dimecres, 8 de maig del 2013

L'Amant, Marguerite Duras


Fitxa tècnica:
Títol original: L’Amant
Autora: Marguerite Duras (pseudònim de Marguerite Germaine Marie Donnadieu)
Any de publicació: 1984
Editorial: Tusquets
Pàgines: 140
Gènere: Clàssics de la literatura

Resum: 
Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.
La pel·lícula dirigida per Jean-Jaques Annaud i estrenada el 1992 la projectarem a la biblioteca el divendres 10 de maig, a les 19h:


Si t'ha agradat, potser també t'agradaran:

Que en vam dir a la tertúlia?
Comentat el divendres, 31 de maig a les 19h a la biblioteca:
A la tertúlia el vam llegir per recomanació d'un dels tertulians que no va dubtar a posar-li un 10, ja que per a ell representa "el primer llibre que es va comprar" i un dels millors que ha llegit.
En general va agradar molt, tot i que a algunes lectores els van desorientar els canvis temporals i en certa manera el desordre en la presentació dels records de la protagonista.
A d'altres en canvi els va agradar precisament aquest tipus de narració en que sembla que "t'estigui explicant davant teu el que li va passar" i sí que van trobar-li la gràcia als canvis en el temps dels records i en el jo narratiu, combinant la 1a persona per a la protagonista i el narrador omniscient per a la resta. 
També va haver-hi debat sobre els límits entre llibertat i pressió de l'entorn social en les accions de la jove protagonista (basada en la joventut de la mateixa escriptora), així com la tensió entre estatus social i diners i el paper moral de la mare.
Un dels paràgrafs més evocadors de la novel·la que va seleccionar un lector va ser el següent:
            "L'home elegant ha baixat de l'automòbil, fuma una cigarreta anglesa. Mira la noia del feltre d'home i de les sabates daurades. S'hi apropa lentament. És visible, està intimidat. No somriu de seguida. De seguida li ofereix una cigarreta. Li tremola la mà. Hi ha la diferència de raça, no és blanc, cal que la superi, per això tremola. Ella li diu que no fuma, gràcies. Ella no li diu res més, no li diu deixi'm en pau. Aleshores ell té menys por. Aleshores ell li diu que li sembla somiar. Ella no respon. No val pas la pena que respongui, què respondria. Aguarda. Aleshores ell li pregunta: d'on ve? Ella li diu que és la filla de la directora de l'escola de noies de Sadec..."

dijous, 28 de març del 2013

El pianista, Manuel Vázquez Montalbán


Fitxa tècnica:

Títol: El pianista
Autor: Manuel Vázquez Montalbán
Any de publicació: 1985
Editorial: Mondadori
Pàgines: 275
Gènere: Crítica històrica, intriga, reflexió sobre el rol dels artistes i intel·lectuals
Aquí pots llegir un article-entrevista sobre la novel·la


El comentarem el divendres 26 d'abril a les 19h a la biblioteca de Martorelles.



Resum: 
Vázquez Montalbán va dir sobre aquesta novel·la "El pianista es un estudio sobre el talante de la progresía española, que ha tenido que hacer frente a muchos desafíos morales, y que ha reaccionado ante la Historia de diferentes maneras". I la va estructurar en tres èpoques: a la Barcelona dels anys 80, a la Barcelona de la postguerra i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española.  
La primera part comença als primers anys 80, amb un grup d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates, que recorren un nit les Rambles. Després de passar per diferents locals entren finalment al Capablanca, on un pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva les anades i vingudes els artistes transvestits. En el mateix local hi ha un músic famós, Luis Doria. 
La segona part ens porta a la postguerra barcelonina i transcorre entre terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, els rellogats, les veïnes..., retrat d’un barri pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca primer curiositat i després un gran enrenou.
La tercera part transcorre al París de 1936, on ha arribat Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a l’apartament que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada Teresa. Els tres personatges viuen des de París com es couen els esdeviments que aviat esclataran a Espanya.


