i Els crims al carrer Morgue fins a definicions com la que va fer Francisco González Ledesma (un dels autors barcelonins que juntament amb Marsé i Montlabán la crítica ha emparentat amb Zanón) a la seva biografia Historia de mis calles: "Yo suelo definirla -a mi modo, claro- como una novela especialmente urbana, con personajes sin demasiadas certezas, que contenga una intriga y que sea crítica con el poder establecido".

També es va comentar la presència del realisme màgic, vinculat a la fantasia dels contes nadalencs i de terror, que llegits sobretot a la infància havien tingut molt d'impacte en els lectors. Així com la necessitat general dels humans, ja adults, de continuar explicant i escoltant, escrivint i llegint històries, per buscar noves preguntes per fer-nos.

Finalment despertà interès la propera publicació de Problemas de identidad, la continuació de la saga del detectiu Pepe Carvalho. Tot un repte que va assumir Zanon per a gaudi del molts seguidors del popular detectiu privat barceloní.

Si t'ha agradat potser també t'agradin:


dijous, 29 de novembre del 2018

L'escanyapobres, de Narcís Oller

Any de publicació original: 1884
Núm. de pàgines: 85
Editorial actual: Cossetània (2015)


Novel·la comentada el divendres 29 de novembre. Què en vam dir?
Una novel·la clàssica de la literatura catalana, escrita el 1884 i capaç de connectar de ple amb caràcters, comportaments i situacions socials actuals. Alguns lectors l'havien llegit feia temps i se'n va destacar la atemporalitat en la caracterització de l'avarícia personificada en els protagonistes (Oleguer i Tuies) i  i la críticia implícita al sistema capitalista (ambientat en una societat rural en procés d'industrialització).

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 26 d’octubre del 2018

Afores, de Ramon Mas

Any de publicació: 2017
Núm. de pàgines: 139
Editorial: Edicions de 1984
Novel·la comentada amb l'autor el divendres 26. Què en vam dir?

La tertulia va girar entorn a l'univers de cert realisme màgic que l'autor va recrear en els relats interconectats del llibre. Mas va compartir amb els participants a la tertúlia alguns records d'infància que l'havien inspirat i les lectores i lectors en van evocar d'altres, de relacionats amb la vida als pobles, la natura i la muntanya. 
Mas va destacar que en la caracterització dels personatges va combinar-hi elements realistes i descriptius, amb certes dosis de misteri. Això fa que en les històries que narra sovint s'hi suggereixin més que no s'hi concloguin els desenllaços. 
Entre les influències que va reconèixer haver tingut l'autor en l'elaboració del llibre va destacar especialment Stephen King i Sherwood Anderson. 

Si t'ha agradat potser també t'agradin:

divendres, 28 de setembre del 2018

Els Jocs Florals de Can Prosa, de Santiago Rusiñol / A tots els que heu vingut, de Marc Rosich

Títol: Els Jocs Florals de Can Prosa
Any d'estrena original: 1902
Director: Santiago Rusiñol
Any d'estrena adaptació de Jordi Prat: 2018
Núm. de pàgines: 99
Editorial: Arola 


Títol: A tots els que heu vingut
Any d'estrena original: 2017
Director: Marc Rosich
Núm. de pàgines: 173
Editorial: Arola 


Comentades el divendres 28 de setembre a la biblioteca:
Una obra de teatre contemporània i una altra de clàssica portada a l'actualitat, que coincideixen en tractar amb sentit de l'humor sarcàstic aspectes suposadament  seriosos i trascendents de la política i la societat catalanes.
Perquè com va dir el gran Billy Wilder "Si has de dir a la gent la veritat, fes-ho amb gràcia o et mataran". 

divendres, 22 de juny del 2018

Ball robat, de Joan Oliver

Any de publicació original: 1958
Gènere: Teatre
Núm. de pàgines: 191
Editorial: Educaula
Resultat d'imatges de Joan Oliver Ball robat
Comentada el divendres 22 de juny a les 18:30h