La pel·lícula:
La novel·la va ser traslladada al cinema en una pel·lícula dirigida per Mario Gas i estrenada a França el 1998 i a Espanya el 1999.


Documental recent sobre Vázquez Montalbán:

Entrevista Epílogo:


Si t'ha agradat la novel·la potser també t'agradarà:
- Los Mares del sur, o algun altre de la sèrie del detectiu Pepe Carvalho.
- Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.
- Soldados de Salamina, de Javier Cercas.
- El embrujo de Shangai, de Juan Marsé.
....
Què en vam dir:
El pianista ha estat una novel·la que ha despertat gustos extrems, o no ha agradat gens o ha entusiasmat als lectors i lectores del club de lectura.
Als que no els ha acabat d'enganxar han trobat la narració lenta i massa plena de disgressions i reflexions que els feien perdre el fil de l'acció i la trama.
Als que sí els ha agradat n'han destacat els paral·lelismes de les tres parts i sobretot els finals de cada part, per impactants, oberts i que "fan pensar".
Als lectors amb més bagatge històric també els ha despertat records d'infància i joventut i han destacat la verosímilitud de l'ambientació a la Barcelona de postguerra i de la primera democràcia, apuntant que es podria llegir "com un llibre d'història" per als joves actuals.
Entre els suspens sense pal·liatius i l'excel·lència (algú va dir que era "dels millors llibres que hem llegit"), seguirem amb la línia de notables dels llibres comentats.
Assenyalar també que la ruta literària per Barcelona que s'havia de fer l'endemà es va suspendre per la pluja i es farà el dissabte 25 de maig. Algú va suggerir que es podria fer la ruta de la tercera part, ambientada a París, o de la segona, pels terrats de Barcelona, però de moment passejarem a peu de carrer per La Rambla i el Raval! 

dilluns, 25 de febrer del 2013

Las cenizas de Ángela, Frank McCourt


Fitxa tècnica:

Títol original: Angela's Ashes
Autor: Frank McCourt
Editorial: Maeva
Pàgines: 483

Gènere: Autobiografia / Novel·les basades en fets reals
Aquí pots llegir-ne un fragment
El comentarem el divendres 22 de març a les 19h a la biblioteca de Martorelles.


Resum:
«Quan rememoro la meva infantesa em pregunto com vàrem poder arribar tan sols a sobreviure. Va ser, evidentment, una infantesa miserable.» Així comencen les memòries de Frank McCourt, nascut a Nova York en l'època de la Depressió en una família irlandesa i criat al suburbis de Limerick, Irlanda.
Un pare alcohòlic i inepte, una mare abnegada i pietosa, set fills petits, una casa ruïnosa… Una infància de fam i dolor narrada amb la veu d’un nen perspicaç i observador capaç de transformar el dolor en situacions divertides i ingènues però de connotacions profundes. Unes memòries corprenedores que sedueixen des de les primeres pàgines amb un llenguatge agredolç i un humor tan agut com irònic. Un best seller impactant distingit amb el Premi Pulitzer

La pel·lícula:
Aquest llibre va ser traslladat al cinema en una pel·lícula dirigida per Alan Parker.



Si t'ha agradat potser també t'agradaran:
- El professor, del mateix autor
- El secret del meu turbant, de Nàdia Ghulam
- Oliver Twist, de Charles Dickens
....

Què en vam dir:
Las cenizas de Ángela va ser un llibre que va portar molta controvèrsia dins la tertúlia. Tots els membres van coincidir en que es tractava d'un llibre trist i dur. Però de fet, reflexava una realitat, la realitat irlandesa dels anys 30. McCourt aconsegueix uns personatges molt ben travats que fan que el lector empatitzi plenament amb ells.



A alguns dels membres no va agradar l'estil periodístic de l'autor en tant que no podia ser que un nen s'adonés de segons quines coses. D'altres en canvi, van elogiar els tocs d'humor, és a dir, la innocència de l'infant en moments durs. 



La majoria d'integrants va valorar la novel·la amb un 8. Només una membre la va suspendre.

divendres, 25 de gener del 2013

El celler, Noah Gordon


Fitxa tècnica
Títol original: The winemaker
Autor: Noah Gordon
Editorial:  Roca editorial
Pàgines: 382


Comentat el 22 de febrer a les 18 h a la biblioteca de Martorelles. 
En el marc de les activitats de Biblioteques amb DO.

Resum: 
El Llenguadoc, França, finals del segle XIX. En Josep Álvarez descobreix de la mà d'un viticultor francès l'art de l'elaboració del vi. Des d'aquest moment, la seva vida restarà dominada per aquesta passió.
Malgrat la seva joventut, en Josep ja ha conegut a la vida l'amor, les intrigues i el treball ardu, experiència que, junt amb la seva vocació, caracteritzarà el seu destí. Després de participar contra la seva voluntat en un complot polític, fugirà a França, on treballarà per a un viticultor. Tot i la por que sent de caure en mans de la justícia, un dia decideix tornar a la seva llar. Lluitant contra els elements en Josep empren una aventura tan àrdua com fascinant: l'elaboració d'un bon vi. Al seu voltant els habitants de Santa Eulàlia: la jove vídua Marimar i el seu fill Francesc; en Nivaldo, el botiguer d'origen cubà; en Donat, el germà obrer d'en Josep, tots ells personatges que poblen aquesta rica novel·la
El celler conté l'essència de totes les obres anteriors de Noah Gordon: històries personals de força, personatges vitals, retrats fidedignes d'una època, creats per un escriptor, la sensibilitat i l'encert del qual ha admirat milers de lectors al llarg dels anys.
El celler és el tribut de Noah Gordon al nostre país, una apassionada novel·la al voltant del fascinant món del vi.

Si t'ha agradat El celler de Noah Gordon potser t'agradaran també:

Què en vam dir: 
Els participants a la tertúlia van coincidir a valorar que es tracta d'una novel·la molt ben ambientada i documentada sobre el món del vi i la societat catalana, concretament a la zona del Penedès, a finals del segle XIX. A molts els va despertar records de com havien viscut o vist fer el vi a Martorelles i rodalies no fa tants anys, de fet a algunes cases del poble encara s'hi conserven bótes, premses i antics espais destinats a usos vinícoles.
En aquest marc incomparable la novel·la podia haver donat una mica més de sí, segons va coincidir sobretot la part masculina de la tertúlia. En general tothom va trobar la història una mica plana, previsible pel que fa al desenvolupament de la trama i dels personatges. El personatge principal és molt treballador i perserverant però potser li falta un xic d'empenta i no té girs massa inesperats, en canvi hi ha personatges secundaris que van agradar i que podien haver-se desenvolupat més.

En general, la novel·la va agradar i es va valorar amb un 8 sobre 10.

dijous, 10 de gener del 2013

Barcelona Connection, Andreu Martín



Fitxa tècnica
Títol: Barcelona Connection
Editorial: Byblos
Pàgines: 238


El comentarem al Cafè i tertúlia de divendres 25 de gener del 2013 a les 18.00 h.


Resum: 
Paco Huertas, un jove i honest policia, inicia una investigació en un barri marginal de la Barcelona pre-olímpica. Durant la investigació anirà descobrint com la mafia internacional, acabada d'arribar a Espanya, s'està fent amb el poder del crim organitzat i controla i connecta mons aparentment separats com els de les drogues, la prostitució, la policia o la justícia.

Manuel Vázquez Montalbán va fer el pròleg de la novel·la i en va extreure la següent afirmació: «Con esta novela, Barcelona penetra en el imperio del crimen internacional».


La pel·lícula: 
Està estretament vinculada amb la novel·la, doncs aquesta neix com un encàrrec de guió per a la pel·lícula, que no va acabar de convèncer a Andreu Martín, i això el va empènyer a acabar la novel·la completa seguint el seu propi estil. 

Aquí podeu veure la pel·lícula sencera:




dimarts, 11 de desembre del 2012

El alquimista impaciente, Lorenzo Silva

Fitxa tècnica
Títol: El alquimista impaciente
Editorial: Destino
Pàgines: 281


El comentarem al Cafè i tertúlia de divendres 21 de desembre del 2012 a les 18.00 h.


Resum: 

Un cadàver nu, sense rastres de violència, apareix lligat a un llit en un motel de carretera. Es tracta o no d'un crim? El sergent Bevilacqua, atípic investigador criminal de la Guàrdia Civil, i la seva ajudant, la guàrdia Chamorro, reben l'ordre de resoldre l'enigma.
La investigació que segueix no és una mera indagació policial. El sergent i la seva ajudant hauran d'arribar al costat fosc i inconfessable de la víctima, a la seva sorprenent vida secreta, així com a les persones que l'envoltaven, a la seva família i a la central nuclear on treballava. I desfer un entramat de diners i interessos que els portarà a diverses ciutats. Però la clau, com en l'alquímia, està en la paciència, la que necessitaran els investigadors i també la que els va faltar, d'una manera o altra, als personatges amb què ensopeguen en la seva recerca. 

Una novel·la policíaca que és molt més que un relat d'intriga, i en la qual descobrir la víctima és gairebé més important que descobrir al seu assassí. Com en els llibres de Chandler i Hammett, no es tracta de resoldre un crim com qui resol una endevinalla, sinó que cal submergir-se en les circumstàncies i personatges que envolten la mort, en el seu rerefons social.



Aquest és el segon llibre de la saga del duo de guàrdia civils Bevilacqua i Chamorro, n'hi ha  un total de set, el darrer dels quals, La marca del meridiano, ha estat guardonat amb el Premi Planeta 2012.  

I si t'agraden aquest estil de novel·les en vols més, potser també t'agradaran autors i policies/detectius com:

Henning Mankell - inspector Kurt Wallander
- Manuel Vázquez Montalbán - detectiu Pepe Carvalho
- Donna Leonn - comissari Guido Brunetti
- Toni Hill - inspector Héctor Salgado
- ...




divendres, 5 d’octubre del 2012

M'ha posat a cent que no portis calces, Marina Martori


Fitxa tècnica:

Autor: Marina Martori
Editorial: Alpina, 2011
Pàgines: 151 




El llibre resumit, segons la mateixa autora:
Val, mira. Això és una escriptora. Es diu Marina. Ha  triomfat i això que encara no té els 30. Ha publicat amb èxit i ara, la seva editorial li ha demanat un nou llibre i li ha ofert un contracte fabulós. Val. Fantàstic. El problema és que la tia, la Marina, és un cas, un caos. És alcohòlica, fumadora compulsiva, desordenada i a més, viu en un moment de blanc mental.


Quatre coses sobre l’autora vallesana:
La Marina Martori va néixer el 9 d’octubre del 1979 a Barcelona. Va anar a viure a Llinars del Vallès quan tenia 2 anys i encara hi viu. És llicenciada en comunicació audiovisual, té estudis d'humanitats i psicologia i és especialista en gestió cultural. Treballa a Granollers en temes culturals i audiovisuals. Col·labora a amb la col·lecció Marcòlic i ha escrit un llibre autobiogràfic, articles i contes per a nens i nenes.

Si t'ha agradat M'ha posat a cent que no portis calces potser també t'agradaran:
- Dones salvatges, de la mateixa autora
- Ni tu, ni jo, ni ningú, de Flavia Company
- Llibres i embolics, de Jane Green 
- La estrella más brillante, de Marian Keyes